Després de l'èxit que va suposar la publicació del tema "Per què les coses no són més senzilles?", Marc Tinés, sota el sobrenom artístic de Mtines, ja té preparat el segon senzill en solitari. Es tracta de "Mala memòria", un tema amb què l'exmembre del quartet Estramoni segueix explorant la seva particular proposta entre el pop metafísic i la música urbana. Avui escoltem la cançó en primícia, que avança el treball discogràfic que l'artista està coent.
El tema narra una història -podríem dir que habitual- sobre com pot ser de selectiva la memòria amb allò que s'ha estimat i ja no es té. Com, en el moment d'enyor, mirem enrere i idealitzem aquell passat compartit, que en el cas que versa la cançó, lluny d'ideal, era tòxic. "La naturalesa -opina Mtines- és més intel·ligent que nosaltres", de manera que "estem programats per oblidar les coses que ens fan mal, i si cal enganyar-nos, ho fem".
La cançó es divideix en dues parts, que parteixen d'aquest primer moment d'idealització. "A la primera part, musicalment més tranquil·la, la cançó parla de la mala memòria com una oportunitat per tornar al lloc d’on marxava: un lloc nostàlgic on l’enyor, la solitud que se sent i l’oblit de les coses que no t’agradaven pesen més que el sentit comú", resumeix l'artista. "Però la segona part és quan hi ha una revelació, i per això la música agafa força: és la recuperació de la memòria".
Aquest nou tema, el músic el va compondre mentre ell mateix experimentava alguns canvis i finals: "La vaig escriure a trossos, com totes les cançons que faig. Venia d’alguns canvis dràstics a la meva vida (quant a parella, projectes artístics...: molts finals de cop). La primera frase la vaig escriure al mòbil, un matí sortint de la dutxa i fent un cafè abans d’anar a treballar, però la vaig acabar durant el confinament a l’Empordà", rememora l'artista.
Quant a sonoritat, el senzill -com tot el treball que prepara Mtines- explora la fusió entre l'electrònica i la música urbana amb un pop metafísic. El tema es nodreix de les influències, és clar, d'artistes com Ferran Palau -"amb aquestes produccions d’arranjaments més tènues", concreta el músic-, però també de músics com Frank Ocean, Tyler, The Creator o James Blake, entre d’altres, per buscar aquest "to més electrònic, més urbà, sense guitarra elèctrica, però mantenint una acústica de fons". I és que, com explica Tinés, amb el productor, Emili Bosch (B1N0), "estàvem buscant la manera de trobar nous territoris sonors, nous timbres que aquí a Catalunya no s’havien fet servir tant".