entrevista

Les coses simples de MON:NOM

El trio debuta amb quatre temes que inclou sota el títol 'MØN', i ens ho expliquen en una entrevista

| 21/05/2021 a les 11:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, mon:nom, entrevista, ep, pare, estrena, so-fi, trio
MON:NOM
MON:NOM | Vlady Poshyvanyuk
El Rai, l'Andrea i el Lucas enceten MON:NOM, un projecte a trio que pretén experimentar amb el pop a partir de melodies suaus, lletres reflexives i una dosi important de consciència climàtica i retrobament. El grup acaba de descobrir el seu primer EP sota el títol MØN (So-Fi, 2021), en el qual ha comptat amb la producció de Jeffrey Morente. En parlem amb ells perquè ens n'expliquin tots els racons. 



Com va néixer el projecte? 
Jo escrivia cançons i un dia el meu germà em va demanar que li'n gravés una per a una de les seves performances. Llavors vaig conèixer el Lucas (piano), que era amic seu, i em va ajudar a fer la gravació. També vaig convidar a col·laborar a l'Andrea, que era amiga d'uns amics del món del cinema, i em vaig assabentar que cantava molt bé. Era el setembre del 2019, i vaig decidir penjar la cançó, que es diu "Cambio climático", com a MON:NOM al YouTube. Durant el confinament vaig seguir escrivint cançons i com que seguíem col·laborant de tant en tant, vam pensar que seria divertit gravar l'EP junts.
 

Entenc que el vostre nom (MON:NOM) simbolitza una mica el reflex del mateix MØN? 
Al final, com a artistes, i també com a persones, allò que fem ens constitueix, ens acaba tornant. La nostra idea és fer món i el nostre nom és reflex d'aquesta idea, sí. 

Què hi teniu al vostre horitzó? 
A l'horitzó? Un bon horitzó ara mateix és el del retrobament amb la gent a les places, als bars, als carrers, a les sales de concert, als festivals... Crec que tots en tenim moltes ganes. També tenim moltes ganes de seguir fent música, és clar! I ens sentim molt afortunats de tenir gent al costat que confia en nosaltres, com el Xavi del segell SO-FI. 
 
Entrant en matèria d’aquest treball, “Amic” és tota una carta d’amor, però a l’amistat: cosa que es fa més aviat poc. És una relació que potser es valora poc, en general?  
Potser sí... Hi ha molts tipus d'amor, realment. El cant a l'amistat és fonamental. La nostra història mateix no s'explica si no és per l'amistat que ens uneix. "Amic" és una cançó que neix durant el confinament, en prendre consciència de la vulnerabilitat de les relacions humanes, en trobar a faltar els amics. La intenció del disc és la de parlar des de la senzillesa del que és pròxim i quotidià. La història d'"Amic" no és cap excepció... Qui no té un amic amb el qual es feia i ara ja no s'hi fa tant?
 

A qui canteu, en realitat, a “Pare”? 
Al meu pare. És la xapa que em va fer un dia, que és la que em fa sempre realment, i vaig pensar que en faria una cançó... "Així no me la repetirà tan sovint", vaig pensar... Però i ca! El que és curiós de les lletres de MON:NOM és que parteixen de coses molt quotidianes, però amb l'ànim d'aprofundir en la complexitat i el misteri de la vida. Jo, personalment, penso que les coses simples et poden arribar a portar molt lluny!
 
El disc és un viatge de sortida al MØN i de retorn a casa? 

Quina paradoxa! Efectivament, el nostre disc pot ser llegit com una mena de viatge que va de la casa al món o a la inversa, del món a la casa. Aquest caminet que es fa amb el cant guarda l'esperança de fer casa, de fer món, i de fer-ho amb els altres (que en el fons ens constitueixen).
 

He vist que la composició corre bàsicament a càrrec d'en Raimon... Quant a les lletres, arranjaments, etc., funcioneu igual o de manera col·laborativa? 
Sí. Les lletres també les escric jo. Ara bé, quan decideixo compartir les cançons i treballar amb l'Andrea i el Lucas escolto tot el que tenen per aportar. Aquest treball enriqueix les cançons i m'enriqueix a mi. Sempre que tinc cançons procuro treballar en col·laboració. Amb l'Andrea i el Lucas vam decidir ser la cara visible d'aquest primer EP, però ells no deixen els seus projectes personals. Estan 'liadíssims'. I ara mateix el Lucas és a les Illes i l'Andrea, a Madrid. Tenim molt bon rotllo i és possible que el projecte tiri endavant amb d'altres cares. De fet, comptem amb un munt d'amics i músics (com l'Abel, l'Adrià o el Javi) que ens ajuden en el que faci falta. L'esperit del projecte MON:NOM és obert i sempre en construcció.
 
Com va ser el procés de gravació? 
El procés va tenir moments de tot. Amb el Gerard, el productor, ens vam guiar per un ideari d'austeritat i sobrietat en el so (inspirats sobretot per la música de Micah P. Hinson), quelcom que ens va semblar que emparentava molt bé amb la cançó d'autor i les meves lletres. Com que amb el Lucas i l'Andrea veníem de fer coses molt lo-fi, en la mesura del possible, també vam intentar incorporar elements analògics, estranys, de joguina... a les cançons. Diria que a l'inici d'"Amic" sonen estris de cuina, plantes acaronades vora micros potentíssims i plats de bateria esclatant dins la galleda plena d'aigua de la fregadora de l'estudi...
 
Està sorgint una nova escena de pop d’autor, amb un punt lo-fi i amb lletres costumistes (en la qual podríem incloure noms com Ariox, Ven’nus, Xicu, socunbohemio o, fins i tot, el mateix Eloi Sayrach, que us acompanya al violí). Us sentiu part d’aquest panorama emergent? 
Tot just comencem, però és bonic sentir que hi ha gent a la vora amb la qual podem compartir gustos, espais i moments. Amb l'Eloi ens coneixem del barri i és increïble compartir la il·lusió d'estar engegant projectes. I mira, fa un parell de setmanes vaig anar amb un amic a un concert de l'Ariox, en què també hi va actuar la Ven'nus, a la sala Vol, i ens va molar molt!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.