Tot i que van tenir una etapa efímera, 972 va ser una de les bandes gironines de referència. Una xifra de tres números que els identificava territorialment i tres components: Francesc Rubiño (veu i guitarra), Vicenç Franch (baix) i Paco Córdona (bateria).

La banda de Lloret de Mar va tenir un origen diferent a la dels seus contemporanis i no fixava tant els seus referents en el món anglosaxó sinó en la Nova Cançó. Van deixar un sol disc, Tot és mentida (Salseta Discos, 1990) produït per Jordi Gas, i estaven preparant un segon treball quan van decidir dissoldre la banda.

L’11 de març de 2004 el trio, reforçat per a l’ocasió amb el guitarrista Esteve Dalmau, va fer un concert a Beach Club de Lloret de Mar que va ser editat en CD i DVD —En directe al Beach (autoeditat, 2005)— i en el qual repassaven els temes ja coneguts i algunes peces inèdites. Un dels Bucs d’assaig d’El Puntet, a Lloret de Mar, porta el nom de 972 en homenatge a la banda.

Segurament, la peça més recordada és una balada amb nom de noia: “Mònica”.

Vicenç Franch era un apassionat per la música, especialment de The Beatles. A banda del seu pas per 972, també havia format part d’altres grups musicals. Havia començat fent patxanga i va passar també per grups d'havaneres. Havia nascut a Olot el 21 de desembre de 1965 i també era conegut a Lloret com a responsable d’una fusteria familiar.