Després dels senzills d'Àlex Blat "Declaració d'intencions" —on canta que 'les veritats no tenen massa pes' i 'només he vingut a fer cançons, si són bones, millor—, el mig temps "La veritat" i la nostàlgica "Sant Rafael" (on demana 'temps per a ser qui soc'), les tres amb videoclip, ara arriba "Que bé fer res", en què Blat assegura que aquest estat que 'desafia l'era del rendiment' és un gust i una bona manera de passar el temps, sense haver de produir constantment. Segons Blat, "no fer res suposa, paradoxalment, l’esforç més gran per a la societat moderna. Rendir, produir, competir. Són verbs que aprenem en el pas a la maduresa i sense els quals no entenem la vida adulta. Per això, "Que bé fer res" és un cant de rebel·lia".
A "Que bé fer res", la narració porta a un dia assolellat de primavera i un jardí per a descansar, per a mirar els núvols passar sense cap altra urgència. 'Vull desaprofitar tots els meus talents i no rendibilitzar el temps', declara el cantant en un dels versos.
Al disc, Àlex Blat ha comptat amb Guille Sanz, un productor que ha compartit la vocació orgànica per a un missatge nítid i directe. L'àlbum divers presenta un viatge pel pop i el folk nord-americans fins a la cançó d’autor banyada en sons mediterranis; una obra mestissa on s’albiren referents tan dispars com Ovidi Montllor i Ed Sheeran. A "Que bé fer res" les influències tenen a veure més amb matisos caribenys perquè la música transcorri com una brisa d’estiu i l’autor s'acosta a referents com Jack Johnson i la seva calidesa, una senzillesa que té un efecte confortador.
Pel que fa als directes de la proposta en solitari, Àlex Blat assegura que la idea és actuar sol a l'escenari: "Portaré un looper, però no dispararé sons pregravats sinó que gravaré en directe. Seré un onemanshow i marcaré distància respecte al típic format de cantautor".
Àlex Blat Foto: Paco Poyato