Dissabte es va dur a terme la 15a edició del Certamen de Música Jove d'Igualada. Van ser vuit les propostes que s'hi van batre, des de les 20 h fins a les 00 h: els quatre projectes solistes -Marina Freixas, Ariadna i Xavi, 4l3x 4lm1r4ll i Rita Bosser-, i les quatre bandes -Inic, Limboth, El Pa de Cada Dia i Lluna Plena. Amb 20 minuts de directe per a cada projecte per presentar la proposta, el vespre es va anar succeint fins arribar als dos darrers concerts, que marcarien el devenir de la nit: el de Rita Bosser, considerada la millor solista de l'edició per part del jurat, i Lluna Plena que es va endur tant el vot del públic com el vot del jurat a millor banda.

“No anava massa amb l’expectativa de guanyar”, admet Rita Bosser, tot i que assegura que no era un tema de no tenir “confiança en els meus temes i en com sonaven amb el Jofre”, que l’acompanyava. “Estava ben nerviosa abans de pujar a l’escenari”, reconeix: “Hi havia gent estimada entre el públic que m’havia vingut a veure i jo feia mesos que no havia pogut tocar els meus temes en un bolo”.

“En poca estona, com s’havia acordat, sentia que havia de defensar el meu dret a ser dalt d’un escenari”, recorda el moment clau. “A més, com a dona, sovint he sentit que he de demostrar-ho encara més, i això em fa sentir empatia per l’Ariadna i la Marina, les altres concursants en la categoria de solistes”. Malgrat tot, i amb l’ajuda de l’equip de tècnics, el seu directe va aconseguir impressionar el jurat. “Guanyar aquest certamen suposarà, si tot va bé, fer tirar endavant un projecte que per diferents motius, a més de la pandèmia, s'ha vist estancat. Podré finançar l'equip d'imatge i la mescla, i això ens permetrà treure música, cosa que fa temps que estem intentant...” I a més, afegeix, agraïda d’haver pogut participar en el certamen, que l'oportunitat l’ha fet convèncer-se “encara més, que puc dir la meva”.

Parlem també amb un dels vocalistes, a més de teclat, de Lluna Plena, per saber com van rebre ells aquest doble premi.

Sou molt joves, però vau aconseguir deixar, tant el públic com el jurat, bocabadats! Quina edat teniu i quina formació?
La majoria tenim 17 anys, excepte el bateria, que en té 20. Ens coneixem gairebé tots des de sempre. El trompeta, el baixista i jo anàvem junts a classe, i amb l'altre vocalista, en Pol, ens coneixem de tota la vida. De fet, vam començar le projecte ell i jo només, el 2018, fent concerts en acústic i començant a compondre alguns temes propis. Amb el temps, hem anat ampliant la banda. Cap de nosaltres som de conservatori -bé, excepte el trompetista!-, però sí que hem estudiat música des de petits: jo toco el piano des dels 6 anys, i en Pol ha après a casa, amb el seu pare, que també és músic.

Esperàveu guanyar tant el premi popular com el del jurat? Com ho vau viure?
No, no ens ho esperàvem! Si t'he de ser sincer, m’esperava que guanyéssim el popular, perquè vam fer molta difusió i veia que teníem possibilitats. Però el del jurat no ho esperàvem. Vam ser al concurs des de les 20h i vam veure tots els grups, i n'hi havia alguns de molt bons i ens vam espantar una mica. Però a l'hora de pujar a l'escenari ens vam dir "va, són 20 minuts, donem-ho tot!".

Sabeu ja en què invertireu els premis?
Ho hem d’acabar de parlar bé. Gran part anirà al local que tenim llogat des de la tardor, que l'hem hagut de reformar. També hem de comprar material i altaveus... Però a mi també m'agradaria invertir-los en entrar a l'estudi a gravar.



Així doncs, teniu a l'horitzó publicar un disc?
Fa un any vam tenir una oferta d’un productor per entrar a gravar, però era molt car i no vam fer el pas. Sempre ens hem quedat amb aquestes ganes, però ara fa temps que no en parlem amb el grup. Sí que tenim alguna cançó a Spotify, que hem gravat a l’estudi del pare del Pol, però potser amb els diners del premi podem gravar un EP. Però encara està per decidir.

Què creieu que pot suposar haver guanyat el certamen per al vostre projecte? 
Jo crec que és una molt bona eina per donar-se a conèixer. Alguns grups que coneixia prèviament d’Igualada, més tard he descobert que havien guanyat el Certamen uns anys enrere. És una bona manera de fer-te veure. Fins ara hem tingut la sensació que tots els concerts que fèiem eren fora d’Igualada, a llocs molt dispersos, i que aconseguíem a través de contactes. I guanyar el Certamen esperem que tingui certa repercussió, i comencin a cridar-nos programadors, i no només haver de buscar nosaltres bolos. Sigui com sigui, ens va agradar molt participar-hi, estem supercontents.