Dijous al Coliseum barceloní es va viure una festa. La Sra. Tomasa hi presentava, en el marc del festival Mas i Mas, el seu poderós directe amb El Colectivo: un grapat de col·laboracions de luxe. Aquesta vegada -i no com en les altres ocasions en què s'han aplegat per fer aquest directe en format de live session-, el públic es trobava assegut en un teatre, amb mascaretes i, no rodejant-los i ballant.
 
Malgrat que el directe explosiu de La Sra. Tomasa convidava a la festa, va ser interessant i enriquidor poder gaudir-ne en un altre format: a vegades, aquest tipus de concerts festius impedeixen valorar la qualitat d’allò que passa dalt l’escenari. I la qualitat de dijous va ser desbordant, i va fer palesa l’excel·lència de tots els músics de La Sra. Tomasa i El Colectivo.
 
Amb les primeres cançons que van ressonar entre les parets del Coliseum, tot el públic va mantenir-se clavat a la cadira, desitjant aixecar-se i ballar, però atents al desplegament de talents que creuava la tarima: entre ells, el flow de Sr. Wilson, la canya de Marcio, el soul de Desiree Diouf, brillant amb la versió de Jorja Smith “On my Mind”, o l’excepcional compenetració a tres veus de The Sey Sisters amb “Black african Woman” amanit amb un discurs feminista i antiracista. Però, en arribar el torn de la “Timba negra” -amb la ironia de l'inicial “Corre el rumor, me está asustando, de una fiebre contagiosa, de una fiebre letal”- tot (o quasi) el Coliseum es va posar dempeus i, tot i mantenir-se en el lloc assignat, va començar a ballar al ritme de la festa que es vivia dalt l’escenari, que es va contagiar i estendre ràpidament a totes les localitats del teatre.
 
Una breu parada, per reprendre l’alè, va fer calmar per poca estona les energies escoltant un text anticapitalista pregravat en veu de Queralt Lahoz. El recitat donava peu, però, a un sobradament sabut anticapitalista com Adala, que va enfilar “Money” per reconvertir-la, amb les veus de Pau Lobo (vocalista de La Sra. Tomasa) i Sr. Wilson, en “Sepa mi gente”. I la festa, de nou, estava servida.
 
Després d’una estel·lar i aplaudida aparició de Queralt Lahoz a l’escenari -per cantar la seva “Si la luna quiere”, i donar vida a la live session #7, “Nada más”-, tres pilotes de plàstic van fer de sobte també acte de presència. Un moment de confusió, en què La Sra. Tomasa es passava la pilota amb els peus, va precedir “Mi barrio”, mentre les pilotes giraven i saltaven pel teatre impulsades pel públic. No menys estel·lar va ser el moment en què Ahyvin Bruno (Las Karamba) va pujar a la tarima i es va fer seu l’escenari, cantant, amb Lobo, “Ella”. Amb el final del bolo ja a tocar, The Sey Sisters i Desiree Diouf van tornar a sortir per la festa de “Yo soy así”. La peça que va tancar la nit -sense bisos,  protocols ni negociacions- va ser “El colectivo” que, inicialment pensada per promocionar les live sessions de La Sra. Tomasa, s’ha convertit en una de les seves peces més celebrades de la banda. Amb Ahyvin Bruno, Desirée Diouf, Sr. Wilson, Macio i Lobo com a protagonistes, la cançó va acabar acollint tots els col·laboradors de la nit, que se sumaven al càntic final “La historia se repite, La Tomasa y El Colectivo con el Live Show!”, que encara se sentia mentre el públic abandonava el Coliseum.
 
Després de l'estrena, aquesta primavera, de la pel·lícula La historia se repite, que reproduïa les live sessions que La Sra. Tomasa va fer el 2019 amb El Colectivo, calia poder veure'ls tots en directe en tota la seva plenitud. La banda va saber escollir amb bon ull els col·laboradors, que a més de musicalment excel·lents, pintaven la diversitat -tant de gènere com d'ètnia- que a ells els falta. L'espectacle va ser una explosió de qualitat i festa que les condicions del concert -no buscades: fortuïtes i provocades per la pandèmia-, amb la bona acústica i visibilitat d'un teatre, però amb certa permissivitat per ballar, van permetre gaudir.