No ha estat fàcil. De fet, diria que ha estat un repte majúscul. Però el Canet Rock ho ha aconseguit. L'organització del festival ha fet mans i mànigues per sobreposar-se a totes les adversitats que la pandèmia li ha anat posant. Evidentment, han calgut alguns canvis respecte a les edicions precovid, però, sense cap mena de dubte, el festival ha estat capaç de mantenir la seva essència totalment intacta. Previ a l'inici dels concerts, al llarg del matí i el migdia, tots els assistents han hagut de passar per un dels diferents punts que l'organització ha desplegat arreu del territori català per fer-se un test d'antígens. També, un cop dins del recinte del festival, calia portar una mascareta FFP2, que l'organització anava repartint a les portes d'accés. 
 
El festival ha arrencat puntual a les 6 de la tarda amb una doble dosi de música urbana. La primera d'elles ha estat la de Lildami. Els potents beats i els versos directes del raper terrassenc han estat els encarregats d'obrir la jornada i deixar l'ambient ben animat des de primera hora. Seguidament, ha saltat dalt de l'escenari Jazzwoman. La valenciana ha fet gala del seu hip-hop eclèctic combatiu i divers, que combina influències diverses com les músiques llatines i l'electrònica a través d'alguns dels seus temes més destacats, com "Amor i Amistat". 

Després de la breu actuació dels diferents PDs que animaven de valent el públic, ha arribat l'actuació de Suu. La cantautora barcelonina ha vingut acompanyada de tota la seva banda, amb què ha deixat una mica de costat el seu paper més íntim per donar pas a un directe més enèrgic. La cantant ha fet un repàs del seu darrer treball, Ventura (Halley Records, 2020), en què no han faltat reivindicacions, per exemple, en favor del col·lectiu LGTBI, penjant la bandera amb l'arc de Sant Martí al peu del seu micròfon.
  Tal com va succeir el 2019, Josep Maria Mainat apareixia a quarts de nou dalt de l'escenari per demostrar que tant a la seva música com al seu humor encara els queda corda per anys. Mainat, natural de Canet de Mar, ha fet una breu actuació en què ha repassat alguns del èxits més icònics de La Trinca amb un estil que recorda el rock'n'roll dels 70 i amb el seu particular humor, que destaca per la sàtira i el compromís polític.

Ja amb el sol damunt l'horitzó de les muntanyes del Maresme, Stay Homas irrompia sobre l'escenari i magnetitzava tot el públic cap a endavant per a escoltar-los de ben a prop. Obrint i tancant amb els seus dos màxims hits, "In The End" i "The Bright Side", respectivament, el trio barceloní ha repassat tant els seus èxits de confinament com alguns dels seus temes més recents, tot mesclant el seu estil més acústic amb els sons més electrificats que han explorat en els seus treballs discogràfics amb la incorporació de bases samplejades i guitarres elèctriques. Sens dubte, la seva actuació ha estat una de les que ha generat més expectació de tota l'edició d'enguany. 
 
Amb la nit ja entrada, el torn de Miki Núñez arribava. Al llarg de la seva actuació, amb la seva proposta pop-rock el cantant terrassenc, que aposta per unes melodies que enganxin i atrapin, ha aconseguit crear un directe amb moments de tot tipus: 'tralla', trams de 'mid-tempo', i moments més calmats i emotius. Menció a part mereixen les interpretacions d'"Escriurem" i "La venda". El terrassenc ha aconseguit posar-se tot el públic de Canet a la butxaca i aconseguir que les seves tornades esdevinguessin autèntics himnes.

Sense cap innovació i trepitjant sobre segur, els Doctor Prats han deixat ben clara una gran màxima: que allò que funciona no cal tocar-ho. El directe dels vallesans ha comptat amb tots els seus grans clàssics però no incloïa cap novetat. Però això no ha estat cap impediment perquè el públic de Canet es retrobés amb la banda i cantés, saltés i ballés sense parar les seves cançons dos anys després. Just a continuació, Pablo Sánchez i la seva banda Ciudad Jara oferien les pinzellades més rockeres de la nit. Amb un estil menys festiu que altres grups del cartell, el conjunt valencià ha aconseguit crear un directe ple de matisos i detalls que han delectat els fans més incondicionals de la banda.
 
Menció d'honor mereix Miquel del Roig. El cantant ebrenc, encarregat d'omplir els temps morts del muntatge entre actuació i actuació, ha captivat el públic amb el seu amplíssim repertori. Amb una guitarra, la seva veu i el seu carisma, el cantautor ha intepretat cançons d'ara i d'abans, i d'aquí i d'allà, però que en tots els casos tenien un punt en comú: que són les cançons icòniques que pràcticament tothom vol escoltar en un gran festival com és el Canet Rock.

A l'últim moment, La Fúmiga ha entrat dins del cartell del festival per substituir Zoo, que no ha pogut actuar a causa dels positius de covid-19 en el seu equip. Tot i així, l'organització ha optat per reproduir l'enregistrament d'algunes de les cançons del conjunt just després de l'actuació de La Fúmiga. La resposta del públic ha estat molt superior a la que es podia esperar per ser un enregistrament, fet que demostra les ganes que el públic tenia de tornar a veure en viu la banda de Gandia.

Posteriorment, Búhos ha comparegut dalt de l'escenari amb un objectiu molt clar: interpretar el seu repertori directe i resolutiu. Lluny d'endinsar-se en terrenys més creatius o explorar les cançons del seu nou treball en directe, els del Vendrell han optat per tirar de melodies icòniques i dels seus temes més afamats per arrodonir una gran nit. Poc després, Roba Estesa encetava la recta final dels concerts d'altes hores de la nit. Les del Camp de Tarragona han protagonitzat una de les actuacions amb una càrrega més forta de melodies i sonoritats folk i amb un ampli ventall de reivindicacions envers molts dels col·lectius minoritzats per la societat, fet que va arrencar forts aplaudiments entre el jove públic del Canet Rock.
 
La nit l'han tancada els Itaca Band i, sobretot, Oques Grasses. La banda osonenca era l'encarregada de fer sortir el sol a Canet al ritme del seu pop de fusió addictiu. La combinació entre els temes del seu darrer treball, A tope amb la vida (Halley Records, 2021) i d'altres temes del seu exitós Fans del sol (Halley Records, 2019) mentre a poc a poc l'alba començava a fer acte de presència ha fet esclatar l'èxtasi en un públic que feia molts mesos que esperava un moment tan màgic com aquest i culminava d'aquesta manera una jornada històrica per a la música en viu al nostre país.

El Canet Rock tanca l'edició d'enguany amb una satisfacció enorme. La celebració d'un esdeveniment massiu d'aquestes dimensions semblava impensable fa tan sols mig any, i ara, en canvi, ha estat possible. Sovint, hem sentit de forma insistent el tòpic que la pandèmia ens ha fet readaptar-nos i multiplicar-nos per trobar solucions i noves vies per a mantenir l'activitat. Però, certament, el tòpic segueix ben vigent ja que això és el que ha fet el Canet Rock. Els testos d'antígens, que encara tenen marge de millora per a futures edicions pel que fa als temps d'espera i al seguiment de l'app, combinats amb l'ús de les mascaretes, han resultat ser el camí per reimpulsar la música en directe. Ara, tan sols queda esperar que els resultats epidemiològics puguin validar que el festival no ha estat un vector de contagis i, llavors, ja podrem qualificar aquesta edició del 2021 d'immaculada i cridar ben fort que la cultura és del tot segura!