Dimecres 15 de setembre, a les 18h, es presentarà públicament al Palau Robert el catàleg de l'exposició Underground i Contracultura a la Catalunya dels 70 (Terranova, 2021): més de 400 pàgines amb il·lustracions i materials inèdits, a més de col·laboracions exclusives del barceloní Jordi Batiste (Ia & Batiste); l'artista i galerista Xefo Guasch; el sevillà Nazario Luque; el poeta de Santa Perpètua de la Mogoda, Vincenç Altaió; o l'escriptora barcelonina Ana Maria Briongos, entre d'altres.
L'exposició de referència de la publicació va estrenar-se el passat 2 de juny i es podrà visitar fins al proper 28 de novembre a la sala 3 del Palau Robert barceloní. La mostra proposa una mirada exhaustiva al moviment ideològic i cultural que va sorgir als anys 70 als Països Catalans i que trencava amb allò establert fins al moment. I ho fa a través de 700 peces agrupades per espais temàtics que tracten sobre la irrupció de les comunes, el feminisme o l'ecologisme, la música i art d'avantguardes, o els còmics de l'època.
El comissari de l'exposició, Pepe Ribas, a més d'actor i testimoni directe de l'underground català, ens explicava el passat mes de juny aquella època: "Van ser anys de creativitat desbordant, sense cànons imposats, viscuts al marge de prebendes, partits polítics i institucions. Les incoherències del règim franquista decadent, la persecució dels partits polítics marxistes i independentistes i la distància geogràfica allunyada del centre neuràlgic del poder van permetre unes escletxes a Catalunya per les quals es va colar bona part d’una joventut inquieta i connectada amb els corrents contraculturals que arribaven des de fora. Durant el període d’inestabilitat política per la lluita entre franquisme i democràcia, els joves van viure un marge llibertari. Va ser fruit de l'urgent necessitat existencial d’escapar de les urpes de l’autoritarisme en temps de rock’n’roll, contracultura i Maig del 68. No va ser fàcil. Va provocar angoixes, multes, segrestos, judicis i detencions. Tot i això, la imaginació i l’entusiasme van desbordar els murs."
Aquests canvis es van concretar per exemple en una renovació de "la música popular a través del folk, la música progressiva i l’Ona Laietana; van néixer companyies de teatre que van trastocar l’escena amb la incorporació del mim, la màscara, l’estil grotesc, l’expressió corporal i l’enginy. Per molts pals a les rodes que hi hagués, l’art es va unir a la vida. El desvergonyiment i ruptura vitals van multiplicar la set poètica, la voluntat de conversar fins a compartir el món del ‘nosaltres’ i d’iniciar l’experiència d’inventar una forma de vida", especificava Ribas.