La contracultura i el moviment underground de la dècada dels anys 70, tindrà un reconeixement oficial. Des d'avui i fins al 28 de novembre del 2021 es podrà visitar al Palau Robert de Barcelona una mostra comissariada per Pepe Ribas –històric cofundador i responsable de la revista Ajoblanco– i Canti Casanovas –coordinador de 'La web sense nom'–. La mostra ha estat un encàrrec de la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya, i està dividida en diferents espais temàtics que comprenen la irrupció de les comunes, el feminisme, la psicodèlia, l'ecologia, l'espiritualitat, les músiques i les arts d'avantguarda, els còmics o els fanzins, entre moltes altres referències.

L'exposició mostra més de 700 peces de l'època: fotografies, discos, vídeos i altres elements que exemplifiquen la revolució cultural que durant una dècada es va produir a Catalunya.
 
Bona part de l'exposició se centra en la revolució musical, que comença amb el naixement del Grup de Folk, evoluciona amb la música progressiva i els grups de l'Ona Laietana, i mor coincidint amb la irrupció del punk. Per acompanyar l'exposició, Enderrock ha publicat un suplement especial, distribuït amb la revista del mes de juny –i que també es pot trobar al Palau Robert–, on s'analitza el període des del punt de vista musical, i s'acompanya d'un pòster en format A2 amb els '50 discos de l'underground'.

Les cançons de l'underground

Com a mostra de la riquesa d'una escena que sovint ha quedat amagada de les cròniques oficials, Enderrock ha confeccionat una playlist amb 50 cançons que defineixen musicalment una època.

  
 
La música zelestial

Un dels espais recreats a la mostra és l'antiga sala Zeleste ubicada al carrer Argenteria de Barcelona. Zeleste era un espai on es programaven habitualment concerts, i on l'afluència constant de músics va acabar originant allò que es va acabar denominant 'Ona Laietana'. Els principals experiments de fusió entre el rock i el jazz i el nostre país van tenir el segell discogràfic i estilístic de Zeleste. Creada per Víctor Jou i Pepe Alpuente, l'any 1986 va marxar del barri del Born per traslladar-se al carrer Almogàvers, al Poblenou.

A continuació, llistem quins van ser, segons els comissaris de l'exposició, els discos més punxats durant els primers anys de la sala Zeleste.



Música britànica
 
King Crimson
In the Court of the Crimson King
(Island, 1969)

Pink Floyd
Atom Heart Mother
(Harvest, 1970)

The Incredible String Band
U
(Elektra/WEA, 1970)

Fairport Convention
Angel Delight
(Island, 1971)

Jethro Tull
Aqualung
(Chrysalis/Island, 1971)

David Bowie
The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars
(RCA, 1972)

Jethro Tull
Thick as a Brick
(Chrysalis, 1972)

Soft Machine
Six
(CBS, 1972)

Yes
Close to the Edge
(Atlantic, 1972)

Genesis
Selling England by the Pound
(Charisma, 1973)

 Gong
Flying Teapot
(Virgin, 1973)
 
Pentangle
Pentangling
(Transatlantic Records, 1973)

Pink Floyd
The Dark Side of the Moon
(Harvest, 1973)
 

Jazz nordamericà
 
Frank Zappa
Hot Rats
(Bizarre/Reprise, 1969)

Miles Davis
Bitches Brew
(Columbia, 1970)

John Surman
Morning Glory
(Island, 1973)

Mahavishnu Orchestra
Between Nothingness & Eternity
(Columbia, 1973)
 
Frank Zappa
Apostrophe
(DiscReet, 1974)
 
Herbie Hancock
Thrust
(Columbia, 1974)
 
Weather Report
Mysterious Traveller
(Columbia, 1974)
 
Chick Corea
The Leprechaun
(Polydor, 1976)


  Altres
 
Alan Stivell
Renaissance of the Celtic Harp
(Fontana/Philips, 1972)

Premiata Forneria Marconi
Storia di un minuto
(Numero Uno, 1972)