Enguany es commemora el 150è aniversari del compositor Amadeu Vives. A tall d’homenatge, La Fàbrica del Lied i l’Ajuntament de Sant Pol de Mar organitzen conjuntament el concert Ermita al cel suspesa. L’acte, que se celebrarà aquest divendres 1 d’octubre a les 19h a l'ermita de Sant Pau de Sant Pol, servirà també per recordar Enric Morera i Conxita Badia que, com Vives, estiuejaven a Sant Pol.
 
El concert, que inclourà les obres de Vives Niege i L’emigrant (1894), serà interpretat per Montserrat Seró i Rosa Maria Ramírez, guanyadores del Premi Conxita Badia 2020, i per l'arpista Esther Pinyol. De Morera, per la seva banda, s’hi podran escoltar diverses Cançons de carrer (1926) com "Clavell del balcó", "Ai, Marguerida", "Abril", "L’oreneta", "L’estel del dematí" o "La font".
 
El repertori, però, serà molt més ampli, de manera que no només se cenyirà a les composicions de Vives i Morera, sinó que també inclourà: “Solveig’s song” d’Edvard Grieg; “Chanson d’amour” de Gabriel Fauré; “L’heure exquise” i “A Chloris” de Reynaldo Hahn; “Nana” i “Asturiana” de Manuel de Falla; “Marinela, Marinela” de Josep Serrano; “Tralala y el punteado”, “El majo discreto” i “El majo tímido” d’Enric Granados; “Cançó de comiat” d’Eduard Toldrà; “Jo et pressentia com la mar” de Frederic Mompou.

L’actuació s'engloba dins del marc de la segona edició del cicle Casa de Compositors, que encara té tres cites més. La primera serà a Gualba el 9 d’octubre, en homenatge a Joan Tomàs i Manuel Cubeles; i les altres dues seran a Cabrils, el 21 de novembre en homenatge a Felícia Fuster i Joan Tomàs; i al Montseny el 28 de novembre, en homenatge a Robert Gerhard.
 
LA LIRA I EL CANT D’ORFEU AL CEL SUSPESOS
El musicòleg Oriol Pérez reflexiona al voltant de l'efecte màgic i alliberador de la música i, en concret, d'aquest repertori únic per a la cita santpolenca:

"Són molts els mites que assenyalen que de la música emanen uns poders estranys i enigmàtics. No és casualitat, doncs, que la majoria de mites fundacionals de la música apuntin que és capaç d'asserenar les bèsties ferotges, endormiscar als humans o, fins i tot, possibilitar els descens als inferns. Totes aquestes facultats eren les que, segons la tradició, posseïa el mític Orfeu, que sempre cantava acompanyat per una lira. ‘La lira i el cant d'Orfeu’ podria ser un dels moltíssims títols possibles per aquesta actuació, sent com és un concert de veu amb acompanyament d'arpa: un instrument derivat de l'ancestral lira òrfica. Però també ho pot ser perfectament el títol escollit: Ermita al cel suspesa. 


Per la seva banda, el mite d'Amfíon narra com aquest heroi, fill de Zeus i Antíope, era capaç d'extreure d’una lira un so que possibilitava que les pedres s'enlairessin i s’organitzessin perfectament al seu lloc en un mur de la ciutat de Tebes (de la qual Amfíon n'era corei, juntament al seu germà bessó Zetos). La lliçó és clara: el nostre propi edifici, el cos en què vivim, pot enlairar-se de la mà de la música i accedir a zones de l'esperit on sense la música no hi tindria accés, i on hauríem de carregar les nostres vides com blocs pesats. No és d'estranyar, així, que la direcció artística de La Fàbrica de Lied hagi titulat la vetllada com Ermita al cel suspesa perquè, en efecte, la màgia de la música possibilitarà que els assistents a l'ermita de Sant Pol puguem enlairar-nos. I aquest enlairament es produirà amb un ampli i divers repertori que perfectament es defineix amb paraules del primer dels compositors del programa, Edvard Grieg: «Nosaltres, els compositors, projectem allò que és infinit i il·limitat en allò que és finit i limitat»".