La història de la cançó “Paf, el drac màgic” ha colpit diverses generacions des que va ser enregistrada pel trio nord-americà Peter, Paul & Mary a principi dels anys seixanta. En català ha tingut una gran acceptació fins al punt que molta gent es pensa que es tracta d’una cançó tradicional. Adaptada per Ramon Casajoana i popularitzada per Falsterbo, la peça és un cant a la infantesa perduda, que connecta amb tot tipus de públic, especialment amb els més petits.

Ara que fa 50 anys que Falsterbo 3 la va gravar per primera vegada, el grup li ret l’últim homenatge amb una nova versió d’Isidor Martí cantada amb Andrea Motis i Ramon Mirabet, que avui estrenem. D'aquesta manera, com el nen de la història, que en créixer ha de deixar Paf, Falsterbo fa el mateix a "Adéu, Paf", deixant-lo al costat de noves generacions d'artistes. "Perquè de nens n’hi ha sempre i alguns mai no es fan grans i Paf es posa alegre si el cridem tots cantant".


La història del drac que es va fer amic d’un nen ha traspassat fronteres lingüístiques i generacionals. Per tal d’explicar-la bé cal remuntar-se a l’any 1936, quan el poeta nord-americà Ogden Nash va escriure “The Tale of Custard the Dragon”, un poema infantil en el qual, a més d’altres personatges, hi apareixien un drac i un pirata. Vint-i-tres anys més tard, un altre jove poeta, Lenny Lipton, estudiant de la Universitat Cornell a l’oest de l’Estat de Nova York, es dirigia a casa d’un amic. Feia poc que havia llegit el poema de Nash i això l’havia esperonat. Al seu cap hi bullia una altra història que també tenia un drac com a protagonista. I quan va arribar, Peter Yarrow, que compartia pis amb l’amic de Lipton, li va deixar la màquina d’escriure perquè escrivís el poema que duia al cap.

El poema parlava d’un nen i un drac que es feien amics. L’amistat durava fins que el nen es feia gran. Posteriorment, Yarrow hi va fer alguns retocs i va convertir el poema en cançó. Al poema original, Lenny Lipton hi havia afegit una estrofa en què el drac trobava un altre nen amb qui seguir jugant, tot i que no va formar part de la cançó original.

L’any 1961, Peter Yarrow es va unir a Noel Paul Stookey i Mary Travers per crear Peter, Paul and Mary. Ben aviat, el trio va gravar el primer disc, Peter, Paul and Mary (Warner, 1962), que va resultar un gran èxit comercial. Tot i que als concerts ja tocaven “Puff, the Magic Dragon”, no va ser fins al segon disc, (Moving) (Warner, 1963), que la van enregistrar per primer cop. El senzill va aconseguir ser un èxit immediat i va arribar al número 1 de la llista del Billboard Middle-Road Singles, el 2 del Billboard Hot 100 i el Cash Box Top 100 i el número 10 del Billboard R&B. També va entrar a les llistes de Nova Zelanda, el Canadà i Austràlia. En Puff va començar així a formar part de l’imaginari col·lectiu a escala internacional i a impactar amb la seva lliçó de vida gernacions de nens d’arreu del món.
 
A Catalunya, l’estiu de l’any 1967 el cantant Ramon Casajoana s’havia trencat una cama. Sense poder sortir al carrer i havent de fer repòs, el jove va dedicar-se a tocar la guitarra i a traduir algunes cançons en anglès que li agradaven mentre era a casa. D’aquesta manera van néixer les versions catalanes d’“Escolta-ho en el vent”, “El soldat universal” o “El dia que el vaixell vindrà”.

I un bon dia, escoltant un disc de Peter, Paul & Mary, va descobrir “Puff”: “Hi vaig arribar de rebot. Escoltava el disc per altres cançons que hi havia, com ara ‘This Land Is Your Land’ de Woody Guthrie. Quan vaig sentir-la, em va cridar molt l’atenció la lletra. I per això em vaig posar a traduir-la”, argumenta Casajoana. El músic formava duet amb Joan Boix i van ser els primers de gravar-la, l’any 1967, en un disc on també hi havia dos clàssics de Bob Dylan, “Escolta-ho en el vent” i “El dia que el vaixell vindrà”, a més també d’una peça pròpia de Boix, “Saga de l’infant de Falsterbo”. La sortida de “Puff, el drac màgic” gairebé va coincidir en el temps amb una altra versió en català, la que Delfí Abella va fer per a El Grup de 3 i que va titular “Puff, el bon drac màgic”. L’adaptació de Ramon Casojoana i Joan Boix és una d’anterior, com ho certifica el dipòsit legal dels discos, però és evident que les adaptacions es van fer en paral·lel, sense saber-ne res els uns dels altres. “Nosaltres vam demanar l’adaptació a Delfí Abella, perquè no n’hi havia cap en català. Ens agradava molt l’original però la nostra versió no va arrelar. Hi va haver altres cançons nostres que van tenir més èxit, especialment ‘Dalt del tren’”, rememora Jordi Prats, un dels components d’El Grup de 3.
 

LA INFANTESA PERDUDA

La lletra explica la història d’un drac que es fa amic d’un nen. Quan el nen creix i abandona la infantesa, abandona també el drac. El seu autor Lenny Lipton ho ratifica: “Crec que hi ha forts paral·lelismes entre la història que explica la cançó i Peter Pan. Hi ha Jackie Paper, hi ha Wendy. Hi ha Honalee, hi ha Neverland. Hi ha nens, i hi ha pirates. Són elements paral·lels i el tema és similar. Peter Pan és un noi que no es farà gran i, creieu-me, no el culpo. Jackie Paper, però, creix i deixa el Puff”.

A Casajoana encara li crida l’atenció la reacció del públic: “Em sorprèn que els infants s’identifiquin amb el drac i cap amb el nen de la cançó. Ploren perquè el drac està trist després d’haver marxat el seu amic. Ningú no empatitza amb el nen de la cançó”. Per la seva banda, Falsterbo la considera la cançó de més èxit del seu repertori però no sap recordar en quin moment se’n va adonar: “No hi ha cap moment concret però ens va cridar l’atenció que la gent la cantava sencera, de dalt a baix. Amb les altres no passava, només cantaven la tornada... I de seguida la vam posar al final dels concerts, després de ‘Quan el sol es pon’ i ‘L’estranya joguina’”, diu el cantant Eduard Estivill.

Saber el motiu de l’èxit no és senzill. La lletra hi té molta importància però Estivill també reivindica la força de la melodia: “És una cançó fàcil de tocar amb la guitarra. N’hi ha prou amb un Sol i un Si menor, amb un sol dit tocant quatre cordes i ja cola...”. Aquest any Falsterbo l’ha tornat a gravar, mirant enrere i endavant: “Quan vam celebrar 20 anys de carrera vam convidar Joan Manuel Serrat i va triar dues cançons; una era ‘Paf, el drac màgic’. Ara hem volgut que la cantés una altra generació. Ho vam proposar a diferents músics i tots ens van dir que sí. I, al final, l’han interpretat Andrea Motis i Ramon Mirabet”. I també s’hi ha afegit una darrera estrofa, escrita per Isidor Marí, que uneix els dos móns del doctor Eduard Estivill: la música i la son.



A l’apartat de les anècdotes, el fundador del grup fa una confessió: “Fa uns anys vam anar a veure Peter, Paul & Mary a Chicago, als Estats Units, i quan estàvem intentant que ens deixessin entrar al backstage, es va obrir l’ascensor i va aparèixer Peter Yarrow. Ens vam fer una foto i li vam explicar que cantàvem ‘Paf’ en català i va sortir molt content. Al·lucinat, però content. Va ser molt emotiu”.

I un darrer apunt sobre la denominació del drac. Ramon Casajoana va mantenir el nom escrit amb grafia anglesa (‘Puff’), mentre que Falsterbo el va catalanitzar (‘Paf’). “En algun disc hi hem posat Puff perquè ens hem equivocat. En català ha de ser Paf”, conclou Estivill