Quan parlem de pioners del hip-hop estatal, cal remuntar-se a principis dels 90 amb noms cèlebres com els de Kase.O i SFDK. Entre els rapers del moment, n'hi havia uns quants que conformaven l'escena mallorquina. I un dels músics més destacats d'aquell petit ecosistema illenc era sens dubte Juan Carlos Alonso, conegut artísticament com a Hermano L. El 1993, va iniciar amb diversos amics la banda La Puta Opepé i es van convertir en el principal referent de la música urbana balear d'aquell moment.

28 anys després, Hermano L segueix al peu del canó amb Trunkadelic (PpF, 2021), el quart àlbum del seu projecte en solitari, que sortirà el 19 novembre. Un total de 10 talls de hip-hop amb arrels dels 90 i amb col·laboracions com les del seu amic Xino Arcade (La Puta Opepé), la banda eivissenca Dubtropical, o el productor maresmenc Gos D, entre d'altres. Avui, us presentem en primícia un primer tast de tots els temes amb l'snippet que protagonitza el discjòquei Fonki Cheff. Paral·lelament, també parlem amb Hermano L perquè ens avanci els detalls d'aquest nou treball i de la sessió de scratching que el DJ castellonenc ha produït amb les seves cançons.


Què t'ha semblat la recontextualització i el joc que Fonki Cheff fa dels teus temes en aquest breu 'snippet'?
A mi sempre m’ha agradat el fet de punxar, els scratchings i tota aquesta mandanga. Ja m’agradaria poder fer rutines de PD com les fa aquest home, així de precís i d’aviat...! Consider un privilegi que s'hagi prestat a fer-nos aquest snippet, col·locant fins i tot l'entorn gràfic del video.

Parlem de la teva trajectòria. Entre Hermano L i La Puta Opepé ja comptes amb 28 anys de carrera. Com vas començar en un gènere que en aquell moment no tenia pràcticament cap referent ni a nivell mallorquí ni estatal?
Va ser una mica estrany, però al mateix temps molt entranyable. En aquella època la il·lusió ho era tot, perquè no teníem pràcticament res. De tant en tant, arribava una cinta, gravaves qualque cançó de la ràdio, o t’arribava una revista amb un reportatge sobre hip-hop... En general, compartíem molt de material entre amics que estàvem interessats tots en la mateixa cultura. És curiós observar que en aquell temps consumíem qualsevol tipus de rap que caigués a les nostres mans, tant se’n donava que fos rap gangsta, afrocèntric, female rap... Tot valia. Avui en dia ja pots triar entre diferents tipus de hip-hop i trobar el que s’adapti millor als teus gustos. Hi ha bandes i artistes que no tenen res a veure entre ells, però que no deixen de ser hip-hop, al cap i a la fi.

Llavors, vas haver de buscar els referents en la música urbana anglosaxona?
Absolutament. Tot i que hi havia coses d’aquí que sí que ens agradaven, i molt, com BZN o Jungle Kings, que a tots ens rebentaren el cap de bons que eren, però tot arribava amb comptagotes i crec que podríem parlar d'aquesta situació ben bé fins a mitjan anys 90. Moltes vegades fèiem les nostres comandes a Discos del Sud o a altres botigues a distància un poc a cegues, sense tenir molt clar el que estàvem demanant. Només et guiaves per noms que havies vist escrits als crèdits d’un disc o als agraïments, o bé noms que et cridassin l’atenció.


Després de tants anys en el món de la música, com trobes la motivació de seguir fent nous discos i noves cançons? Com aconsegueixes explicar alguna cosa que no hagis explicat ja?
Aquesta pregunta me la faig a jo mateix bastant sovint. De moment, i després de tot aquest temps, he de reconèixer que encara tinc les ganes de fer coses noves i de continuar innovant amb tot allò relacionat amb fer música, lletres o el que sigui. Supos que el fet d’haver estat sempre ocupat amb música des que vaig començar m’ha donat bastant facilitat a l’hora de posar-me 'mans a s’obra' i ser productiu al llarg del temps. Això no vol dir que no tingui èpoques en què no escric ni gener material, però a l'hora de fer lletres crec que està bé anar "fent calaix" i escrivint quan vingui la inspiració. És com un exercici per estar en forma, diguem-ne. No totes les coses que escric són per publicar, però com a mínim, estàs actiu i t’ajuda a treure coses que pots considerar bones de tant en tant.  

Parlem sobre el procés de creació de les bases. Estan fetes exclusivament de sàmplers o hi ha pistes gravades a propòsit per a l'àlbum?
Hi ha temes on s'ha fet expressament, com "Superbad", que és una cançó feta amb Dubtropical, una banda d’Eivissa que tenen, pel meu gust, una qualitat tremenda com a músics i productors. La resta, la major part de les produccions estan fetes amb sàmplers i hi ha qualque instrument de caire "menor" tocat en viu com shakers, etc. Després hi ha altres arranjaments més típics del hip-hop com són els scratchings, que consisteix a fer mescles manipulant endavant i endarrere discos de vinil.  


Com va sorgir la idea de fer un remix de "Busca tu estilo" amb Xino Arcade i els teus amics de La Puta Opepé?
Estava molt content amb la versió original que havia fet amb el Gos D (que també està inclosa al disc) i el Xino Arcade em va proposar a darrera hora qualque tipus de col·laboració entre tots dos. Com que La Puta Opepé no havia aparegut com a convidada a cap dels meus discs en solitari (tot i que Xarro de las Calaveras m’havia produït qualque tema en tot aquest temps i el Xino Arcade també m’havia fet remescles), em va semblar l’ocasió perfecta per convidar-los. Amb tan poc temps per acabar el disc i la cançó, els vaig proposar de fer el remix amb ells com a convidats, així donava un poc de punch extra a aquesta cançó. Tenir-los participant en el treball m'ha fet molta il·lusió. Tothom em diu que ha quedat una cançó "molt Opepé"!