Després d'un prometedor debut discogràfic amb Mare natura (La Fera CC, 2020) i guanyar el Concurs Sons de la Mediterrània 2020, Laura Esparza i Carlos Esteban van submergir-se de ple en un nou procés creatiu per compondre les cançons del seu segon treball. El resultat ha estat Espais (Primavera d'Hivern, 2021), un àlbum amb grans dosis d'electrònica i relats metafòrics que a continuació desgranem cançó per cançó.

1. "Muntanya"
“Cançó que obre el disc i que vam compondre en un retir a la preciosa zona del Maestrat. Estàvem envoltats de natura i muntanyes, i aquesta imatge va evocar la lletra de "Muntanya". És una cançó amb un fort contrast, comença tranquil·la, recordant al principi de Mare Natura (La Fera CC, 2020) amb unes guitarres arpegiades i la veu tendra de Laura. Té una tornada èpica amb cordes, veus corals i campanes que desemboca en un pont amb vocal synth que explota en una bogeria techno que recorda els arpegiadors dels vuitanta que podem trobar en la banda sonora de Stranger Things”.


2. "Altamar"
"El tema més pop del disc amb una producció neta i sofisticada. Parla del fluir de les relacions humanes, d’aquest anar i tornar de les persones en consonància metafòrica amb les ones de la mar. Les guitarres són protagonistes fins que entren les veus. En aquest tema podem trobar la primera estrofa cantada per Laura i la segona per Carlos i unes tornades pegalloses amb unes harmonies vocals molt contundents. Va ser el primer senzill després de l’estiu amb un videoclip protagonitzat per Laura i Carlos en el seu viatge pel nord".


3. "Selva"
"Endinsant-nos en un paisatge més fosc, trobem "Selva", amb una emocionalitat més similar a les lletres que vam poder escoltar en el primer disc, Mare natura (La Fera CC, 2020). Un inici amb guitarres i efectes en revers, que recorden l'època més psicodèlica dels Beatles, donen pas a un riff cíclic de guitarra que es buida en la primera tornada, tendra i melòdica. Seguidament, ve la tempesta, un caiguda intensa i cinematogràfica que ens evoca tensió, ansietat i estrès. Després d'aquesta part, trobem un segon vers amb un pont a la segona tornada en què podem trobar la darbouka i l'udú que ens recorden els inicis de Mare natura. Després aplega una segona tornada més plena, per acabar amb l'imponent drop. Aquest tema té una clara influència i referències a la música de Maria Arnal i Marcel Bagés".


4. "Jardín"
"Jardín" és un tema per a plorar i ballar al mateix temps. És un cant mil·lènnial que pot recordar el ja conegut "In Spain we call it soledad" de Rigoberta Bandini. En aquesta cançó són protagonistes els pianos i el beat disco. Com un himne de les pistes de ball dels noranta amb una tornada fàcil de cantar en què es barreja l'anglès i el castellà. En aquesta cançó també podem escoltar els sintetitzadors arpegiant o els baixos amb side-chain".


5. "Bosque"
"En "Bosque" ens trobem amb la part més animal de nosaltres mateixos, més instintiva, en un recorregut per un paisatge que ben bé podem imaginar com un bosc fosc i humit, que ens porta fins un cau salvatge en la tornada d’aquesta cançó. La cançó comença amb la foscor de la guitarra acústica a tresets i va incorporant elements de manera minimalista, fins aplegar a una tornada, en què altra vegada, el ritme i el batec ens insta a ballar i fer salts. A més podem trobar recursos moderns com l'octavador greu de veu o sons samplejats de la veu de Laura".


6. "Ciutat"
"En contrast amb la musicalitat d’aquesta cançó, que potser siga la més tradicional del disc (entenent tradicional com música d’arrel), la lletra ens evoca una contemporaneïtat total. Encara que potser no ho sembla, aquesta lletra va ser creada arran d’una classe de spinning, en la qual el moviment del cos va servir com a punt d’inspiració per a la creació. Probablement, es tracta del tema més proper a Mare natura quant a sonoritat amb una gran càrrega percussiva clàssica en què podem trobar, castanyoles, palmes, cascavells, calaix… és una cançó en què Laura i Carlos es retroben amb les polirítmies: mentre que la música fa un clar tres per quatre, la melodia de veu oscil·la amb un dos per quatre. A més podem trobar instruments orquestrals com el fagot, el clarinet i el clarinet baix, interpretats per Diego Esteban i Alejandro Villanueva respectivament".


7. "Granada"
"Amb "Granada" ens trobem amb les nostres ganes de jugar en el sentit més ambigu de la paraula. És un tema fresc i lleuger, en què es nota la clara influència del productor del disc Dani Belenguer (Bearoid). Un tema molt íntim i minimalista amb una base de clar estil r'n'b o hip hop. Hi escoltem un piano elèctric predominant i amb un beat clàssic. Si ens hi fixem detingudament podem escoltar guitarres elèctriques i percussió orgànica darrere de la mescla".


8. "Record"
"Record" és un cant a la lluna i a les emocions que ens inspira. Emmarcada dins d’una nit que no acaba mai, ens fa plantejar-nos els diferents camins que prenem o no prenem a la vida. Pel que fa a la música, els versos caminen amb un groove prou eclèctic en el qual costa endevinar on va la caixa o el bombo amb una melodia de veu molt rítmica que ens atrapa. El tema trenca amb un drop típic de future bass amb molts efectes i molta percussió, però això no fa que el tema deixi de caminar cap avant. Podem trobar semblances amb temes de Nathy Peluso, Disclosure o Flume".


9. "Cos"
"Cos" és una continuació de la tendència iniciada a "Bosque", el primer videoclip que el duet va presentar el març passat. L'experimentació i les sonoritats electròniques guanyen terreny en un mar de veus sintètiques, sàmplers i altres timbres sintetitzats que donen forma a la cançó. A nivell temàtic, "Cos" gira al voltant de les relacions tan pròpies com externes que tenen els cossos. El tema s'endinsa en el benestar i el conflicte que genera el propi cos a un mateix, i reivindica els cossos dissidents, els que s'allunyen de la norma intentant arribar a assolir una relació més plaent amb el nostre físic. En definitiva, és un cant a trencar els límits i desfer-se de totes les pressions que sovint imposa la societat".


10. "Desert"
"Per a tancar el disc, arribem al desert en una cançó que potser trenque un poc la dinàmica de la resta, però en la qual trobem un bon lloc per a finalitzar per la connexió que suposa amb els nostres inicis en aquest projecte junts. Amb melodies i harmonies que ens poden recordar grups com Vetusta Morla o Ginestà, en "Desert" trobem un bombo latent que ens condueix per tota la cançó fins a un final èpic amb moltes veus conjugades, una harmonia i una percussió ascendent fins a l'esclat final del disc, que ens deixa amb ganes de tornar a escoltar aquest disc per apreciar millor tot allò que l’envolta".