Gerard Jacquet és un dels principals exponents de la cultura catalana al Rosselló. Poeta, escriptor, músic, actor i radiofonista, ha anat presentant amb comptagotes les seves produccions. Primer va debutar discogràficament al capdavant del grup Ample Temple, amb qui va presentar un senzill amb dues cançons: “Crazy Sputnik” i “Barcelona by Night” publicat per AudioVisuals de Sarrià el 1986. Deu anys després i ja sota el seu nom, va presentar Jacquet (Al·leuia Records, 1996), una compilació d’onze peces de producció pròpia, entre les que hi havia, per exemple, l’emblemàtica “Al bar Marsella”. A més, el disc es clou amb una revisitació d’un clàssic de Joan-Pau Giné, “Taxi boig”.
El cantant explicava les claus de la seva música en una entrevista a l’Enderrock 20, el setembre-octubre de 1996: “La barreja que fem entre instruments elèctrics del rock -bateria, baix i guitarra elèctrica- i instruments més acústics -llaüt, acordió i guitarra clàssica-, és un equilibri molt delicat”.
El 2003 Xot Records va publicar El Tro, per sempre, segona referència de l’artista de Sant Feliu d’Amunt. Entre un disc i l’altre, també el trobem en dos interessants discos de cançons tradicionals fets amb Pascal Comelade: Pop-songs del Rosselló (Trabucaire, 2000) i Pop-songs del Rosselló 2 (Trabucaire, 2001). El 2014, DiscMedi va publicar un CD amb els dos discos de Jacquet i un altre amb els dos discos compartits amb Comelade.
Semblava, per fi, l’inici d’una carrera discogràfica atractiva, però no va tenir la continuïtat esperada. Ara, un quart de segle més tard, el cantant anuncia novetats: “estic treballant amb Pascal Comelade i espero que aviat tingueu notícies meves”.