Entrevistes

INC: «El rock de 'carretera, foc i calaveres' fa olor de caducat»

Estrenem en exclusiva el senzill «Algo me dice» del grup valencià

INC presenta el 26 de novembre el seu segon àlbum, 'Ole dragón'

| 16/11/2021 a les 13:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, estrenes, INC
INC
INC | Edu & Gabi
El rock valencià INC va arribar el 2017 quan quatre amics de la infància van decidir fer música junts i dirigir els seus propis videoclips. Amb només un primer disc, titulat Campos de colores (autoeditat, 2018), van arribar a comptar amb les col·laboracions estel·lars d'Ariel Rot (Tequila, Los Rodríguez) o Iñaki Uoho Antón (Extremoduro, Platero y Tú). Tres anys després, el quartet torna amb un nou disc titulat Ole dragón (Primavera d'Hivern, 2021), del qual avui escoltem en exclusiva "Algo me dice". En parlem amb el grup.


M'agradaria que m'expliquéssiu una mica l'origen i la raó del vostre grup. Per què INC?
Som, bàsicament, un grup de quatre borinots tractant de trobar el sentit de la vida a través de la música. INC és una corporació que es dedica a fer cançons.

Ha passat una pandèmia i tres anys des que vau començar. Quina evolució veieu del disc 'Ole dragón' amb 'Campos de colores'?
En certa manera, estar parats ens va ajudar a reposar tot el viscut amb Campos de colores. En Ole dragón s'escolta una evolució no premeditada, resultat de l’evolució natural d'uns melòmans inquiets. Són cançons que pertanyen a una època, uns sentiments i unes lletres que responen a les nostres personetes actuals. Dins d'un parell d'anys n'hi haurà unes altres, diferents però igual d'autèntiques. 

Us considereu un monstre del rock, i teniu clares influències de grups com els Beatles. Creieu que hi haurà un retorn al rock més clàssic? 
No pensem que hi haurà un retorn. De fet, no som partidaris de tornar als clàssics sinó d’avançar. Els gèneres han d'evolucionar, i és el que tractem de fer nosaltres. El rock de 'carretera, foc i calaveres' fa olor de caducat.


"Tu banda favorita", un dels nous senzills que descobrireu divendres vinent, sembla enviar un missatge crític als grups musicals: "tanta competición te asfixiará". Creieu que amb la indústria actual surten molts projectes buits?
Sens dubte. La democratització de la música és molt positiva, tothom pot gravar i difondre la seua música. Però al mateix temps, el fet que hi hagi tanta quantitat ha fet baixar prou la qualitat amb grups que busquen abans la pose que les ganes de fer alguna cosa autèntica. 

“Vas a despertar” es diferencia de la resta de l’àlbum per ser un tema acústic.
Sí, és una cançó molt íntima i personal que reflecteix un moment molt particular en la vida: quan comences a abandonar l'adolescència. Al disc li venia molt bé aquest moment de pausa cap al final de l'àlbum.

Vau gravar un documental per Filmin sobre una gira que vau fer al Regne Unit. Com va ser la rebuda?
Molt bona! No és habitual veure com funciona una gira per dins sense censura, el que es veu al film és el que va ocórrer. Ens agrada molt mostrar-nos tal com som i creiem que és una cosa que el públic agraeix.


Els vostres videoclips pretenen tenir un fil o voleu que es gaudeixin de manera paral·lela?
Cada cançó té una estètica i una temàtica diferent, i per això es poden veure de manera aïllada. El punt en comú entre tots és una estètica ben cuidada i el nostre sentit de l'humor. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.