Abans de la fil·loxera, el Bages era la zona de Catalunya amb més vinya. L’arribada d’aquest petit insecte que va destruir les vinyes va coincidir amb la industrialització i va contribuir a l’abandonament del camp. D’això en fa més d’un segle, la vinya bagenca se n’ha recuperat i avui produeix vins de qualitat com l’Artium del Celler Cooperatiu d’Artés, que hem tastat amb un il·lustre veí de la població, el músic David Rosell.

David Rosell és un reputat músic i productor manresà, membre de Brams, Mesclat, Els Catarres i Dept. La seva vida es reparteix entre els escenaris i l’estudi que s’ha construït a Artés, per on han passat Els Catarres, Buhos i Txarango, entre altres. A pocs minuts hi ha l’Espai Artium, on hi ha les caves del Celler Cooperatiu d’Artés i una agrobotiga en la qual també es poden degustar vins, formatges i embotits.

Ens ha rebut l’enginyera agrícola especialitzada en viticultura i enologia Anna Berenguer, que fa tots els papers de l’auca. Travessem les portes del celler i ens endinsem a les entranyes de l’edifici, als subterranis on envelleixen les botes i les ampolles. Rosell queda meravellat: “Ostres! No havia estat mai aquí! S’hi podria filmar un clip!”.

Durant la conversa sobre vins i música, comença el cantant per la via directa, preguntant quin és el millor vi del món. “Per mi és el meu. Ha de ser un vi honest, sense especulació, sense esnobisme, que intenti respectar al màxim els tres sectors vinícoles: el primari de la terra i la vinya, no cal fer un vi ecològic però sí que s’ha de respectar la vinya i no perjudicar-la; el secundari, que toquem amb l’elaboració del vi, i el terciari, perquè ha de poder arribar al client final de manera fàcil i sense haver de pagar un preu excessiu”, respon Berenguer. I afegeix que vol deixar molt clara una altra cosa: “Quan consumim un vi del país protegim tots els sectors de l’economia catalana. Quan bevem una cervesa, encara que sigui artesana, no. El maltatge es fa a Alemanya, el llúpol ve de la Xina…”.

David Rosell entoma la part musical: “Quin és el millor cantant del món? No ho sé. N’hi ha molts. Crec que no es pot dir que n’hi hagi un que sigui el millor. Jo admiro gent de molts àmbits diferents. Quan estic trist no em ve de gust escoltar segons quines músiques, en canvi una cançó lenta potser m’arriba a l’ànima… Depèn del moment. Una cançó em pot alegrar el dia, perquè la música m’ajuda a crear un estat d’ànim”. I salta la vinyatera: “Fins i tot massa! Hi ha cançons que ja no puc tornar a sentir sense que em recordin un moment determinat”. Però el músic encara no ha acabat: “Quan esperàvem la meva filla, escoltàvem molt ‘Flor de primavera’, de La Troba Kung-Fú. I, al cap d’uns anys, quan la nena escoltava la cançó, plorava, perquè hi havia alguna connexió subconscient”.

TEMPS DE VI I MÚSICA
Per a Anna Berenguer, és un bon moment per als vins catalans. “Hem comprovat que arreu de Catalunya es fan bons vins, i que nosaltres també els podíem fer molt millor. I, a més, els consumidors també ho saben. El repte és que no hagin d’anar fora, a la Rioja, per exemple, per trobar un bon vi. Fa anys semblava que només hi hagués vins forans...” El músic explica que des de fa temps tria vins del país: “Amb Mesclat, a l’hora de sopar, sempre demanàvem vins catalans. Joan Reig hi tenia molt d’interès i sabia elegir bons cupatges”. I, parlant de música, Rosell també pensa que vivim en un dels grans moments de l’escena: “La música en català dels darrers deu o quinze anys arrasa, i al·lucino amb els concerts de Txarango, Buhos, Doctor Prats o Itaca Band... Quan anem amb Els Catarres a un poblet petit vénen tres mil persones, i a les Festes de la Mercè, 150.000 persones! És increïble, no havíem arribat mai tan lluny”.

Per a l’enòloga la clau dels vins és saber-ne la història. “M’agrada explicar el perquè de cada varietat o la feina dels pagesos... El més important és que qui es begui el vi entengui l’autenticitat del producte.” L’artista hi està d’acord: “En el que més coincidim és en l’autenticitat. Al final, el públic vol sentir una cançó i un grup autèntics. I això passa molt, perquè la gent busca connectar amb la lletra, sentir-se a prop dels músics. Txarango ho feia molt bé, sabia tocar la fibra.”

Berenguer no es considera una gran melòmana i confessa que escolta el que sona. Això sí, admet la seva preferència per veus com Tina Turner i Amy Winehouse i es lamenta que a casa seva hagi entrat amb força el reggaeton. Per la seva banda, Rosell confessa que el vi és l’única beguda alcohòlica que pren, que li agrada especialment el vi negre, i que el que beu més és, precisament, l’Artium.