entrevistes

Jordi Puig: «Estem molt contents d'arribar al cinquè aniversari en plena forma i amb un any pletòric al davant»

Entrevistem un dels fundadors i director de la discogràfica U98 Music, que enguany celebra 5 anys de vida

| 27/01/2022 a les 17:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, sector musical, U98, actualitat, entrevistes, Som de Mar, U98 Music
Jordi Puig
Jordi Puig | Francesc Jordan
Ara fa 5 anys, Jordi Puig, Mario García i Miquel Abras van engegar la companyia discogràfica U98 Music. En aquests anys, l'empresa ha sobreviscut la crisi de la indústria discogràfica i els embats de la pandèmia, i ara es planta en aquest cinquè aniversari amb una variada cartera d'artistes, diverses produccions i una nova empresa de management, Speed Music. En parlem amb un dels socis fundadors i director de la companyia: Jordi Puig.

Ara celebreu els 5 anys d'U98 Music! Com viviu la fita?
D’aquests 5 anys, dos han estat en pandèmia, i tenint en compte com és de difícil viure de fer música en català i obrir una empresa nova... Ens en sentim molt orgullosos, tot i ser una fita petita. I molt contents de poder arribar als 5 anys en plena forma, i amb un cinquè any pletòric al davant, en què publicarem uns discos superpotents, com els de Blaumut, Marc Parrot, Cesk Freixas, Beth amb Laura Andrés, El Pot Petit, Miquel Abras, Litus... I tot de novetats que tenim per aquest 2022 ja planificades! A més, arribem en un moment molt maco, perquè acabem de muntar una nova empresa de management: Speed Music. Volem obrir-nos, per ser més forts i sòlids, i dividir equips i projectes. Fins ara el management el portàvem des d’U98 Music també, i ara tot això es farà des de Speed, i U98 es dedicarà només a la part més editorial.


Ara per ara, tenint en compte la salut del disc físic, d’on deveu obtenir més retorn econòmic és del ‘booking’.
Sí, i de fet, quasi totes les companyies discogràfiques estan fent aquestes reconversions i creant un departament de management. Nosaltres ho fem amb una altra marca, també per obrir-nos a altres artistes i possibilitats: no a tots els artistes que treu U98 els hem de fer management, i no publiquem tots els artistes a qui els fem de bookers. N’és un exemple Gemma Humet, que publica els discos amb Satélite K, però a qui fem el management nosaltres.

Tornem un moment als inicis del projecte. D’on sorgeix el nom d’U98 Music?
De la meva alçada: faig un metre noranta-vuit. Sempre jugàvem amb el claim publicitari d’'Un projecte amb alçada' [RIU]. Buscar noms és superdíficil, i no se m'acudia res, i com molta gent em coneixia per la meva alçada, em va fer gràcia posar-li aquest nom. Ho vaig trobar divertit, però també simbolitzava que en aquest projecte hi volia posar tot de mi: tota la meva ànima i persona, tot aquest metre noranta-vuit de passió per la professió i amor per als artistes i la seva obra.
 
Quants sou ara a la família d’U98?
Som tres socis meravellosos, que ens estimem i anem a fondo. Sense ells dos, no podria. I a part d’ells, que són el meu motor, tenim un equip fantàstic de 10 persones. Jo sempre dic que la feina en equip, divideix la feina i multiplica els resultats.

Entre els artistes que publiqueu, n’hi ha des d’emergents -com Clara Gispert o Reïna- fins a consolidats -com Blaumut-. I també teniu molta varietat estilística, amb grups per a públic familiar -com el Pot Petit-, artistes pop que arrasen a les ràdios -com David Ros o Beth-, d'altres de cançó d'autor -Cesk Freixas- o d’arrel -Marala-. Com feu la tria dels vostres artistes? 
Per seleccionar un artista, sempre tenim una premissa bàsica: que els puguem defensar, davant dels mitjans i del públic, i que veiem que l’artista sigui treballador, noble i honest amb el que fa. Això és el principal. Encara que un artista ho pugui petar molt, si no reuneix aquestes condicions, preferim no treballar-hi, perquè el que volem és treballar a gust, d’una manera professional, tranquil·la, i fent equip. Per mi poder treballar en equip és superimportant, perquè a U98 ni l’artista és el meu cap, ni jo soc el seu.


Així, com enteneu, o plantegeu, vosaltres la relació entre artista i discogràfica?
Sempre en forma d’equip, en majúscules. Al despatx hi tenim una taula rodona, i quan es podien fer reunions, sempre els deia als artistes que era com la taula rodona del Rei Artús: tots érem els cavallers de la taula rodona, i tots érem iguals. La manera de fer-ho és no voler vendre motos, ser molt realista, ser honest amb el que es pot fer. Professionalitat, passió, veritat... Aquests serien els nostres pilars.
 
És aquesta la clau de l’èxit?
Sense els artistes, U98 no seria res. Gràcies al fet que hi ha artistes, hi ha companyies discogràfiques, i a vegades sembla que això s’oblidi. Més enllà d’això, crec que sí, part de l’èxit d’U98 és que som molt treballadors, molt transparents, i que tota la gent del meu equip és una apassionada d’aquesta professió. Ara ja fa 20 anys que m’hi dedico, i la veritat és que encara ara, quan col·loquem una cançó a una ràdio, saltem d’alegria. Som així, i és fantàstic. Amb això no vull dir que ho fem tot perfecte, també ens equivoquem. Som conscients que el sector discogràfic no es veu com a la cara maca de la indústria, però jo sempre intento que tothom estigui content, i ser atent amb els artistes, no només parlar-hi per feina. Som tots companys i companyes, i també hem vingut a passar-nos-ho bé.

En un article per l’Anuari de la Música 2020, defensaves l’entusiasme com a motor indispensable. És especialment així dins del sector musical, amb la precarietat que pot comportar?
Sí, és tal com dius. D’aquests 5 anys que portem amb U98, els dos primers anys i mig, els tres socis -en Miquel Abras, el Mario García i jo-, no vam cobrar cap sou. De fet, no teníem ni despatx, i teletreballava des de l’habitació de la meva filla. Però nosaltres anàvem a perseguir un objectiu. I en aquests anys han passat coses molt maques, i tot plegat es reflecteix en aquest 2022: és brutal poder treure un disc de Blaumut; que Marc Parrot, un artista respectat per la indústria, els artistes i els mitjans, hagi confiat en nosaltres; o que Cesk Freixas ens agraeixi haver confiat en ell i haver-lo fet tornar de ple al panorama... Tot això m’omple. I també és bonic veure com, amb artistes amb qui hem començat de zero, comencen a passar coses, a força de picar pedra.


Així i tot, devien ser un parell d’anys durs...
Hi ha moments que sí que penses que és dur, però en cap moment m'ha passat pel cap tirar la tovallola. Només de pensar en pensar-ho... Ja em puja la febre! [RIU]. L’amor que tinc per aquesta professió supera qualsevol expectativa. Soc molt afortunat, m’agrada molt, i quan passen coses boniques, i els artistes t’ho agreixen... És genial! O ara, que fem 5 anys i hem aguantat, tot i la pandèmia, i tenim una empresa sanejada, amb artistes i projectes xulíssims.
 
També devia ser complicat que, just passats aquests 2 anys de començar a rodar l’empresa, arribés la pandèmia.
En la nostra professió, hi ha rendiments econòmics que triguen a arribar. Per exemple, els cobraments de sonar a radiofórmules no arriben fins a un any i mig o dos més tard, igual que passa amb la venda de discos. I com dius, just quan arrancàvem, va arribar la pandèmia i ens vam haver de reinventar. Per sort, feia 3 anys que remàvem i de la mateixa inèrcia, vam seguir avançat, i a més, també van començar a entrar els primers sous dignes.

No només vau mantenir-vos durant la pandèmia, sinó que a més, vau crear un nou festival: Som de Mar!
Sí! Abans del Som de Mar, ja havíem fet el Diverland també, que va néixer un any abans de la pandèmia i aquest any recuperem. I com dius, just quan tothom anul·lava festivals, nosaltres en vam tirar un endavant... Va ser una idea del Carles Gilibets, que em va dir que volia fer un festival a Lloret. Ens vam animar, ell va preparar el projecte, el vam presentar a l’ajuntament i ens van dir que sí! I la setmana vinent, presentarem el cartell de l’edició d’aquest any.
 

Gemma Humet al festival Som de Mar 2020 (25/08/2020) Foto: Jordi Novell

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.