estrenes

Amb Ginestà, «Això s'acaba aquí»

Estrenem el nou clip dels germans santandreuencs i parlem del nou àlbum, 'Suposo que l'amor és això' amb Júlia Serrasolsas

El «Somni» dels 80 de Ginestà

| 03/02/2022 a les 11:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Júlia Serrasolsas, actualitat, Ginestà, entrevistes, videoclips, estrenes
Ginestà
Ginestà
Està a punt d'arribar un nou treball dels germans de Sant Andreu Ginestà. Es dirà Suposo que l'amor és això (Kasba Music, 2022) i girarà, precisament, entorn a l'amor, a través de deu lliçons sobre moments i relacions diferents. Avui, us mostrem en primícia la darrera d'aquestes lliçons amb el clip "Això s'acaba aquí". Aprofitem, i parlem de tot plegat amb la vocalista de la banda, Júlia Serrasolsas.


"Això s'acaba aquí" és la cançó que tancarà el nou àlbum de Ginestà, i segons avancen, amb la qual preveuen acabar també els concerts. Però la lletra de la cançó no parla tant d'un final com d'un inici: "És el final d'una etapa, perquè en comença una altra", explica Serrasolsas. "Tancar per començar".

En el videoclip, es veu el grup davant d'un tauler d'anuncis d'un centre escolar on s'aprecia un cartell que presenta la festa final de curs. "Hem jugat molt amb aquesta imatge d'un institut en tot el recorregut de clips d'aquest disc, perquè el plantegem com si nosaltres exposéssim un treball: 'Suposo que l'amor és això'", avança la cantant. "Aquest videoclip és la celebració de final de curs, d'aquest final d'etapa i el començament d'una de nova, i hi sortim ballant i fent festa".

El 'suposo' que obre el títol de l'àlbum pretén aclarir, des d'un primer moment, que "no hi ha res absolut ni cap resposta concreta sobre què és l'amor". Tot i això, si alguna cosa se'n desprèn de totes les deu lliçons d'amor que imparteixen en l'àlbum és la universalitat del sentiment. "Ho representem en un institut perquè en realitat l'amor és un sentiment superadolescent. El pot sentir amb la mateixa intensitat una persona que s'enamora amb 11 anys, una de 18, una de 25 o una de 40. No hem arribat a cap conclusió sobre què és l'amor, però sí que ens hem adonat que tots l'acabem sentint una mica així", conclou Serrasolsas.


La primera pista que Ginestà va donar del disc va ser ara fa quasi any, amb "L'Eva i la Jana", que ràpidament es va fer viral. "Això va ser molt xulo", recorda Júlia Serrasolsas. "La cançó és guai, i n'estem molt contentes, però el que és realment bonic va ser que transcendís més gràcies a la feina que van fer les companyes de Bunyol TV. Nosaltres vam fer una cançó d'amor lèsbic, que a més acabava bé, però em va agradar molt poder explorar què passa de veritat en les relacions lèsbiques, aprofundir-hi i veure quines vivències tenen elles en concret: quin és l'enamorament d'una lesbiana ara, i com era fa 50 anys".

Les lletres del disc, que escriu sobretot Pau Serrasolsas, però on Júlia a vegades també "hi fica mà", estan totes basades en experiències que els germans han vist o han viscut, "no ens inventem res", aclareixen. Així, entre les deu cançons, no només es parla del costat més bonic, tendre i esperançador de l'amor, sinó també de les ruptures, "que ho desmunten tot, tinguis l'edat que tinguis". El que no s'hi trobarà al disc, però, assegura la germana petita dels Serrasolsas, és un amor insà o tòxic: "Sempre intentem donar-li el nostre toc polític, que és fer les coses de manera sana. Moltes cançons sobre ruptures, les pinten com un drama, però nosaltres ho hem enfocat d'una manera diferent: parlem de la ruptura com un repartiment de records, no des de la rancúnia". Admetent que això no vol dir que no ho hagin passat "fatal" en les ruptures que han viscut, Serrasolsas espera que algú que no ha passat mai per aquest tràngol pugui prendre-se'l com ells prediquen en la cançó. 


Si l'amor, com plantegen els germans en aquest nou disc, és un sentiment universal, és també una temàtica universal, tractada en tota mena de converses i arts des de temps immemorials. "Ens semblava molt interessant parlar d'això en el disc, perquè és un tema que ens encanta", explica Júlia Serrasolsas. "Som persones a qui ens agrada moltíssim parlar de l'amor i crec que és el nostre motor vital. Amb en Pau som germans, ens coneixem molt i fins i tot vivim junts, i ens hem adonat que cada fase de la nostra vida depèn molt, quasi absolutament, de si estem enamorats o en fase de ruptura. I ens va semblar molt interessant explorar-ho, veure què ens havia passat i com ho podíem plasmar en un àlbum. També perquè ens sembla xulíssim que l'amor tingui aquest component superuniversal i alhora tan misteriós: perquè, en el fons, no hi ha un enamorament igual, ni una primera cita o una ruptura igual". I per això, diu rient, "nosaltres hem explicat les nostres".
 

TOT L'AMOR QUE HI HA AL DARRERE

Suposo que l'amor és això presenta una clara evolució des del darrer disc de la formació, Ginestà (Kasba Music, 2019). Aquest àlbum es presenta amb més treball al darrere i amb un canvi a nivell estètic, sonor i temàtic. "Crec que no ha estat casual", relata Serrasolsas: "Aquest disc l'hem pogut fer amb molt més temps, i en aquests 2 anys, des que va sortir l'anterior, nosaltres hem crescut com a músics i com a persones". Per aquell segon disc -el de debut va ser Neix (Kasba Music, 2018)-, el duet va voler fer "alguna cosa xula", però en aquest han volgut anar un pas més enllà: "Hem volgut fer una cosa més madura i honesta, i amb què ens sentim supercòmodes, també cantant-la dalt l'escenari. Ens hem volgut donar tot el temps del món per poder explorar un concepte i treballar-lo. No és fer una cançó, o fer-ne 10 i agrupar-les en un disc, és fer tot un bloc conceptual".
 

Ginestà Foto: Michal Novak


Malgrat que, evidentment, fer un disc conceptual porta substancialment més feina que fer-ne un que barregi diferents temàtiques o estats d'ànim, els germans han quedat molt contents amb la feina feta: "Ens hem sentit supercòmodes amb aquest procés creatiu. Quan trobes una manera de funcionar que va bé... És molt xulo! Jo crec que seguirem treballant així, però mai se sap...", s'afanya a advertir.

L'àlbum sencer es podrà escoltar ja demà, i Serrasolsas admet que sent "molts nervis" per la imminent sortida. "No soc mare, i no ho vull comparar, però la sensació és una mica com tenir un fill. Tenim moltes ganes que la gent ho escolti i veure què passa, si els arriba."

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.