Actualitat

La festa poètica de Magalí Sare i Salvador Sobral

Ambdòs músics interpreten junts «Sempre vens assim», sobre versos de Fernando Pessoa

La cançó formarà part del proper disc de la cantant barcelonina

«Avui l'únic que vull»: la cançó preferida de Magalí Sare

| 11/02/2022 a les 10:45h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Magali Sare, Salvador Sobral, Fernando Pessoa, actualitat, entrevistes, Magalí Sare
Magalí Sare i Salvador Sobral
Magalí Sare i Salvador Sobral | Sílvia Subirós
Avui 11 de febrer es publica el senzill "Sempre vens assim", una cançó en portuguès escrita per Magalí Sare que compta, a més, amb la col·laboració del cantant lisboeta Salvador Sobral. La peça és un avançament del proper disc de la cantant, que es publicarà el 29 d'abril i que es presentarà al Teatro Monumental de Madrid (29 d'abril), l'Auditori de Girona (14 de maig) i el Petit Palau de la Música de Barcelona (21 de maig). Parlem amb la cantant d'aquesta sonada col·laboració i també de com serà el nou treball.


Us coneixíeu amb Salvador Sobral?
No ens coneixíem de res. Això sí, em va ser relativament fàcil contactar-hi a través de coneguts comuns. Simplement, durant el confinament vaig fer certa immersió en el portuguès i vaig fer aquest tema. Se'm va posar entre cella i cella que l'havia de cantar ell.

Sí que ho tenies clar, doncs. 
És una història una mica de pel·lícula: em vaig dir que ho havia d'aconseguir, i fins i tot vaig començar a preparar la maqueta, abans de dir-li res, fixant-me en el seu registre vocal, baixant una mica el to per fer-lo més adequat a la seva veu. És un crac, un ésser musical lliure al qual admiro. Me la vaig jugar preparant la maqueta i li vaig enviar sense saber si li agradaria o no. La seva reacció va ser molt bona, fins i tot molt més positiva del que jo m'esperava.

A la lletra combines versos diversos de Fernando Pessoa. 
He viatjat diverses vegades a Liscoa i a Portugal. En soc una enamorada i arran d'aquests viatges he comprat llibres de poesia de Pessoa. Durant el confinament vaig anar a petar a aquests llibres, que són unes recopilacions de quadras, uns poemes de quatre versos superpopulars i molt musicals. Anava marcant les idees que m’agradaven -sempre ho faig quan llegeixo– i pensant que eren molt musicals. La cançó va anar sortint sense adonar-me'n.

La cançó té moltes connexions portugueses, però també mallorquines.  
Sí, s'hi ajunten moltes coses. L'última festa major que he viscut abans de la pandèmia va ser a Manacor. És la festa de Sant Antoni, com a Lisboa, i a Manacor s'hi canten gloses amb una música que té la mateixa mètrica que la de les quadras. De manera que vaig combinar els versos de Pessoa amb la melodia de la glosa per fer tot un interludi. És un homenatge als manacorins, amb tot l’amor del món.
 
La cançó és molt coral i molt alegre.
Sí, per mi és una festota de dalt a baix! Pessoa sempre té aquest posat de persona enamoradissa que no s'acaba d'atrevir mai a dir a la persona estimada que l'estima, i ho acaba traient en forma de poesia. La cançó té moments corals, molts solistes, i té aquest punt de dir: sortim a passar-ho bé, és festa major i toca airejar-nos, tot anirà bé. A més, de fet, aquesta cançó la volia treure ja fa un any, però Salvador Sobral estava ocupat amb el seu disc i hem anat esperant. Al final la posaré al meu disc i pel camí hi hem anat afegint moltíssima gent fent cors, aportant diversos instruments, etc.
 

Magalí Sare i Salvador Sobral rodejats dels músics que han participat en la gravació (entre altres, Manel Fortià, Sebastià Gris, Dani López, Eva Fernández i Dario Barroso) Foto: Sílvia Subirós


Com serà el teu nou disc? Està acabat? 
I tant, està acabadíssim, tot i que el títol encara no el tenim. Seran tot cançons meves, tret d'una versió del meu germà. I hi ha una línia temàtica important. Tot i que vaig començar a compondre sense cap idea concreta, vaig adonar-me que estava tot molt centrat en la idea de la infantesa i la vulnerabilitat, i sobretot en l'adolescència, que és una etapa molt turbulenta, de la qual la música no acostuma a parlar tant com d'altres edats de la vida. És com un viatge a l'adultesa, posant el focus a quan som petits i tots els problemes a què hem de fer front.

Amb quina banda aniràs als concerts?
A quartet: jo cantant i Dani López (vents i electrònica), Sebastià Gris (guitarres) i Josep Cordobès (bateria), a més d'Aleix Trias com a tècnic. Cadascú tocarà diverses coses i no sé en quin grau ens acostarem al disc, tot just ara comencem a assajar per al directe. Suposo que, com acostumem a fer, mirarem de recrear un ambient més acústic i íntim. Al disc ens agrada treballar molt amb capes, i al directe ens estimem més buscar aquesta immediatesa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.