El guitarrista Jordi Matas rebrà el Premi Joan Trayter a la millor producció com a peça clau en la sonoritat del pop metafísic i per la seva contribució als treballs d’El Petit de Cal Eril i Ferran Palau. 

El Premi Joan Trayter 2022 ha posat el focus en el guitarrista i productor nascut a Esparreguera Jordi Matas (Jordi Matas Orgànic Trio, Jordi Matas Quintet i Hat) per haver estat l’impulsor de la sonoritat del pop metafísic liderant la gravació de treballs referencials amb la marca Produccions Metafísiques. En aquest ecosistema, només de l’any 2021 cal destacar la seva tasca amb dos discos del seu cosí i cantautor Ferran Palau, Joia i Parc, editats per Hidden Track Records, i amb l'últim treball d’El Petit de Cal Eril, N.S.C.A.L.H. (BankRobber).

A més de produir aquests tres àlbums, Matas també ha mesclat Gornal (HTR), de Germà Aire; ha treballat d’enginyer de gravació i mescla a Golden (HTR) d’Iris Deco; ha produït el senzill de Maria Hein “Es teus ulls davant la mar”, de Continent i contingut (HTR); i ha mesclat i tocat a tres temes (“Todo me sabe a poco”, “Luces de emergencia” i “El encuentro”) del debut discogràfic del productor de Castelldefels Alizz, Tiene que haber algo más (Whoa Music). El gran historial de produccions de Matas abarca igualment la seva aportació amb la vallesana Anna Andreu; amb el quintet mallorquí Da Souza; la martorellenca Marta Knight; Pale Moon –amb l’islandès Árni Guðjónsson i la siberiana Natalia Sushchenko, afincats a Barcelona–; o els israelians Alon Tayar i Iogi, a través de l’enginyera de so Heba Kadri.

Com has rebut la notícia del guardó del Premi Trayter?
Conec el premi d'haver anat moltes vegades a les gales dels Premis Enderrock, a més de quan hi hem actuat amb Ferran Palau o amb El Petit de Cal Eril. I em fa molta il·lusió: sempre fa il·lusió que et reconeguin la feina que has fet.

Quina contribució has fet en discs com els de Ferran Palau i d'El Petit de Cal Eril?
La meva contribució varia. Hi ha discos -com els que vaig fer a Da Souza o Marialluïsa- en què faig la producció sencera, tots els processos: gravar, mesclar i produir. D'altres vegades, en faig només una part. En el cas de les cançons de música urbana, cada tema és com un disc: darrere hi ha qui compon, qui grava, qui produeix... i a cada cançó és independent. Just en els discos que em demanes -Joia, Parc i N.S.C.A.L.H.- faig el que solem fer, perquè ja tenim un sistema de treball molt fet els tres. Amb Palau i El Petit m'involucro en tots els processos: gravació, mescla, producció. Amb en Ferran portem junts des del seu primer disc en solitari -L'aigua del rierol (Amniòtic Records, 2012)-, tot i que amb Anímic ja havíem treballat. El Ferran i jo som com un grup: fem els discos entre els dos. A Joia, a més, han col·laborat també les noies de Hidden Tracks Records (Anna Andreu, Maria Hein, Carlota Flâneur, Iris Deco, Junco y Mimbre, Julia, Twin, Valentina & The Electric Post). Amb en Ferran funcionem de manera que ell sol portar la cançó, i llavors jo li gravo veu i guitarra. En el cas del Joan (El Petit de Cal Eril) és un mètode diferent. Hi treballo des del disc La força (Bankrobber, 2016) i hem signat bastants discos junts on hem trobat un sistema també. En casos com el del disc de l'Anna Andreu, et vas acoblant a l'artista. 


Des de quan i com treballeu a Produccions Metafísiques?
Com a empresa a l'ús no existim, però sí que tenim un equip de treball. Podem fer tot el que ens demanen, però no tenim temps per tot i fem el que ens agrada, que és el cas de l'Anna Andreu. Hi ha discos en què en Ferran dirigeix més com, el de l'Iris Deco, però jo em trobo en el procés de gravació i acabo produint també. Amb Alizz vam començar els tres i vaig acabant fent tres cançons jo. El nom de 'Produccions Metafísiques' és una mica conya, i la realitat és que en Ferran i El Petit fan molts concerts i com a molt poden fer un disc a l'any. No tenim temps per tenir cap empresa muntada. 

Quines són les principals diferències entre la carrera de guitarrista i la de productor?
Jo en un inici estava molt centrat en la meva carrera com a músic. Era líder de les meves formacions, i tot el primer disc del quintet me'ls vaig gravar jo mateix, així que el tema de gravar ja hi era. Primer vaig gravar de manera casolana, amb el quintet i també altres discos de jazz (de Marco Mezquida, Joan Monné, Carlos Palanga, Pep Mula, Martín Leyton...). Estava molt posat en el món del jazz, però escoltava molta música pop, i de tant escoltar-la i tocar en el primer projecte de Ferran Palau, i després per a El Petit de Cal Eril, al final, en un procés d'anys, he passat d'una escena a l'altra, perquè els seus projectes exigeixen molta implicació. 

Com ha evolucionat la teva feina de productor en els anys que fa que t'hi dediques?
Durant la setmana faig feina de productor i els caps de setmana toco. Segueixo sentint-me músic, tot i que com a productor em sento molt a gust. Com a músic, ja no em sento sols guitarrista, sinó que em sento músic d'una més manera global. Quan vaig començar a treballar amb el Joan Pons (El Petit de Cal Eril) al disc La força li vaig gravar guitarra, bateria, baix... però ell ja tenia la seva banda, així que va sortir la idea de doblar les bateries. Vaig tocar la bateria durant tres anys en els seus directes, però ara toco els teclats i la guitarra. Vull dir que he sortit de la meva faceta de guitarrista, veig la música d'una manera més global, i miro d'aportar la meva sensibilitat, energia i experiència: el que requereixi el projecte que produeixo en cada moment. Per exemple, en el cas d'Anna Andreu, no calia afegir molts colors, sinó donar forma, fer-la brilla com a artista; jo en no soc el protagonista, com a productor.


Ara que esmentes l'Anna Andreu, quins altres noms emergents destacaries?
Estic molt en contacte amb artistes que treuen el seu projecte amb Hidden Track Records. L'Anna Andreu em sembla increïble des del primer disc, en què ja se li veia una maduresa: m'agrada molt. Maria Hein és superjove i té un talent que ja es veu per endavant que li portarà una carrera prolífica. Marialluïsa està molt bé. A Germà Aire, els va produir el Joan, però jo vaig mesclar, i els veig una sensibilitat increïble.

Com heu acabat treballant també internacionalment?
De la manera més senzilla: per Instagram. El Joan és una persona molt inquieta, sempre està buscant nous projectes, i escriu a gent de tot arreu, per si volen col·laborar. Un cop va escriure a l'enginyera Heba Kadri (Björk, Beach House...), perquè ens encanta la seva feina, i li vam proposar de treballar a Energia fosca (Bankrobber, 2019). Ella va penjar un post amb la cançó "Pols", dient que era una de les millors cançons que havia treballat l'últim any. Això ho va veure molta gent i, com em va etiquetar com a persona que l'havia produït, llavors l'Alon Tayar em va contactar, dient que m'havia seguit, que l'interessava el que feia i si el volia mesclar. La seva música té molt a veure amb la nostra, tenen una sensibilitat molt propera, per generació, perquè hem escoltat els mateixos grups. Un amic seu, Iogi, també em va contactar, i aquest 2022 sortirà la feina que hem fet plegats. Va venir deu dies per aquí i la connexió Guissona-Tel Aviv va ser molt divertida. Allà a Israel hi ha molts músics, però no tenen gaires llocs on tocar. Tenen dos festivals grans com el Primavera Sound, però no hi ha molts llocs per tocar com aquí als pobles. En un any potser toquen un cop. 


Què és per tu el pop metafísic?
Tot i que hi ha qui diu que en soc l'arquitecte i no sé què més, jo sempre dic que no sé explicar el pop metafísic, jo només el sé fer. El meu do no és la paraula, tinc més dificultats amb la paraula que no la tenen el Joan i el Ferran. Som un equip i cadascú sap quin és el seu lloc. El pop metafísic és un joc divertit que van dir ells. Ells són la part carismàtica, però jo em sento molt còmode en aquesta posició perquè sento que el món de la paraula, encara que em puc enrotllar en una entrevista, no em serveix per explicar què faig: necessito la música. Amb la música soc més ràpid, sé el que és. Soc conscient que a la vida no tenim molt temps, i si descobreixes que saps fer una cosa, millor anar-hi. M'estimo més fer servir bé el temps que tinc.