Després de dos anys de silenci tant a l’estudi com a dalt dels escenaris, la banda d’Ontinyent Auxili reapareix aquesta primavera amb la cinquena entrega discogràfica. Les noves cançons, publicades amb el segell Propaganda pel Fet!, prometen mantenir la seva potència, afegir més eclecticisme al seu estil de reggae-fusió 100% i seguir vinculant el repertori als conceptes de transcendència més actuals. La primera entrega, "Diga-li", és una declaració d’intencions carregada de dinamita per retrobar-se amb el seu públic i fer ballar les places. Parlem amb els cantants del grup per conèixer més detalls d'aquest nou treball.

A final del 2019 vau anunciar que paràveu per descansar i preparar un nou treball. L’activitat d’'Instants cremant' (PpF!, 2016), i sobretot, 'Tresors' (PpF!, 2018) va ser molt enriquidora, però també extenuant? 
Marc Andrés (Veu): Sí, juntament amb Dolç atac (autoeditat, 2013) han estat tres discos en sis anys més les consegüents gires. I quan vam començar no ens esperàvem la gran acollida de la gent ni la repercussió. A poc a poc ens hem anat habituant al volum de concerts. Som un grup d’amics que ens hem anat professionalitzant, i ara que ja tenim 30 anys necessitàvem parar per a gestionar la nostra vida i encarar el futur com a grup.

Creieu que l’aturada ha estat un punt d’inflexió per a començar una nova etapa?
M.A: És una nova etapa sobretot per a valorar el que tenim entre mans. Abans, anàvem vivint els concerts, cada cop més grans, i ens vam habituar ràpidament als grans escenaris i al fet que hi haja molta gent. Parar ens ha anat molt bé per veure des de la distància com Auxili s’ha anat fent gran amb el temps. Ens morim de ganes de presentar les noves cançons i pujar de nou als escenaris!

Noteu pressió afegida per a fer un nou treball d’igual o més èxit que 'Tresors'?
M.A: En estar tant de temps sense treure música, l’expectativa i la pressió va augmentant. Però per sort tenim un públic que és molt proper. Pensem que la gent té ganes d’escoltar la nostra música i la pressió ens l’hem de llevar una mica de damunt. Hem tingut temps per a pensar i estem convençuts del que tenim entre mans. Hem llençat les cançons que no mos han agradat, hem pogut triar les millors. Hem tornat quan hem tingut clar el que volíem fer. És cert que el públic tindrà ganes d’escoltar bona música i millor del que hem fet, però amb l’art passa així, que a poquet a poquet has d’anar millorant.
 
Al final, el nou disc s’ha endarrerit fins al 2022 i l’aturada s’ha estès durant dos anys. Ha estat fruit de la pandèmia o també hi ha hagut altres motius?
Esteve Tortosa (Veu): Ha estat sobretot la influència de la covid. Vam decidir de parar un any, descansar i fer la planificació del futur del grup, i llavors va venir tot açò de la pandèmia. La gent ens preguntava si l’aturada tan llarga hi tenia a veure... En realitat vam veure que els concerts encara no es podien reprendre amb la normalitat d’abans, i vam decidir agafar-nos-ho amb més calma i tornar quan veguerem que la situació general s’anava animant. 

La pandèmia us ha condicionat a l’hora de fer les noves cançons?
M.A: La pandèmia ens ha influenciat descaradament en la manera de treballar. Aquest cop hem actuat de manera diferent, ja que les restriccions ens impedien assajar al local els nou músics que som a l’escenari. Sempre havíem treballat plegats rodant els temes i, en canvi, ara hem hagut d’enviar-nos les bases, les lletres i les seccions de les cançons, i no ha estat fins al procés final que hem pogut ajuntar totes les idees.

I pel que fa a les lletres hi ha alguna referència a la pandèmia?
M.A: Sí, també. Per exemple, en Tresors ens va agafar en un moment molt marcat políticament, i vam decidir que fos un disc amb molta càrrega política. I ara, en estar tant de temps tancats a casa i lluny dels amics, hem trobat a faltar moltes coses i al final les lletres parlen des del coret. Per tant, les noves cançons que publicarem aquest any estaran molt marcades tant personalment com també a nivell sentimental.

I en el pla més personal, com heu viscut la situació del confinament?
M.A: Ha estat molt curiós i estrany, la veritat. Vam parar per a intentar desconnectar de la música i del grup i poder gaudir dels nostres, de la parella, de la família, i poder recuperar els caps de setmana a casa. I al final, no poder gaudir de tot això ha marcat. A nivell personal ha estat difícil, perquè hem tingut la sensació que no hem aprofitat aquest temps de descans. Hem pensat que si ja érem feliços fent música, calia tornar a fer música!


El primer senzill del nou disc, "Diga-li", s’ha presentat amb un clip ple de neveres. Quin n'és el significat?
M.A: Bàsicament, era una idea de concepte a l’hora de pensar de quina manera podíem reflectir aquest temps que hem estat fora. El resultat va ser imaginar-nos que ens havíem congelat i ara estem en la fase del desgel. La primera gota d’aquest procés va ser "Diga-li", i la manera de comunicar que tornem era sortint d’eixes neveres. A més, vam voler fer el símil de les nou neveres com si fórem tota la banda a dalt de l’escenari. 

Va ser difícil preparar el vídeo?
E.T: Vam preparar un equip molt potent per a treballar el clip, en el qual hi havia una directora artística que s’encarregava de fer tots els sets. I algú de nosaltres va tenir aquesta magnífica idea... [Riuen] Vam haver d’anar a les cases de la gent que estava implicada en el rodatge a recollir una per una les neveres de cadascú. Són neveres que vam demanar a gent diversa. Una a la mare del baixista, un altre que la tenia sense utilitzar, un conegut que té un bar i en tenia dues de sobres... I així va anar per poder rodar el clip.
 

SORTIR DE LA NEVERA

En el primer avançament, Auxili ha deixat de banda aquella fusió que va caracteritzar 'Tresors' per tornar als sons jamaicans de l’inici. Fins a quin punt ha evolucionat la vostra línia musical?
M.A: Aquesta no serà la tònica de tot el disc, però després de dos anys sense fer música havíem de tornar amb un tema que ens representés al cent per cent. I ho teníem molt clar. Nosaltres sabem molt bé l’estil que fem i volíem un tema que la gent diguera des del minut zero: "Això és Auxili". Del nou repertori, que ja tenim entre mans, el tema "Diga-li" forma part clarament del nostre reggae, amb atac i reivindicatiu.
E.T: De les noves cançons podem avançar que hi ha un poc de tot.
M.A: Auxili partim del reggae, obrim el ventall i ens deixem portar. Pensem que és un disc molt variat, hem compost temes més variats que els que havíem presentat fins ara. Hem tingut temps per a jugar i nosaltres mai tanquem les portes.

En els vostres discos sempre heu tingut molta cura dels arranjaments instrumentals, interpretats a dues veus i amb la força de la secció de vents. Com ha estat en el nou treball?
M.A: Els vents són un referent molt clar de la nostra identitat musical, i de molts grups que fan música al País Valencià. A l’escena valenciana sempre hi ha hagut bons vents, supose que per influència de les bandes de música. I nosaltres, per sort, tenim molt bons músics al grup i els intentem explotar al màxim. Mai hem tingut unes veus superboniques i, per tant, les nostres cançons són una barreja de tot plegat. Tant amb els vents com amb els arranjaments de teclats i de guitarres, intentem tenir molta cura. A més, el nostre productor, Joan Marc (exteclista de La Gossa Sorda), té molt de gust a l’hora de treballar els teclats i la resta d’instruments, i el tècnic de so, Sam Ferrer, també és guitarrista i té molta cura de tots aquests aspectes en els directes.
 
La sonoritat que us identifica és el que el públic valora millor de la vostra música?
E.T: Supose que deu ser una de tantes. El públic no sols es queda amb els arranjaments, però deu ser una de les coses que més agraden d’Auxili. La veritat és que quan escoltem alguna cançó amb auriculars es poden apreciar tots els detalls. Hi ha molta gent que ens fa notar un punteig de guitarra que considera preciós o un so del sintetitzador que realment els encanta. Segurament no és el nostre segell més característic, però sí que és una qualitat en què molta gent es fixa.
M.A: Tot i això, sempre tenim molta cura dels arranjaments. Fem música de banda i, per damunt dels temps que corren amb un excés de bases electròniques en la música festiva, a nosaltres ens agrada treballar amb tots els instruments. Potser quan algú escolta una cançó per primer vegada no se n’adona, però quan l’han escoltat vint cops, a poquet a poquet van descobrint tot tipus de detalls. 

Aleshores, quin és el vostre principal segell propi?
E.T: Pense que el que més ens identifica és el nostre directe. La gent acostuma a flipar amb la potència dels nostres concerts, i això realment és el que més ens caracteritza.

Les cançons del nou disc tindran un caràcter conceptual, tenint en compte la vostra resposta a la situació pandèmica?
M.A: Sí, precisament hem agafat un tema que pensem que representa molt el moment en què es troba tant el grup com la societat ara mateix. També volem destacar que no serà un disc massa llarg i que hi tindrem dues o tres col·laboracions. Hem volgut que la durada del disc estiga entre 40 i 45 minuts. I, com hem dit abans, serà un àlbum variat i que conservarà el so d’Auxili al cent per cent. 


Per què no voleu que sigui gaire llarg?
M.A: Això té a veure amb el fet que el consum de discos ha baixat molt. Avui en dia la indústria musical viu dels senzills i dels videoclips. Tot i això a nosaltres, com a banda, sempre ens ha agradat el concepte de disc i treballar temàtiques i conceptes. Però amb els nous formats del consum actual, hem decidit fer un disc curt i, en tot cas, d’aquí a un any o un any i mig ja publicarem més cançons. En part ens fa pena, però ens hem hagut d’adaptar als temps actuals.

En quina fase del procés de producció us trobeu per poder presentar el nou disc de cara al mes d’abril? 
M.A: Ja tenim les cançons molt avançades. Vam entrar a l’estudi el 24 de gener per a enregistrar-ho tot d’una tirada. Aquesta vegada, però, el procés de gravació està sent diferent. Amb els discos anteriors ja teníem l’àlbum completament gravat quan llançàvem el primer senzill d’avançament. Ara, en canvi, hem publicat una primera cançó per anunciar la tornada i veure com reaccionava la gent. Amb "Diga-li" hem volgut dir que Auxili tornava, ja que estem aquí, respirant i ben vius. I, després, ens hem posat a gravar la resta de cançons del disc. D’ací a poc ja desvelarem tota la idea conceptual... 

I teniu pensat el directe?
Sí, de fet el disc l’estem produint i creant pensant molt en el directe.