L’obertura de la nit de dissabte al Sonar 2022 va ser a càrrec del productor i Dj sabadellenc Lucient, que va posar en marxa la gran pista de ball com a teloner dels llegendaris i visionaris The Chemical Brothers. El duet britànic va inaugurar el concert amb el seu primer número u, “Block Rockin’ Beats” i “Superstar Djs, Here We Go” amb un escenari  SonarClub ple de gom a gom. Grans beats efectius i poesia visual a parts iguals. El grup va redefinir la idea de música electrònica en directe, regalant un dels millors espectacles del món del gènere. Tom Rowlands i Ed Simons van assolir una fascinant interacció amb el públic amb projeccions d’alta definició, introduint un parell de robots a l’escenari i amb el tecno psicodèlic d’“Under the Influence”, que va provocar la catarsi col·lectiva gràcies a la complicitat d’un so impecable marca Sónar.

El ‘germans químics’ van revolucionar una immensa comunió d’espectadors afortunats que van gaudir d’un fantàstic xou audiovisual produït pels artistes Adam Smith i Marcus Lyall. La crisi del coronavirus va provocar la cancel·lació del Sónar 2020 i l’ajornament durant dos anys de l’espectacular posada de llarg del seu novè disc, No Geography (Virgin-EMI / Astralwerks, 2019), amb el qual van sumar dos Grammys al seu palmarès, en la categoria de millor disc d’electrònica i dance, i per la fantàstica cançó “Got to Keep On”, amb sons més contemporanis que no deixen enrere l'essència que sempre els ha definit. The Chemical Brothers són precursors de sons que traslladen a una dimensió onírica i introspectiva.
 
Dance, house, soul, funk, disco, beat… En directe va sonar una mica de tot el que han facturat en la seva llarga trajectòria. No en va són els pioners del big beat. A punt de coronar els 30 anys de carrera –igual que la història del festival– el dúo de Manchester va tornar a actuar al Sónar amb molta energia i un missatge contundent. El seu estil els fa únics, demostrant novamemt que són molt més que una banda de música electrónica. The Chemical Brothers ha regalat al món alguns dels majors himnes de la música de ball, que també van ressonar la darrera nit del Sónar, cançons mítiques dels noranta com “Hey Boy Hey Girl” o “Galvanize”.


El repertori del nou àlbum ha estat concebut en un alterat entorn mundial i amb un context polític caòtic, de manera que les cançons vénen carregades de missatges d’advertència. Parlen de l'alienació individual i d’un sistema que ha abandonat els éssers humans. En directre projecten esperança al mateix temps que recorden que vivim enmig de crisis i guerres. I, malgrat tot, les cançons proposen coratge i ens advoquen a ballar, perquè només ballant la humanitat se salvarà. “Got to Keep On” és un clam a seguir endavant, i alliberar-se.


Tampoc va faltar el fabulós tema “Eve Of Destruction”, que inevitablement fa moure el cos, amb una veu digitalitzada, robotitzada, que repeteix que som a “la vigília de la destrucció”. La veu de la cantant noruega Aurora Aksnes adverteix de la vinguda d’un món caòtic, ‘on ja no podem pagar l’aigua i on tots son abandonats a morir’.


Com la vida, l’espectacle té alts i baixos, i amb l’acid house de “Mad As Hell” arriba la psicosi i la bogeria fruit de l’alienació social. És el so de la desesperació. De fet, la portada de No Geography ja està il·lustrada amb una imagte bèl·lica, un parell de soldats damunt d’un tanc de guerra apuntant cap a un horitzó de resplandor vermell, mentre circulen per una autovia de vorals verds i, al fons, un pont uneix els dos extrems.

L'electrònica de The Chemical Brothers trasllada un missatge polític explosiu amb un crit desesperat en plena era del buit. Les cançons van més enllà de la pista de ball, són pura revolució de cap al camp de batalla, en una comunió entre grup i públic per ballar al ritme d’uns nous temps. Amb No Geography, The Chemical Brothers proposa que ens alliberem, resistim, lluitem, ens unim, i ballem!