cròniques

El Sónar ardent d'El Puchito i Nathy

Ahir es va celebrar la segona jornada del festival d'electrònica barceloní

Hi van actuar, a més de C.Tangana i Nathy Peluso, El Bobe i Niño de Elche, entre altres

| 18/06/2022 a les 21:00h
Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, Juicy Bae, niño de elche, El Bobe, Nathy Peluso, C.Tangana, festivals d'estiu, festivals, actualitat, Sónar, cròniques
C.Tangana i Nathy Peluso al Sónar
C.Tangana i Nathy Peluso al Sónar | Nerea Coll
Les temperatures infernals d’aquest cap de setmana feien témer, a una neòfita com jo, una experiència avernal al mític i concorregut Sónar de Dia. La cura que posa al festival però, omplint d’ombres i aires i ventiladors el recinte, va fer suportable una calor que en qualsevol altra lloc de la ciutat comtal tampoc hauria estat més agradable. I més que suportable, compatible amb poder ballar.

A les 16:15h, Juicy BAE pujava a l’escenari SónarPark acompanyada del seu DJ. La sevillana, inicialment molesta per la poca assistència -no és per ser redundant, però un concert un divendres a les quatre amb aquesta calor era per a pocs valents-, va oferir un espectacle ple de flow i col·laboracions. Fent gala dels seus suggeridors passos de ball, l’artista va fer un repàs d’alguns dels temes del seu darrer disc, PTSD (autoeditat, 2022), entre els quals no hi van faltar “Oro”, “Xq tan difícil”, “Tus ojos” amb Aleesha, “Rojo sangre” amb TAICHU ni “Shorty” amb Leïti Sene. De fons, a la pantalla, s’hi succeïen imatges esfereïdores i tenyides de rojo sangre de ganivets, accidents aeris i ulls -entre ells, l’emblemàtica escena de la pel·lícula de Dalí i Buñuel, Un chien andalu , d’un ull tallat per la meitat-. El bolo va acabar amb un final apoteòsic amb tots els col·laboradors dalt de l’escenari cantant al costat de Juicy BAE. Malgrat la seva decepció inicial, l’artista va saber oferir un espectacle a l’alçada, que el públic va rebre corejant, ballant i aplaudint. L’única crítica podria ser que, entre el so i l’autotune, quasi no es van poder entendre les seves lletres. Però tenint en compte els problemes de so que hi haurien tot seguit en el mateix escenari, doncs ni tan malament.

El Bobe al Sónar Foto: Alba Ruperez

I és que aleshores, seguint amb la tarda de música urbana que oferia el Sónar enguany -que ha obert la programació a estils i artistes de diferent índole-, va ser el torn d’El Bobe. Al músic barceloní, acompanyat com sempre d’Omar als cors i de Rapas a les taules, només li va donar temps de cantar “Aventador”, per un públic amatent, abans que els altaveus petessin i deixin sense sonorització l’escenari a la meitat de la segona cançó. Malgrat les inconveniències òbvies que això suposava -haver de reduir la setlist, parar 10 minuts per arreglar la incidència i perdre la pistonada inicial i part del públic-, el músic va tornar a sortir animat i ple d’energia per poder regalar als seus seguidors, de nou congregats davant l’escenari, un bon espectacle. Passejant-se amb força per l’escenari, amb la mateixa familiaritat que fer-ho al pati de casa, El Bobe va fer en directe alguns dels seus hits més celebrats com “Ella”, “Je M’Apelle Blessed”, “Oh mi amore”, “Qué pasó?” o “Princesa de oro”, a més del seu drill obscur -com va dir ell- de “Ronaldinho” i “Todo bien” amb la col·laboració de Bores D.

A dos quarts de set van començar simultàniament els concerts de Samantha Hudson, que sempre irreverent va presentar Liquidación total al SónarHall, i la bogeria d’espectacle del Niño de Elche amb Ylia i els 40 músics de la Banda “La Valenciana”. El músic d’Elx i companyia van arriscar i van combinar música tradicional -tocs de flamenc i tocs de música aràbiga- amb música festiva i electrònica en el seu directe únic: Concert de Músika Festera. Una mica la idea de tradi meets Ruta del Bakalao. Tot i que el recinte del SonarPark estava ple per veure el Niño de Elche, al músic li faltaven poques hores per retrobar-se amb quatre o cinc vegades més de persones entre el públic en el concert de C. Tangana, on no podia faltar.
 

Niño de Elche, Ylia i Banda 'La Valenciana' Foto: Leaf Hopper


El Madrileño va ser un dels principals caps de cartell de la jornada d’ahir, i dels primers a tocar en el Sónar de Nit, ja a l’Hospitalet. Per aquells que no el vam veure al Palau Sant Jordi a l’abril, la posada en escena del nou disc de C. Tangana ens va deixar meravellats. L’exitós artista no es va estar de res, i acompanyat d’una banda -on sense gaire protagonisme hi tocava també el trombó Rita Payés, que fa uns mesos va cantar amb ell als Premis Goya-, va portar tot el Tiny Desk a l’escenari principal del Sónar. Per a qui no sabeu de què parlo quan dic Tiny Desk, es tracta d’una mena de concert enregistrat i guionitzat en una casa en què El Puchito repassa alguns dels temes del nou disc amb La Húngara, Antonio i Juan José Carmona, Alizz i El Kiko Veneno, entre altres músics. Una passada en tots els sentits, que Tangana va portar ahir en directe. Amb un breu retràs -que va permetre que part de la llarga cua que esperava a entrar al recinte pogués veure’l-, el músic va combinar temes del seu segon disc, com l’“Still Rapping”, amb què va obrir el show, o “Llorando en la limo”, amb un repàs del bo i millor d’El madrieño (Sony Music, 2021): “Comerte entera”, “Los tontos, “Ingobernable”, “Demasiadas mujeres”, “Tú me dejaste de querer” i “Un veneno” -amb Niño de Elche!-, a més d’“Ateo” amb col·laboració de Nathy Peluso -que va arribar més d’hora de l’esperat al concert, potser perquè l’argentina cantava poc més tard, o potser per no tallar amb el guió aflamencat de la resta del concert-. Tampoc hi va faltar “Antes de morirme”, aquesta vegada sí que sense l’aparició de Rosalia...

Durant el concert, Tangana va recordar que quan començava la seva trajectòria havia tocat al Sónar de Dia, sense públic quasi. Uns anys més tard, hi ha tornat i ha triomfat. El madrileny té un punt de geni, però potser el seu moviment més brillant ha estat rodejar-se de músics de primer nivell, que arrodonegen i duen a la pràctica unes idees que no tothom podria executar amb la mateixa destresa i màgia. Lletres conflictives des d’una perspectiva de gènere a part, el concert d’ahir va ser, sens dubte, i sense necessitat de buscar fórmules més complicades, un èxit en tots els sentits -des de la realització de les càmeres a la tècnica dels músics, des de la facilitat de connectar amb el públic fins al guió-.
 

C.Tangana al Sónar Foto: Nerea Coll


Un dels altres grans caps de cartell de la nit era precisament Nathy Peluso. L’argentina va portar la seva fusió de pop, música llatina i ballable, urbana i lletres canyeres a l’escenari del SónarPub. Espectacular i exuberant, suggeridora i empoderada, Peluso va muntar tota una festa de balls i càntics en un directe que va adaptar a les circumstàncies afegint-hi un extra d’electrònica. Hi va cantar algunes de les seves cançons més emblemàtiques: la iniciàtica “Corashe”, “Mafiosa”, la “Nathy Peluso: Bzrp Music Sessions, Vol.36”, “Bussines Woman”, “Ateo” -sense Tangana- i un dels seus darrers senzills: la versió de “Vivir así es morir de amor”. L’únic que va faltar en un concert ardent com el que va oferir ahir va ser “La sandunguera”.

I aleshores ja va arribar el moment del Sónar en la seva pura essència. Concerts d’electrònica i techno i sessions de DJs es van anar succeint en un ball de beats en tots els escenaris del Sónar de Nit. Moderat al SónarClub, Bonobo al SónarPub, o l’esperat The Blaze de nou al SónarClub.
 

Moderat al Sónar Foto: Nerea Coll


Va ser una jornada llarga, intensa i calorosa amb concerts per a tot tipus d’espectadors d’un Sónar que sense ser purista acull indistintament urbana, música popular i electrònica i sense perdre l’essència va guanyant nous adeptes abraçant nous públics. Avui s’hi ha viscut la darrera jornada, amb concerts de Morad i Maria Arnal i Marcel Bagés presentant nou espectacle i, és clar, l’esperada actuació del principal cap de cartell d’enguany, The Chemical Broters, que serà aquesta nit, a les 22:30h al SónarClub.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.