"Somio que estem sols enmig de l'univers i sonen orenetes a càmera lenta" canta el collbatoní Ferran Palau a "Univers", una de les cançons que va interpretar en el recital que va fer al Claustre del Convent de Santa Clara de Castelló d'Empúries. El concert forma part de la programació del festival Istiu, un certamen que celebra enguany la seva segona edició combinant propostes de mig i petit format com el d'ahir, amb un aforament que no arriba a un centenar de persones.
 
I sí, tal com diu la cançó, Palau va aconseguir aturar el temps durant el concert, on va repassar bàsicament algunes de les cançons que formen part dels seus darrers discos, publicats amb Hidden Track Records el 2021: Parc i Joia. El músic celebra enguany deu anys de carrera en solitari, que va engegar amb la publicació de L'aigua del rierol (Amniòtic Records, 2012), un disc enregistrat quan encara formava part d'Anímic.
 
A Castelló d'Empúries, Palau va dir "estic molt lluny de casa", però el cert és que va convertir el claustre en una comunió de fidels captivats per la màgia de la seva veu. Palau canta amb els ulls tancats, com els petons sincers; i només es va atrevir a trencar la litúrgia demanant en els bisos peticions al públic. Van sonar aleshores "Rosa" i "La flor espinada", una de les joies del monumental Blanc (Halley Records, 2018). Abans, temes com "Perfecte", "Flora" o "Tornar a començar" van sonar amb un color més proper a la cançó d'autor que al pop metafísic que ha forjat en les seves gravacions amb Jordi Matas. 
 
Amb un format a la mínima expressió i una hora de concert, el cantautor va agrair al públic "per venir a veure coses tan simples com una persona amb una guitarra". No és poca cosa venint d'algú que ha escrit cançons tan enormes com "Serà un abisme", "Univers" o "Kevin". A "Amor", el collbatoní canta "L'amor és un parc / L'amor és un pàrquing / L'amor és el foc / L'amor és el càstig". Afegim-hi que "L'amor és Palau". Amb majúscula.