Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. La majoria són cançons que han nascut als Països Catalans, i moltes han tingut una trajectòria internacional -curta o llarga- o han estat veritables peces intergeneracionals. També hi ha peces compartides amb altres països propers (per exemple “En Joan petit”), que ajuden a dibuixar un imaginari polièdric de la Mediterrània format amb aspectes identitaris compartits amb altres cultures germanes.

El desembre de 2014, vam publicar un número especial (el 231) amb 100 cançons que tenen associades 100 històries per descobrir que algunes de les melodies que considerem nostres també han tingut un recorregut internacional i que han aconseguit emocionar Albert Einstein i Igor Stravinski, han fet emmudir dos presidents dels Estats Units o han cridat a la lluita en contra dels totalitarismes arreu del món. Al llarg d’aquest mes d’agost, anirem recuperant la veritable història d’algunes de les cançons del recopilatori, des de temes tradicionals a hits de la Nova Cançó, passant per peces emblemàtiques d’Antònia Font o Els Catarres. Avui descobrim què hi ha darrere de “País petit”.



L’any 1980 Lluís Llach va publicar un disc monogràfic dedicat als seus records d’infantesa a l’Empordà. El disc comença amb una cara instrumental amb música descriptiva que evoca diferents moments de la vida quotidiana al seu poble, Verges (“El mercat a la plaça”, “L’escola”, “La processó”...), i segueix a la cara B amb tres peces cantades. Una és “País petit”, un cant d’amor a l’Empordà que molts, amb el vistiplau del cantant, han fet extensiu a Catalunya.
 

Diu Lluís Llach: “Per al Verges 50 tenia moltes ganes de cantar alguna cosa que no estigués lligada a la contestació. El meu ‘país petit’ és l’Empordà, però jo sempre procuro fer les cançons usant un llenguatge en el qual tothom es pugui sentir identificat; a més a més no faig cançons per als convençuts sinó per als que vull convèncer”. La lletra comença impecable: ‘El meu país és tan petit/ que quan el sol se’n va a dormir/ mai no està prou segur d’haver-lo vist’; una resposta per contraposició al lema franquista ‘Una, Grande y Libre’.



La cançó té una gran càrrega emotiva i ha estat utilitzada en moments especials. L’any 2011 el FC Barcelona i el Reial Madrid van protagonitzar un seguit de partits en pocs dies. El clima era de gran tensió i l’entrenador madrileny es va dedicar a tensar la corda. El 27 d’abril, el Barça havia de jugar al camp del Madrid, i el dia abans, l’entrenador Pep Guardiola va comparèixer davant els mitjans de comunicació. El seu discurs va ser contundent i va acabar de manera poètica: ‘Hem caigut molts cops, com a equip i com a país, i tornarem a aixecar-nos’, i va voler tancar el discurs amb una cita a la cançó: ‘Mira si és petit el meu país que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí’. En aquest disc hi participa Manel Camp, que dirigeix l’orquestra i participa en els arranjaments. 

“País petit” s’ha convertit, després de “L’estaca” i de “Que tinguem sort”, en la cançó més versionada de tot el repertori llachià. Entre els artistes que l’han cantada hi ha des del tenor Josep Carreras fins a la polifacètica Beth, passant per la Polifònica de Puig-reig, Joanjo Bosk, La Chatta Orquestra...