Stay Homas van adquirir molta notorietat durant el confinament, l'any 2020, pels seus enregistraments casolans de cançons a la terrassa del pis que compartien, sovint amb la participació a través del mòbil de veus reconegudes del panorama musical català i estatal. Un cop el confinament va acabar, els Homas van traslladar la terrassa a diferents escenaris del país, però estava clar que, si bé la fórmula tendia a esgotar-se, l'èxit del trio format per Klaus Stroink (trompetista de Buhos), Guillem Boltó (extrombonista a Doctor Prats) i Rai Benet (baixista de Buhos) era tan extraordinari que calia donar-li a la proposta una nova volada, un segon origen.
 
I això és precisament el que van presentar al festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell; una adaptació per a escenari gran del repertori de la banda, complementada en directe per teclats, baix, bateria i percussió. Tot embolcallat amb un disseny de llums no apte per a fotosensibles, i que va acompanyar tot el concert, des de la seva arrencada fulgurant amb tres de les cançons més populars del grup: "Here2Play", "Let It Out" i "In the End", executades gairebé sense pausa. 'Esto es una fiesta, ¿vale? Hem vingut aquí a estar de puta mare', va etzibar Boltó com a presagi del que seguiria.
 
Stay Homas no és precisament una banda de matisos. El seu repertori ha sabut aguantar molt bé el pas al format festiu; i si bé de vegades es troben a faltar els colors vocals que aportaven els col·laboradors de les seves cançons, cal dir que l'esforç d'empatia i comunicació que Boltó i Stroink fan amb el públic és realment notable. Cal tenir empatia per fer un triple salt amb tirabuixó per traslladar-te, sense despentinar-te, de la terrassa d'un pis de l'Eixample fent sonar un cubell de plàstic, a l'escenari d'un festival finançat per un conegut banc valencià. De fet, la seva filosofia es defineix en una de les estrofes de la següent cançó que van interpretar, "Tudo bem": 'no vull ratllar-me el cap, només vull veure com la penya balla al meu costat'.
 
Prejudicis fora, i torn per al reggae primerenc "Stay Homa", que originalment van enregistrar amb el Sr. Wilson, enllaçat amb el "Stir It Up" de Bob Marley i la imbatible rima 'Please stay homa/ If you need it go to Mercadona'. Van demanar coreografies aeròbiques al públic a "Doin' The Peach / Estamos mal); i van decidir 'baixar la marchita (sic)' a "Dos besos" i "Todo llegará". Van continuar amb "Days of Our Lives" i "Por el camino", una cançó composta per a la banda sonora de la pel·lícula Mamá o papá (Dani de la Orden, 2021), culminada amb un sorollós final que demostrava la manca de matisos del grup a certs moments de l'espectacle.
 
Va ser aleshores quan els Homas van presentar una de les cançons més boniques del seu repertori, "Es por ti", una cançó que van enregistrar amb el panameny Rubén Blades, -amb qui van comptar, en directe, en el seu concert al passat festival Cruïlla a Barcelona-. I recta final… "Del revés", "Gotta Be Patient" –en una simpàtica adaptació, molt propera a l'original, però sense l'extraordinària veu que hi va posar Judit Neddermann–, la cabaretera "Another Love Song", i just després de demanar 'que entri el cub (sic)', una apoteòsica "The Bright Side".
 
L'entrega del públic era total i ja feia molta estona que la cadira cremava. Els bisos van mantenir la comunió amb els espectadors amb una molt percussiva "Mientras respire" i una versió folk de "Les merdes", un 'tema de pouete (sic), de quan pensàvem que se'ns acabava el xiringuito', va dir Stroink mentre se sincerava: 'tampoc tenim tants temes… temes que molin, vull dir... Perquè quan en fas tants…'. Per acabar, van dedicar el concert a 'la gent que curra perquè hi hagi cultura', llençant-se amb un "Volveré a empezar" que va subratllar amb un punt final el caràcter festiu de la vetllada.