entrevistes

​Òscar Briz: «Tinc molta música àmpliament desconeguda i no tinc pressa per fer un disc nou»

El cantautor rocker de l’Alcúdia recupera tres cançons antigues al costat de Thomas Bauer

| 27/07/2022 a les 10:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, actualitat, Òscar Briz, Thomas Bauer, entrevistes
Òscar Briz
Òscar Briz | Manu Alarcon
Òscar Briz és un dels cantants més interessants de l’escena actual. Les seves cançons sempre tenen un plus afegit que ajuda a fer que perdurin en el temps. El primer disc signat amb el seu nom és del 2000 i des d’aleshores ha anat mostrant-nos la seva manera de fer cançons en gairebé una quinzena de discos. Ara ha recuperat tres cançons ja conegudes per interpretar-les de nou, aquest cop amb el pianista alemany Thomas Bauer, i les ha penjades al seu Bandcamp.

Parlem de 'Desempolsades'.
És un EP de només tres cançons. En vaig gravar quatre, però al final n’he deixat una fora. Ara mateix no tinc ganes de treure material nou, més que res perquè requerix una força mental que en aquest moment no tinc. Sento una completa desorientació de què fer quan es treu nou àlbum en els temps que corren. Treure un disc no només és fer l’esforç de pensar-lo, anar-lo a gravar i pagar-lo, és també encarregar-se del disc. Jo tinc molta música que és àmpliament desconeguda i, per tant, no tinc cap pressa per fer un disc amb material nou. He anat traient un disc cada dos anys i ja estic molt servit. Ara allargaré el procés i faré un nou disc quan tinga coses a dir. Entretant, tenia al cap regravar algunes de les cançons que ja he fet. Una de les qüestions que sempre m’ha interessat és que les cançons són éssers vius que van canviant amb el temps i que la versió que queda al disc és només una de les versions possibles.



D’aquí a un temps, n’hi haurà més?
En principi havia pensat que el disc es digués Desempolsades: Volum I, la qual cosa donava a entendre que sí, que hi hauria més volums. Però seran en racions molt petites, com aquesta primera.

Quina diferència hi ha entre aquestes noves versions i les originals?
He triat tres cançons que sabia que a piano i veu ja funcionarien. Les he fet amb el pianista alemany Thomas Bauer, que forma part de la banda Graham Foster. Foster és un dels tresors ocults que tenim al País Valencià. És com tenir un Eric Clapton… La base és la reinstrumentació completa. Hem variat el timbre de les cançons i les hem portat al terreny de la balada jazzística.



Són cançons que necessitaven una segona oportunitat?
N’hi ha una, “Ella dorm”, amb la producció de la qual no havia quedat satisfet en absolut. Tenia ganes de tornar-la a gravar. Hi ha “Els gats”, que havia gravat només amb veu i guitarra, però em semblava que era una cançó per a piano. I “Merci”, que ja m’agrada com va quedar a Quart creixent (Ventilador, 2007), però volia donar-li un altre aire.

Ho has presentat a Bandcamp en descàrrega gratuïta, però hi dius que gravar costa diners i que si algú vol fer una donació, benvinguda serà.
Des de fa uns anys hi ha molta gent que disposa d’estudis, microestudis, etc., però si vols treballar-ho bé, especialment les mescles, has d’anar a un lloc professional. El disc ens l’hem gravat nosaltres, però les mescles ens han costat diners. Tot això enllaça amb la primera pregunta perquè tots aquests costos és complicat recuperar-los. Estic content perquè la gent respon.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.