El quartet Los Tiki Phantoms és una de les cares més divertides i excèntriques del rock barceloní. Amb el surf rock instrumental i el maquillatge calavèric com a grans trets identitaris, la banda ha publicat avui el setè àlbum d'estudi, Y el engima del tiempo (Discmedi, 2022).



Després de fer una gira per Europa i els Estats Units presentant el seu Disco Guateque (Hi-tide recordings, 2019), que passava pel filtre del surf grans clàssics del pop internacional, la banda explica com ha afrontat tornar a fer temes propis. "Tot i que publicar un disc de versions és una cosa que tota banda de surf ha de fer un cop a la vida, compondre les nostres pròpies cançons ens omple moltíssim més", explica el grup.



Per a la formació, seguir amb el seu emblemàtic estil de surf-rock instrumental és una continuïtat natural. "Nosaltres venim de Hawaii i allà la música surf instrumental és com aquí les Sardanes". relaten. Paral·lelament, també tenen molt clar que no els cal una veu principal: "Igual que en molts altres estils de música que funcionen perfectament sense veu, com la música electrònica, no ens cal sentir cap veu per gaudir de les melodies i posar-nos a ballar".

Los Tiki Phantoms destaquen que no són un grup que plantegi les seves composicions partint de plans estructurals o seguint un guió únic, sinó que són espontanis i sense filtre. Per això, sovint les seves cançons no tenen més de tres o quatre parts i són de curta durada. "Les plantegem quasi com si fossin sintonies de sèries de TV. Creiem que si en 30 o 40 segons no hem aconseguit enganxar al nostre públic, és que la cançó no és prou bona", afirma la banda.


Al llarg dels quinze temes del disc, Los Tiki Phantoms consideren que hi ha cançons de tota mena amb intensitats ben diferents. "Pots trobar cançons canyeres com “Mar de Fuego” o “El vampiro robot”, rock’n’roll melòdic com “Norah” o “Loco por tus huesos” o sons exòtics i temps lents com “El último bolero” o “Sol y sombra”", detallen. Una de les cançons més sorprenents és "Olimpíada 92", que fusiona el surf i la rumba i que "contrariament al que pugui semblar, no fa referència als jocs de Barcelona, sinó que en realitat és un tribut al bar que tenim al costat del nostre local d’assaig i on anem sempre a dinar".