De talent desbordant i posseïdora d’una gran veu, la jove cantant de Salou Alba Morena ha consolidat una proposta que experimenta amb diferents estils que van del jazz a la clàssica passant per l’electrònica. Després del debut amb el disc Las dos edades (Morena Records, 2021), va ser escollida Artista de l’Any per al Programa de Suport a la Creació a les Cases de la Música. A partir de la fusió de pop i altres estils, ja treballa en el segon àlbum, que ben aviat veurà la llum enregistrat amb els músics Marcel Bagés i David Soler.


Tot i la teva joventut, amb 22 anys ja has assolit una gran experiència. Com et vas iniciar en el món de la música?
He estudiat música des que tinc memòria. Vaig començar amb 4 anys a l’Escola de Música de Salou, i als 7 ja vaig escollir el violí com a instrument preferent al grau professional del Conservatori de Vila-seca. Cantar ho he fet des de sempre, en cors, en combos o a casa, però posteriorment vaig estudiar cant líric fins als 18 anys, quan vaig iniciar els estudis universitaris al Taller de Músics per aprofundir en el cant jazz. 

La teva proposta fusiona diferents estils com la clàssica, el jazz, el flamenc i l’electrònica, entre altres gèneres. Com et planteges cada cançó des del punt de vista compositiu? 
Cada tema és un món i la veritat és que els treballo a fons des del punt de vista estilístic. Per exemple, en el cas de “Suspiros”, està gravat pensant en la forma lied del romanticisme. Igualment, en la majoria de les meves cançons hi acaben confluint molts estils que conviuen de manera inconscient dins el meu procés creatiu i compositiu.


Et sents més a gust en algun estil en concret o t’agrada investigar en diferents músiques?
Realment no hi ha cap estil determinat en el qual em senti més còmoda. Ara mateix m’agrada anar experimentant per trobar la meva veu en diferents registres.

En el teu primer treball, 'Las dos edades', explores temàtiques profundes com el suïcidi, el dol o l’amor tòxic. El consideres un primer disc conceptual? 
Possiblement sí, però també el definiria com un disc cru i experimental, on m’he començat a conèixer compositivament i també he pogut anar descobrint com volia parlar i com volia expressar-me musicalment amb temes tan intensos com són el dol o les relacions tòxiques.

Com et planteges els directes amb una proposta tan experimental com la teva? 
Per mi els directes són tot un altre concepte i alhora una extensió del disc. A Las dos edades, per exemple, tenia clar que hi volia portar un format peculiar, que en aquest cas va ser un violí i un violoncel amb bases electròniques. Els directes també són el moment més íntim i proper amb el públic, i també és el procés que més em fa gaudir d’entre tots els que comporta la presentació d’un disc.


Tens alguna artista de capçalera que et motivi o t’inspiri a l’hora de compondre? 
Musicalment, m’alimento d’una gran diversitat sonora i també de molts artistes d’avui i d’abans. No en tinc concretament cap que em marqui cap camí, però darrerament estic escoltant propostes molt diferents, que van des de Dillom fins a Françoise Hardy, Thom Yorke, Piotr Ílitx Txaikovski o João Bosco.

Després d’un procés tan intens i productiu com ser escollida artista de l’any a les Cases de la Música, quan arribarà el segon disc? 
Estic preparant el nou disc amb David Soler i Marcel Bagés, un treball amb el qual vull fer un pas endavant al voltant de les sonoritats més representatives del meu moment vital. Em fa moltíssima il·lusió, perquè ben aviat començarà a sortir a la llum!