.jpg)
Demà es publica el disc Guida de viatge pel cançonièr occitan (Sota la Palmera, 2022) de ÒC Brigada Internacional. La banda encapçalada per Carles Belda i Marc Serrats ha treballat un repertori que parteix de 18 cançons occitanes amb l'ambició de portar-les a les festes i a les pistes de ball. Avui, ens avancem i estrenem en exclusiva "Cavalier", una de les peces d'aquest disc. Parlem Marc Serrats d'aquesta cançó i del disc, que enguany serà l'únic treball discogràfic en occità publicat a Catalunya.
Estrenem “Cavalier”. Què ens pots dir d’aquesta cançó?
És la remescla d’una cançó del cantautor de Bailleul Eric Fraj. L’ha feta Carles Biano, antic component d’Orxata Sound System. Quan vam tenir el disc fet hi trobàvem a faltar alguna cosa. I llavors, buscant què hi podíem afegir, ens vam qüestionar: què és la modernitat? Al final, escoltes discos que diuen que són moderns i, si ho analitzes, són bachatas. L’única diferència és que tenen una percussió electrònica i modifiquen la veu. Un ska és modern o és antic? Ens semblava que tota la vessant de remescles també entrava en aquest projecte i per això vam encarregar una de les cançons a Carles Biano. La veritat és que ens va costar, perquè teníem dubtes de si era prou modern… Al final vam concloure que no existeix la música moderna, és la visió que dones a una cosa. La Rosalia per què és moderna? No pas pels ritmes que fa servir, que són els de sempre. Al final, el compta és la teva visió i com que ho fas ara, sona actual.
Estrenem “Cavalier”. Què ens pots dir d’aquesta cançó?
És la remescla d’una cançó del cantautor de Bailleul Eric Fraj. L’ha feta Carles Biano, antic component d’Orxata Sound System. Quan vam tenir el disc fet hi trobàvem a faltar alguna cosa. I llavors, buscant què hi podíem afegir, ens vam qüestionar: què és la modernitat? Al final, escoltes discos que diuen que són moderns i, si ho analitzes, són bachatas. L’única diferència és que tenen una percussió electrònica i modifiquen la veu. Un ska és modern o és antic? Ens semblava que tota la vessant de remescles també entrava en aquest projecte i per això vam encarregar una de les cançons a Carles Biano. La veritat és que ens va costar, perquè teníem dubtes de si era prou modern… Al final vam concloure que no existeix la música moderna, és la visió que dones a una cosa. La Rosalia per què és moderna? No pas pels ritmes que fa servir, que són els de sempre. Al final, el compta és la teva visió i com que ho fas ara, sona actual.
Què és OC Brigada Internacional?
És un projecte que vam començar fa deu anys. Ens van demanar que El Belda i el conjunt Badabadoc fossin una mena de backing band d’un projecte amb occitans i catalans. I vam fer dos bolos. Hi havia l’Stefano de Lou Seriòl, Nux Vomica i els Badabadoc. I en aquell moment ens van ajudar Orxata Sound System. Deu anys més tard, des de BarnaSants, el Marçal Girbau, ens ha demanat al Carles Belda i a mi que féssim una versió actualitzada de peces de la nova cançó occitana. La idea era que es poguessin ballar en un pub. Com que els pressupostos es disparaven i qualsevol productor d’aquest estil et demana mil euros per cançó, vam combinar l’opció original i el que havíem treballat fa deu anys. Vam incorporar més occitans i més catalans. I vam repescar l’Stefano de Lou Seriòl i el Gigi de Nissa de Nux Vomica i vam començar a treballar-hi. Però al Carles i a mi el cap ens va a mil, i el que havien de ser 11 cançons, ara són 18.
Qui hi ha a la Brigada?
En realitat, la Brigada no existeix com a tal. Preparem els bolos a la carta. El baix, guitarra i bateria sempre són els mateixos, però tots els que han participat al disc són artistes que tenen una carrera pròpia i pot passar que a un bolo hi hagi tres occitans i al següent, quatre. Com que tenim 18 cançons, fem el repertori en funció dels que poden venir. I n’hi ha de comodins que les podem fer de diverses maneres. En aquest disc hi han col·laborat Tesa, Joan Garriga, Alidé Sans, Stefano de Lou Seriòl i el Gigi de Nissa, la Milèna Pastorelli, l’Arnaud Cance…
Com s’ha fet la tria de cançons?
L’ha feta Carles Belda. Ha pensat un viatge per tota Occitània a través de les cançons, que hi hagués des de gascons i aranesos fins a gent de les Valades, niçards i marsellesos. Un viatge que toqués molts pals de la cultura occitana, tot i que no pot ser exhaustiu. Ens hem deixat, per exemple, els cors d’homes, no hi podia caber tot. El que tenim clar és que no hem fet un disc occitanista, hem fet un disc d’Occitània, però amb una visió catalana.
A qui us adreceu, al públic occità o al català?
La idea és adreçar-nos sobretot a un públic occità, tot i que sabem que el públic català és el nostre i és el que ens coneix. Ens agradaria que en una festa occitana es foti una base electrònica d’un tema que hem fet nosaltres. Hem fet un mestissatge occitano-català per connectar catalans a la cultura occitana i a la inversa.
Musicalment connecta amb El Belda i els Badabadoc.
Totalment. El concepte és el mateix: passar la pròpia cultura per filtres que ens agradin i que connectin amb el públic. I si ho fas bé, cada vegada aconsegueixes una mica més de públic amb què no hi comptaves. Així es van fent grans els projectes.
És un projecte que vam començar fa deu anys. Ens van demanar que El Belda i el conjunt Badabadoc fossin una mena de backing band d’un projecte amb occitans i catalans. I vam fer dos bolos. Hi havia l’Stefano de Lou Seriòl, Nux Vomica i els Badabadoc. I en aquell moment ens van ajudar Orxata Sound System. Deu anys més tard, des de BarnaSants, el Marçal Girbau, ens ha demanat al Carles Belda i a mi que féssim una versió actualitzada de peces de la nova cançó occitana. La idea era que es poguessin ballar en un pub. Com que els pressupostos es disparaven i qualsevol productor d’aquest estil et demana mil euros per cançó, vam combinar l’opció original i el que havíem treballat fa deu anys. Vam incorporar més occitans i més catalans. I vam repescar l’Stefano de Lou Seriòl i el Gigi de Nissa de Nux Vomica i vam començar a treballar-hi. Però al Carles i a mi el cap ens va a mil, i el que havien de ser 11 cançons, ara són 18.
Qui hi ha a la Brigada?
En realitat, la Brigada no existeix com a tal. Preparem els bolos a la carta. El baix, guitarra i bateria sempre són els mateixos, però tots els que han participat al disc són artistes que tenen una carrera pròpia i pot passar que a un bolo hi hagi tres occitans i al següent, quatre. Com que tenim 18 cançons, fem el repertori en funció dels que poden venir. I n’hi ha de comodins que les podem fer de diverses maneres. En aquest disc hi han col·laborat Tesa, Joan Garriga, Alidé Sans, Stefano de Lou Seriòl i el Gigi de Nissa, la Milèna Pastorelli, l’Arnaud Cance…
Com s’ha fet la tria de cançons?
L’ha feta Carles Belda. Ha pensat un viatge per tota Occitània a través de les cançons, que hi hagués des de gascons i aranesos fins a gent de les Valades, niçards i marsellesos. Un viatge que toqués molts pals de la cultura occitana, tot i que no pot ser exhaustiu. Ens hem deixat, per exemple, els cors d’homes, no hi podia caber tot. El que tenim clar és que no hem fet un disc occitanista, hem fet un disc d’Occitània, però amb una visió catalana.
A qui us adreceu, al públic occità o al català?
La idea és adreçar-nos sobretot a un públic occità, tot i que sabem que el públic català és el nostre i és el que ens coneix. Ens agradaria que en una festa occitana es foti una base electrònica d’un tema que hem fet nosaltres. Hem fet un mestissatge occitano-català per connectar catalans a la cultura occitana i a la inversa.
Musicalment connecta amb El Belda i els Badabadoc.
Totalment. El concepte és el mateix: passar la pròpia cultura per filtres que ens agradin i que connectin amb el públic. I si ho fas bé, cada vegada aconsegueixes una mica més de públic amb què no hi comptaves. Així es van fent grans els projectes.
.gif)
.gif)
