.jpg)
La connexió entre la cantant Gessamí Boada i la copropietària i someller del Celler Grau i Grau Marta Pujadó ha estat fluïda. Han visitat els ceps i el celler i en acabat s’han assegut davant d’una copa de vi. Encara no ben instaŀlades, la cantant s’ha interessat per un dels aspectes que ha descobert: “Has parlat de vi ecològic. Què és?”. Li respon Pujadó: “És el vi que fem, i a Catalunya cada vegada n’hi ha més cellers. Vol dir que a la vinya no hi tirem ni pesticides ni herbicides. Com a molt algun tractament de contacte que no penetra a la planta en cas de malaltia. Com que no afecta els ceps, si s’aplica al matí i a la tarda plou, se’n va del tot”. I Boada, impregnada d’esperit periodístic, li segueix preguntant: “Com heu notat el canvi climàtic?” La resposta no es fa esperar: “Sobretot en l’avançament de les veremes. El meu avi collia a final de setembre i principi d’octubre; ara és a final d’agost i setembre. Hem avançat la verema gairebé un mes i ja em veig veremant a l’agost”.
.jpg)
Gessamí Boada al Celler Grau i Grau Foto: Juan Miguel Morales
En Pep és el fill de Marta Pujadó. Té només quatre mesos i és testimoni privilegiat de la conversa. Això les ha dut a parlar de la conciliació entre la vida laboral i la familiar. “Jo no tinc fills, però m’imagino que ha de ser molt complicat, perquè la vida de músic també és molt de nit. De fet, no hi ha horaris, cada setmana de la meva vida és totalment diferent de l’anterior. Has d’estar molt disponible, i amb fills deu ser complicat. Gemma Humet té dos fills i no sé com ho pot fer. L’admiro moltíssim. Suposo que a la vinya has de tenir un bon suport familiar?”, planteja Boada.
Pujadó hi està d’acord: “Conciliar la vida laboral i personal ja és difícil quan no es tenen fills, i quan hi ha caps de setmana i nits encara és més”. Si alguns músics porten els fills als concerts des de petits, Pep Pujadó creixerà entre vinyes i vins, com ha fet la mare: “El meu pare era la quarta generació de vinyaters i el meu cosí i jo en som la cinquena. Jo vaig estudiar Dret, però amb el temps he vist que el món del vi m’agradava i el fet que sigui un negoci familiar era una motivació afegida. Quan vaig decidir treballar només al celler vaig fer un curs de dos anys de someller”.
.jpg)
Gessamí Boada amb Marta Pujadó Foto: Juan Miguel Morales
EL LLEGAT ARTÍSTIC
La cellerista té clar que forma part d’una llarga nissaga de viticultors. Després d’un temps de dubte va optar per seguir la tradició familiar. El cas de Gessamí Boada és diferent, però té aspectes en comú. La seva irrupció al món de la música també va ser tardana: “No m’he dedicat a la música des de sempre; ho vaig decidir de més gran. A casa hi havia música tot el dia i fins i tot un piano. Quan vaig començar a cantar, la meva mare em va explicar que ella també havia volgut ser cantant”. L’artista mataronina de jazz i pop admet que no sent el pes de la tradició familiar. Però, el sent Pujadó? “Depèn. Jo ho veig de manera positiva, però alhora és una responsabilitat. La família m’ho va deixar i jo ho he de fer créixer. Segons del dia que tinc ho veig com a cosa bona o com un pes afegit.”La cantant canvia la conversa i pregunta com es decideix quin vi es fa. “Sobretot és feina de l’enòleg, el meu cosí Jordi. Depèn molt de les característiques de la verema. Tenim uns vins de base que sempre són els mateixos. N’hi ha diversos, entre els quals uns de col·lecció que són un homenatge al meu avi. Les característiques del vi es comencen a decidir quan es planta el raïm. Fa cinc anys vam arrencar uns ceps de chardonnay i vam plantar picapoll, que és la varietat autòctona de la nostra zona. Però això no es pot fer gaires vegades, perquè la varietat del raïm condiciona totalment els vins que es produiran.”
.jpg)
Gessamí Boada amb Marta Pujadó a les vinyes del Celler Grau i Grau Foto: Juan Miguel Morales
Boada ho aplica al món de la música: “A mi només em condiciono jo mateixa, les coses que em passen i les persones amb qui treballo. Elegir uns o altres músics fa que un disc soni d’una manera o una altra. Normalment, componc les cançons amb piano i em costa molt imaginar-les sense l’instrument, però les vegades que ha passat, han quedat molt bé”. I, abans d’acabar, confessa la seva predilecció pels vins blancs i explica que els reserva per a celebracions i sopars romàntics, mentre que Pujadó assegura que escolta de tot: “Des de Txarango i Oques Grasses fins a Sau, però també Maná, per exemple”.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
