L'emprenedor i músic santfeliuenc Josep Coll és un veterà del rock i el reggae. A la dècada dels noranta, va fundar la banda Discípulos de Otilia i des de llavors no ha aturat la seva aventura pel rock'n'roll. Després d'inciar la seva carrera artística sota el nom artístic Predicador JJ Bolton, el 2019 va emprendre un viatge en moto des de Sant Feliu de Guíxols fins a Nova Zelanda per complir el somni de la seva mare, que havia traspassat recentment per un càncer. Durant la travessa, va escriure les melodies i lletres d'un disc que acabat ha acabat batejant com a Ruta al paraíso (Maldito Records, 2022), i que destina els seus beneficis a la lluita contra el càncer infantil. Parlem amb ell sobre aquest llarg viatge, el disc i el seu activisme per la lluita contra el càncer.



D’on va sorgir la idea de fer un viatge amb moto fins a Nova Zelanda?
La idea va venir a l'habitació d'un hospital en què la meva mare estava ingressada per un càncer que va patir 12 anys. El seu somni era anar a Nova Zelanda i a altres països que estan als antípodes, com Bora Bora o Haití. No vam tenir l'oportunitat d'anar-hi junts perquè, primer, jo no tenia els diners i, després, el càncer ja li va començar a guanyar la batalla. Com que no va ser possible, li vaig prometre, en els seus últims dies de vida en aquella habitació, que faria el viatge que ella tant havia somniat.

I per què el vas fer en moto?
Jo soc moter, i vaig veure que cap català ni cap ibèric havia fet un viatge tan llarg en moto. Vaig pensar que això podria ser un rècord i que valia la pena fer-ho així. Abans de començar el viatge, vaig escriure el primer dels temes del disc, "Luz para mi mamá" i això em va inspirar a escriure cançons durant el viatge. Així que vaig sortir de Sant Feliu de Guíxols, camí cap a Nova Zelanda, amb una gravadora i un micròfon dins del casc i amb ganes de fer melodies, lletres i escriure cançons.

Has passat per llocs espectaculars com Sibèria o Mongòlia, entre altres. Quin lloc et va sorprendre especialment?
A Mongòlia hi ha un lloc veritablement sorprenent, en què tot s'acaba, literalment. S'acaba la carretera i comença el Desert del Gobi: milers de quilòmetres on no funciona ni Google ni els navegadors, i has de prendre la brúixola per orientar-te i seguir el camí. És un lloc que és pràcticament com la fi del món, ja que Mongòlia és el país més despoblat del món i la immensa majoria de la població és nòmada. És un indret únic en el món sobrepoblat i sobrecomunicat en què vivim; ja que no saps on dormiràs, posaràs benzina o menjaràs... I per a mi, és un moment molt rock'n'roll perquè et toca arremangar-te i dependre molt de tu mateix. Jo li diria a tothom que no pots morir sense conèixer Mongòlia.


 

"MÉS INVESTIGACIÓ PEL CÀNCER, MENYS CORRUPCIÓ"​

Amb el disc, també reivindiques la lluita contra el càncer.
Amb la covid hem vist com els científics s'hi han posat i han frenat el virus en dos anys. En canvi, al càncer, com que no és contagiós, no se li dona aquesta prioritat, malgrat que cada any s'endú 20 milions de persones al món. Per això, em vaig personalitzar el casc amb una frase que hi deia "més investigació pel càncer, menys corrupció" amb la voluntat de visibilitzar la fundació contra el càncer Anita que vaig fundar.

Com vas arribar a fundar l'associació?
Quan la meva mare tenia càncer, em va arribar un missatge del pare de l'Anita explicant-me el cas de la seva filla, que tenia un tipus de càncer infantil molt rar. Com soc emprenedor, els vaig ajudar engegant una associació que pogués recaptar fons per ajudar-la. Quan vam recaptar prou diners, vam anar als Estats Units perquè un equip d'investigadors busquessin la cura de la seva malaltia. Malauradament, tot i aconseguir engegar la investigació, malauradament l'Anita va acabar morint. Va ser un cop molt dur, però, tot i això, vam decidir mantenir endavant el projecte per intentar ajudar altres famílies que estiguessin en la mateixa situació. Per això, tots els ingressos dels concerts i d'aquest projecte els destinem a l'associació.


L’associació també està molt vinculada a la música perquè fa sessions de musicoteràpia amb infants amb càncer. Com són aquestes sessions?
Amb aquestes sessions, intentem ajudar en un problema molt greu: quan un infant l'envien a casa i rep cures pal·liatives perquè ja està a punt de morir. En aquests casos, no hi ha musicoterapeutes perquè l'estat no els ho paga, i la nostra feina consisteix a aconseguir que els musicoterapeutes puguin anar a les cases i fer sessions amb aquests nens. Des de l'associació, creiem que la música cura, i per això, intentem que la música estigui present en la vida de tots aquests infants, ja que els pot millorar l'ànim. Fins i tot, hi ha casos en què una sessió de musicoteràpia prèvia a una operació o a una tanda de quimioteràpia pot alleugerir el dolor.
 

UN VIATGE DE ROCK'N'ROLL BEN ACOMPANYAT

El disc compta amb moltes col·laboracions: Suzanna, Joan Garriga, Muchachito Bombo Infierno, la teva antiga banda Discípulos de Otilia i Che Sudaka, entre altres… Hi seran als concerts?
La gràcia de les col·laboracions és que són de bandes i persones amb qui hem anat coincidint a la carretera al llarg d'aquests últims trenta anys. I, per tant, la idea és que puguin venir a tocar en algun moment i que en cada concert pugui venir algun convidat. La setmana passada vam actuar a València i va venir Sargento García i Karmen Cercos (Skaparapid), i quan vam tocar a Madrid va venir Begoña Bang-Matu i Crudezas.

Més enllà de les col·laboracions, les dues persones que més t'han ajudat a fer el disc són el productor Chalart58 i Coque Moreno. Com és treballar amb ells?
En Coque Moreno és un gran amic, és el meu soci en les start-ups que muntem i també qui posa música a les meves lletres i melodies. Som com un duet i és un autèntic luxe poder treballar amb ell des de fa tants anys. D'altra banda, poder treballar amb Chalart58 ha estat un gran regal. Vaig contactar amb ell perquè ha produït grans artistes de reggae com Manu Chao. La seva feina ha estat ideal, perquè tenim molt bon rotllo i ha millorat moltíssim les cançons. Amb altres productors, necessitàvem fer moltes més preses, regravar més coses i les sessions de gravació es tornaven feixugues. Amb ell ha estat molt fàcil. 


Com vau gravar els temes?
Quan jo tenia una cançó, li enviava al Coque un àudio amb una idea de lletra i melodia. En Coque s'encarregava de posar-li acords i una base, i me n'enviava la música. Jo gravava a sobre i construíem una maqueta que, posteriorment, enviàvem a Chalart58 i ell ja s'encarregava de posar-ho tot a lloc i poder començar a gravar amb músics. Sembla una forma una mica cutre de fer música, però  és la nostra manera i ens funciona. 

Un dels moments més emotius del disc és “Estoy aquí”, en què canta la mare d’Anita Carolina Amado. D'on va sorgir la idea que cantés en un tema?
Per ella era un somni poder posar música a alguna de les lletres que havia escrit quan va marxar l'Anita. No va ser fàcil perquè artísticament va ser molt delicat fer la cançó, però estic satisfet de la feina que vam fer amb "Estoy aquí".

Tanca el disc la també emotiva “Luz para mi mamá”, que vas escriure durant les últimes hores de vida de la teva mare i, que és la primera cançó del disc que vas escriure. És una forma de tancar tot el cicle de creació del disc?
Sí, juga amb la idea de tancar amb el principi. És la millor cançó que he fet mai i, de fet, quan la presento als concerts, m'emociono molt perquè és un tema molt profund i que porto molt a dins. A més, estem plantejant fer una versió en català amb en Jofre Bardagí (Glaucs). Tenim una maqueta i tot feta, i ens encantaria poder treballar-la i fer-ne una versió definitiva!

On seran els pròxims concerts?
El dia 24 de març serem a Lleida, el dia 25 serem a Barcelona, el dia 1 d'abril passarem per Sant Feliu de Guíxols, on va començar el viatge, i tancarem la gira el 9 de maig a la sala Luz de Gas de Barcelona. Per a aquests concerts, comptarem amb Potato, que és un grup que ens ha acompanyat al llarg dels nostres 30 anys de trajectòria com a músics i volíem comptar amb ells.