La cantant d'Oliva Maria Bertomeu es va donar a conèixer el 2021 amb una versió viral que va compartir per xarxes de la tonada tradicional d'Alcàsser "Arranquen vinyes". L'èxit d'aquell vídeo la va portar a interpretar-la a la gala dels Premis Ovidi d'aquell mateix any i la va situar al radar del món musical tradicional valencià. Amb el nom artístic de La Maria, avui ha publicat el seu disc debut, L'assumpció (Propaganda Pel Fet!, 2023).



Aquest nou treball narra la seva evolució com a artista a través de vuit pistes que volen esdevenir un llibre musical. La primera i l'última pista són la intro i l'outro, que alhora funcionen com a portada i contraportada, mentre la resta de temes són els capítols del llibre que La Maria ha batejat com a romanços. "Antigament, els romanços s'escrivien per a contar històries. Tot i que tradicionalment s'interpretaven només a veu, no hem volgut renunciar als instruments del segle XXI", explica la cantant. A més del nom de cada cançó, cada romanç compta amb un segon nom paral·lel, que units en ordre formen una frase: "Sóc" "un esclat" "de ledicia" "de mort" "d'assumpció" "i de transformació".

1. "La iaia del piso (La Maria Llorca)"
"És la portada i la introducció del disc. La meua güela fa un monòleg d'ella mateixa i de la seua vida, sobre com es treballava en l'agricultura, en els magatzems i, en general, en la recollida de la taronja."



2. "D'allà (Romanç 1: Sóc)"
"És l'obra més primerenca del disc, ja que la vaig escriure fa molt temps i, avui en dia, represente el meu passat." 



3. "Clavells i flors (Romanç 2: l'esclat)"
"Representa un gran canvi i és la cançó que marque un nou inici per a mi com a artista. És un nou començament en el qual ja no tenc por, estic decidida a fer la meua música i vull demostrar que hi ha noves funcionalitats de la música tradicional. Abans es feia música amb plats, culleretes i utensilis de casa, i cal no deixar buit aquell esperit creatiu i agafar els instruments, els objectes i les eines que teníem avui en dia, que no són altres que els ordinadors. No hem de perdurar sempre amb el mateix, sinó que hem de fer música tradicional innovadora, ja que si no es mor."



4. "Amodiño (Romanç 3: de ledicia)"
"És una cançó d'amor en gallec, ja que vaig viure a Santiago de Compostela durant molt de temps i hi vaig poder conèixer de prop el folklore gallec. Aquest capítol l'enfoque com una història d'amor propi: primer, esclate, em cabrege i em cague en tot, i després em reivindique en la música que estic fent."



5. "Mon vetlatori (Romanç 4: de mort)"
"Després d'estimar-nos i acceptar-nos com som, cal morir i renàixer per a poder crear un nou vessant musical. En aquest vetlatori, em soterre a mi mateixa, però no en un mal sentit, sinó en el sentit de refer-me i de transformar-me en La Maria que soc ara."



6. "Sepeli (Romanç 5: d'assumpció)"
"Un sepeli és el procés d'enterrament d'un cadàver i, en aquest cas, vol representar el procés d'alliberament de mi mateixa i la meua ascensió a un estat superior, com el cel o l'univers. Per a explicar-ho, agafo el "Misteri d'Elx", una festivitat tradicional religiosa d'Elx que conta la història de la Verge per ascendir a veure el seu fill. Malgrat que la meua interpretació no té cap voluntat religiosa, hem volgut explotar la gran riquesa musical de la cançó perquè no és just que l'Església s'apropie d'un patrimoni immaterial. A més, també he volgut fer la meua pròpia versió perquè en el drama litúrgic original l'Església no permet que hi participen dones."



7. "Arranquen vinyes (Romanç 6: i de transformació)"
"Represente tot el procés de transformació de la cançó, des de la versió viral que vaig penjar a Twitter el 2021, fins a l'evolució transgressora que hem fet en el disc. L'hem portat cap al terreny de la música electrònica i, de fet, vol ser una porta cap a molta més música que vindrà."



8. "La iaia del mar (La Maria Rubio)"
"És l'outro i contraportada. La meua iaia de la mar -la meua altra iaia- s'ajunta amb el meu güelo i ens expliquen les seues arrels cantaores i balladores i, al final, ella canta una jota tradicional molt bonica que li cantava el seu pare quan era petita."