Cançó per cançó

'La meva gent' de La Pegatina, cançó per cançó

Repassem els sis temes del nou EP de la banda montcadenca

La Pegatina: «Ara com ara no hi ha diversitat en l'escena musical catalana»

| 05/12/2022 a les 10:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Cançó per cançó, cançó per cançó, La Pegatina, La meva gent, actualitat
La Pegatina
La Pegatina | P. Walter
Després de quinze anys de la publicació del seu primer disc Al carrer! (Autoeditat, 2007), La Pegatina presenta ara el seu primer àlbum íntegrament en català, La meva gent (Calaverita Records, 2022), amb motiu dels seus vint anys de trajectòria. Aquest EP, format per sis cançons, fa gala de la característica fusió musical de banda montcadenca amb la cullerada que han posat els col·laboradors.
 
1. “Un cop de sort”
“És la cançó que hem ofert en exclusiva amb Enderrock. Parla del final de la maquinària capitalista que obliga a treballar i treballar, i de la necessitat d’anar al nostre propi ritme. És una rumba western”.


2. “La festa” amb JazzWoman, The Tyets i Santa Salut
“Teníem la tornada feta i vam deixar que els convidats fessin la seva part, a veure què passava. L’estructura es va anar fent sobre la marxa, a partir del que hi aportava cadascú. És un tema fresc i potent. La meva idea era explicar que som en un moment de canvi social i que quan acabem amb el masclisme o el racisme hi haurà una festa… Però ningú no va seguir-me i tothom va anar a la seva...; els joves no fan cas de res!”.


3. “Que t’agradi veure’m”
“La lletra parla del fet que un s’ha de sentir a gust amb si mateix per poder agradar als altres. Ens hem de cuidar, perquè al final, si ho fem tot de cara als altres, no ho fem pels altres ni per nosaltres, i acabem caient en l’ansietat. És una rumba mindfulness o una rumba ioga”.

 
4. “La meva gent” amb Els Amics de les Arts 
“És una rumba amb aires pop que parla de l’amistat. Els Amics van canviar bona part de la lletra. De fet, la tornada deia: “He trobat la meva gent i sé que de moment no sortiré perdent”. Per ells aquesta lletra era com si parlessin dels amics com una cosa a capitalitzar… Jo els explicava que només volia dir que res no podia sortir malament amb la meva gent… i llavors van començar a fer el teatre de guerrilla de quan volen explicar-te alguna cosa, i al final els vaig dir que fessin el que volguessin”.


5. “Demà”
“És un country que parla del futur, escrit abans de la pandèmia. Explica que quan estàs malament o les coses van regular, cal projectar-se en el demà per saber com volem ser i on anar. Però de vegades mirar cap al futur també és tirar pilotes fora…”.
 

6. “Un desig creixent”
“M’imaginava una persona que no se sent com la resta de la societat, que no encaixa amb el que està passant i necessita reivindicar-se. Si no ens agrada el camí marcat, hem de fer-ne un de nou”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.