Cançó per cançó

'Les cartes que mai vaig cremar' d'Esther, cançó per cançó

Repassem els nou temes del primer llarga durada de l'artista de Vinaròs

Esther somriu als «Dimecres»

| 05/12/2022 a les 17:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, enderrock, Actualitat, nou disc, Esther, cançó per cançó, edrvalencia
Esther
Esther | Alicia Pastor
Després de la publicació del seu EP debut Les teues ales (Primavera d'Hivern, 2021), Esther publica ara el seu primer llarga durada Les cartes que mai vaig cremar (Primavera d'Hivern, 2022). El disc reflecteix l'univers musical on ha crescut l'artista i promet ser un viatge ple d'emocions. Repassem amb Esther les nou cançons que formen el disc.



1. "Xiqueta del sol"
"Per a mi és una cançó molt especial, ja que és l'única que no he escrit jo mateixa. Aquesta cançó va néixer a partir d'un text que vaig escriure per tal de posar ordre a totes les idees del disc. Quan li vaig passar el text a Àlex Blat, el meu productor, en va fer una cançó, i quan me la va passar, vaig saber que havia de ser la introducció del disc. La xiqueta del sol és la narradora de totes les històries que es conten en el disc".


2. "Dimecres"
"És difícil d'explicar, és una ferida oberta que encara cura, que encara cou. A escala personal és una de les cançons de les quals estic més orgulla, perquè en ella he pogut sentir una evolució molt gran com a compositora".


3. "Respirar"
"Una cosa tan senzilla i tan bàsica com respirar es pot convertir en el pitjor dels malsons quan has tocat fons. Aquesta cançó és una carta pendent amb mi mateixa, la carta pendent de l'autocura, de la salut mental".



4. "Tinc una casa menuda"
"Per a mi, aquest tema és com aquelles cançons que nos taral·lejaven de xicotetes per anar a dormir i que feia quedar-nos en pau en el lloc on estàvem, sabent que estàvem fora de perill. Un espai segur, de tranquil·litat, un lloc on refugiar-se. I no podia haver-la fet d'altra manera que amb la veu de Sandra Monfort i tot el seu món interior omplint la cançó al meu costat".




5. "Trens"
"És una de les cançons més senzilles del disc, i just per això crec que té una màgia distinta i preciosa. És un tema que, com diu la lletra, et convida a anar per allò que vols sense por al que puga vindre. És una cançó que parla des del cor".



6. "Inevitable"
"Hi ha connexions que no es poden controlar. Hi ha històries que, tot i durar un instant, són inevitables. I d'això parla aquest tema. És la cançó més complexa en l'àmbit rítmic: tan complex com ho són les connexions amb les persones".



7. "Mar en calma"
"Tracta d'un amor que arriba de cop, sense demanar permís ni trucar a la porta; un amor que et fa trobar una cosa que feia temps no trobaves: la calma. És una platja buida, un bes a la plaça del barri, una cervesa freda després d'un concert. És totes aquelles coses que et porten a tu, i a sentir-te en calma".



8. "L'espelma"
"Vaig acabar d'escriure-la en un autobús de Londres a Oxford. Suposo que el fet de compondre una cançó sense una guitarra a les meues mans em va dur a escriure més alliberada, i justament això és del que parla el tema".




9. "Transversal"
"Irònicament, és la cançó amb què conclou el disc, però la primera que vaig escriure. És un tema que reflexiona al voltant d'allò que queda quan tens la sensació que ja ho has dit tot, que no et queda res a dir. Però és precisament quan no queda res a dir, que el que queda ets tu, en la teua major essència".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.