Entrevistes

Triquell: «Em vaig adonar que en català podria expressar millor el meu contingut artístic»

Parlem amb el cantant vallesà Triquell sobre el seu disc debut en solitari: 'Entre fluids'

Les confessions de Mariona, Triquell i Núria d''Eufòria'

| 24/03/2023 a les 10:30h

Triquell
Triquell | Helseye
El cantant de Sant Quirze del Vallès Cesc Fuentes 'Triquell' va ser un dels grans protagonistes del fenomen de la temporada passada: Eufòria. El concurs de talents de TV3 li va canviar la vida a tots els nivells a un músic que fins llavors havia fet la seva pròpia música de forma autoproduïda amb la banda Alter Soma. Un cop acabat el programa, el vocalista va anunciar el seu fitxatge pel segell Halley Records per a embarcar-se en una aventura en solitari, que mantindria, però, els seus companys de banda Pau Ruiz (guitarra) i Xavi Rueda (bases) i incorporaria el baixista Carlos Gálvez, i a Arnau Vallvé (Manel) com a productor. El primer fruit d'aquesta aventura és el nou disc Entre fluids (Halley Records, 2023), que veu la llum avui i mostra la gran quantitat de líquids que conté el còctel artístic de Triquell.



Ha passat un any des de la primera gala d''Eufòria' fins a la sortida del teu primer disc en solitari. Com veus tot el que t'ha passat quan mires enrere?
Crec que encara ho estic processant... Fins que vaig començar a Eufòria, estava en un moment vital de molta més pau mental i en què entenia molt més tot el que passava. Ara, en canvi, em passen tantes coses que moltes vegades ja ni pretenc entendre-les, i em deixo portar per les pujades i baixades que vaig tenint. Crec que encara em falta una mica de temps per poder entendre tot el que ha passat.

A més, també fa un any i mig de la sortida del disc 'Mindset' (autoeditat, 2021), que vas treure amb la teva banda Alter Soma.
Sí, és fort! A mi em costa molt escoltar-me a mi mateix i veure el meu jo del passat... Crec que són traumes mal gestionats. Tendeixo a pensar que el que he fet en el passat no és res comparat amb el que estic fent ara o faré en un futur. Per exemple, no vaig veure les actuacions d'Eufòria fins un mes o dos després que acabés el programa, perquè m'acomplexa i deixo d'actuar de manera espontània. Durant un temps vaig estar escoltant molt l'àlbum amb Alter Soma, però en l'últim any no he fet perquè em recordava una fase passada, amb unes persones i mentalitat concretes. Tot i això, l'altre dia vaig decidir reescoltar el disc, i em va molar molt fer-ho perquè vaig reconnectar amb coses que tenia oblidades.



Haver produït i publicat aquell disc amb Alter Soma és en el fons l'inici de la teva trajectòria musical.
Clar. Si no fos per aquella experiència, no hagués sabut què és enfrontar-se a les dinàmiques creatives d'un estudi; ni als entrebancs i coses que descartes d'una cançó; ni a les lletres de merda que tothom ha escrit en algun moment... Totes aquestes dinàmiques, com més temps les vius, més aprens que són diverses i imprevisibles i que no es poden controlar. Més aviat, crec que has de deixar que elles t'amarin a tu i que et facin contradir.

En aquest nou disc en solitari, has decidit cantar en català. En l'entrevista que et vam fer en sortir d''Eufòria', vas dir que el teu pas pel programa t'havia connectat molt amb cantar en català...
Sí. De cop, he començat a estar més atent a referents joves del panorama català com la Julieta, Ven'nus, Figa Flawas, The Tyets, Ariox, Xicu, Ginestà... Són gent que abans no passava totalment per alt, però com que sempre tenia la ment ocupada en referents internacionals, no els parava gaire atenció. És veritat que durant un temps tenia estigmatitzada la música catalana, perquè no m'agradava del tot com estava la indústria aquí. Vaig viure una etapa de desconnexió amb la rumba utòpica i bonrotllera de grups com La Pegatina i Txarango, però el que està venint ara mateix el panorama català té molt bona pinta.


Creus que la predominança que va tenir el mestissatge va fer que molta gent com tu s'allunyés de la música en català?
Crec que sí. Jo compartia moltes llistes de reproducció amb amics meus i pràcticament ningú tenia artistes i cançons en català... Ara, veig una generació amb un ampli ventall de gèneres, amb idees diferents.  Evidentment, tot això que dic forma part del meu context personal i del que coneixia en aquell moment i del que conec ara. Sense anar més lluny, no m'havia escoltat a fons la discografia de Manel fins que no vaig conèixer l'Arnau Vallvé, i la veritat és que els dos últims àlbums, Jo competeixo (Warner, 2016) i Per la bona gent (Ceràmiques Guzmán, 2019), em flipen.

Veus cantar en català com un acte polític?
Sí, en el meu cas crec que ha estat una decisió valenta. Sempre he tingut tants referents en anglès que, quan improvisava o intentava cantar alguna lletra espontàniament, em sortia fer-ho en anglès. Recordo que quan cantava en anglès amb Alter Soma, el meu avi em deia: "canta i escriu en català!". I jo li deia que em feia pal, però, a poc a poc, em vaig adonar que estaria bé i
que, realment, en català podria expressar millor el meu contingut artístic.

Quin rol ha tingut l'Arnau Vallvé com a productor del disc?
L'Arnau ha estat una mica el guia del disc i li ha passat un vernís final a totes les cançons. Molts temes els vaig començar a fer jo sol, però també n'he fet amb l'Arnau. Alguns, amb la gent de Rotten [l'equip de producció dels videoclips de "Clímax" i "Road Trip") o amb la banda amb qui estem preparant el directe. El disc ha estat fruit més d'un treball d'equip i gremial que no exclusivament meu o de l'Arnau. 


D'on ve el nom del disc 'Entre fluids'? 
Neix de la sensació que el procés creatiu és un bany de diferents líquids en què tot el que t'envolta està en constant canvi. A més, també li he volgut donar aquesta pàtina carnal, visceral i física, perquè el procés creatiu és molt emocional, com ho és tenir gana o tenir desig sexual.

La idea d'aquesta combinació de líquids té a veure amb la teva voluntat de no classificar-te amb cap etiqueta?
Sí. He tingut molts conflictes amb el meu gènere, el meu ego, la meva persona, el meu passat... No vull semblar un turmentat, perquè no ho soc, però m'ha ratllat molt sentir que em dec a alguna cosa o a alguna manera de ser. Crec que ningú s'ha de justificar per qui és o no; cadascú és intermediari de la seva veritat subjectiva.

A “CBD i espardenyes” fas una crítica àcida i satírica de la comercialització de la teva figura com a artista. Què t’ha fet sentir com un producte: el personatge al qual se't va encasellar a 'Eufòria' o els comentaris i judicis que feia l'audiència?
El judici de l'audiència és incontrolable i no puc pretendre que sigui complaent amb mi. D'Eufòria el que no em va agradar va ser la sensació que érem rates de laboratori, perquè era el primer any que es feia i ningú no sabia com aniria la història. Durant el programa, vaig passar gana i vaig patir una depressió. No per culpa del programa, perquè hi havia persones meravelloses, però, al final, a la televisió, es tracta la música i l'artista com a un entreteniment, no com a cultura. I quan ets tractat com un producte i tens un codi moral i una certa sensibilitat, et ratlles. 


Per al videoclip de "CBD i espardenyes" has fet servir intel·ligència artificial. Com va sorgir la idea?
El vaig fer juntament amb una companya italiana, la Sofia, amb un programa que està començant a fer servir molta gent: DALL-E. A través d'imatges i renders, genera narratives que et permeten muntar videoclips a partir dels ritmes i de certs aspectes de la cançó. També en publicaré un altre amb la mateixa eina: "NPC". La narrativa que hi fem vol fer honor als non playable characters dels videojocs que estan sotmesos a una programació i que serveixi com a metàfora d'aquelles persones que s'adapten als models de conducta i als patrons que els marquen. En definitiva, sotmetre's totalment a la cultura hegemònica.

Al disc hi ha tres col·laboracions. Una d'elles és Ven'nus a l'"Espai que et crema". Us coneixeu d'haver coincidit en l'escena musical de Sabadell, o de compartir el mateix segell, Halley Records?
Amb la Valèria ens coneixem des de l'ESO. Tot i que vam perdre el contacte durant 3 o 4 anys, ens vam retrobar i posar al dia, i d'aquella conversa va néixer el tòpic de "L'espai que et crema". 
 

Triquell Foto: Helseye


I com va sorgir la col·laboració amb Vernat?
Amb en Vernat ja havíem coincidit algun cop dins del món musical de Sabadell, però ens hem conegut més gràcies a la Valèria. Abans de fer "Aliviat", em va passar una maqueta que al final no vam fer perquè no em va acabar de convèncer. I després de quedar amb ell per xerrar un parell de cops, va acabar sorgint "Aliviat" de forma molt natural. He de dir que tant en Vernat com la Valèria són dues grandíssimes persones de qui he après molt.

La tercera col·laboració és a "Detroit Tango" amb Alter Soma, tot i que en realitat són els teus amics i companys de banda Pau Ruiz i Xavi Rueda.
Volia honorar el meu background i visibilitzar gent que no té la meva visibilitat com en Pau i en Xavi. És un tema que ja havíem gravat feia un any i mig, tot i que ni de bon tros amb la qualitat d'ara ni el gran vernís de l'Arnau com a productor. De fet, el tema el volíem treure mentre estava a Eufòria, però com que per temes contractuals no podia treure cançons durant el concurs, vaig acabar guardant-lo per a l'àlbum. Sense en Pau i en Xavi aquest disc no hauria estat possible.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Triquell, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.