Dissabte a la nit, Rosalia va tornar al Primavera Sound de Barcelona. Ja hi va ser el 2019, presentant-hi El mal querer (Sony Music, 2018), i el 2017 amb Refree, i hi torna 4 anys després apujant el nivell. No només per l'espectacle que hi ofereix, amb molts més elements, més conceptual i més treballat; tampoc només per la quantitat de gent que es va congregar a l'escenari Estrella Damm per veure-la (va ser l'actuació més multitudinària del festival), sinó també per la millora en la seva capacitat de superar-se vocalment i trobar la manera de ballar i cantar sense que la veu se'n ressenti. Perquè com era d'esperar, l'artista de Sant Esteve Sesrovires va fer brillar la seva veu amb escreix, oferint alhora festa, com poques més que ella ho saben fer.

Un dels grans dubtes de la nit era quin espectacle hi portaria. Seria com el que va oferir al Palau Sant Jordi? Seria un concert minimalista i curt de format festivaler? O hi portaria el desplegament que va dur al nord-americà Coachella? Limitaria el repertori a la presentació del darrer àlbum llarg, Motomami (Sony Music, 2021), o afegiria a la setlist els seus hits més intemporals o del recent EP amb la seva parella Rauw Alejandro? Hi col·laboraria el porto-riqueny? I la cantant Tokischa, amb qui Rosalia ha publicat ja dues cançons i que tocava poques hores abans en el festival?

La resposta seria que va oferir un concert realment esplèndid, amb un espectacle que no distava del que va portar al Palau Sant Jordi -en un format evidentment reduït, però igualment basat en Motomami, amb ballerins i càmeres-, però que afegia sorpreses, com dues de les cançons del triple senzill RR (Sony Music, 2023) -"Beso" i "Vampiros"- i una versió de l"Héroe" d'Enrique Iglesias. Altres sorpreses que s'esperaven, per això, o que fins i tot es donaven per fet, com que hi cantaria també Tokischa, no van acabar succeint. 
 
Rosalia es va dirigir en quasi tot moment al públic en català i es va mostrar propera amb els seus seguidors, explicant anècdotes -com que el Primavera Sound és el festival on més vegades ha actuat, o que el seu avi sempre deia "qué dura, la vida del artista", una afirmació que si bé té la seva part de raó, Rosalia va assegurar no subscriure al complet-, o passant-los el micròfon a les primeres files. De tornada, d'entre el públic sorgien crits prou coordinats, amb quasi tot moviment que feia la cantant, erigint-la com a "deessa" o "reina".

El concert, així, va ser pràcticament tot dedicat al darrer disc -intepretant "Hentai", "Diablo", "Motomami', o "Malamente"- amb l'afegitó de "Despechá" o "Con altura". Si hi ha alguna cosa a criticar d'un bolo que va ser generalment de deu, va ser el seu comiat en sec, una mena de coitus interruptus amb la cançó "CUUUUuuuuuuute" amb un "moltes gràcies" malinterpretable com a final de cançó més que de concert, en comptes de la "Milionària" que tanta gent esperava.

Tret d'això, l'espectacle de Rosalia va ser fantàstic i a l'alçada de les expectatives. Va demostrar, de nou, perquè és l'artista catalana amb més escoltes d'streaming arreu del món, i la que aglomera més gent a cada concert que fa. Perquè en tots, troba el punt just per convèncer aquells que s'enamoren amb la seva veu -sobretot en moments més recollits i intimistes al piano, com va tocar "Hentai"-, però també oferir-los la intensitat, el ball i la festa. Per tot plegat, i com ja la va erigir el públic del Primavera Sound, Rosalia va esdevenir la deessa o la reina de la jornada -o del festival-.