"Fums d'algú", sobre un cactus en estat crític, va donar pas a "En secret". En aquest punt, la veu de la vocalista Joana Jové, amb la seva calidesa soulera, ja va convèncer el públic que s'havia congregat en els seients a tocar de mar per veure'ls. "Sovint", sobre el moment previ a fer-li un petó a algú -va explicar la banda-, va precedir una cançó inèdita que Jové va interpertar sola, a veu i guitarra, menjant-se l'escenari amb una proposta intimista, directa al cor, parlant precisament de tenir "un cor minimalista", que només "vol evitar ser dissonant".
Selva Nua va encarar la segona meitat del concert amb una versió funk de "Turn The Light" de Danger Mouse y Karen O., que potser va ser una bona estratègia per mantenir l'interès de turistes anglòfons. Amb una Jové demostrant carisma, i cada vegada més desimbolta i propera, el quartet va interpretar "Momentània" -amb què es van atrevir a fer participar breument el públic en els cors finals-, "Gir", el hit "Nevulosa" -amb què Jové es va deslliurar de la guitarra i el pal de micro per cantar i saltar- i "No m'és".
Si bé la proposta de Selva Nua desentonava una mica en una nit en què els grans caps de cartell eren Depeche Mode, Kendrick Lamar, Fred Again.., Skrillex, i Four Tet, el quartet va defensar amb fermesa el projecte, presentant-hi el disc debut en una actuació d'una qualitat innegable -en què sens dubte, Jové brillava especialment-.
