Aquest nou treball és bastant diferent del que presentaves a l'últim EP, 'Flâneur' (autoeditat, 2021).
Exacte. En aquell moment, vaig voler fer una cosa més conceptual i amb una coherència interna: amb títols en francès i una estètica més introspectiva. El vaig fer en pandèmia, cosa que em va permetre més temps per mirar cap a l'interior, i alhora, conservar un punt reivindicatiu de l'herència d'Homes Llúdriga. Des d'aleshores, he intentat obrir-me al que em pogués sortir. Sempre he tingut molt l'esperit de no dir que "no" a les coses que m'atrauen i deixar-me influenciar per tot el que em rodeja. Per això, en aquest nou treball hi ha molta barreja de sons de l'escena urbana actual: sons afro, caribenys, trap, drill...
És en aquest sentit, de deixar a un costat la part més conceptual, que titules el nou disc 'Simplifica'?
Simplifica és recordar perquè faig música. En el meu cas, és per passar-ho bé i fer gaudir a la gent, i perquè el missatge arribi. La filosofia d'aquest disc és no pensar-s'hi tant, i veure que a vegades amb una cosa més minimalista i senzilla, pots arribar més. El primer senzill -"Les millors coses"- representa molt bé el letimotiv de Simplifica, perquè convida a treure-li ferro a les coses que ens poden molestar en el dia a dia, però que en el fons no tenen tanta importància, i valorar i dedicar-li energia i temps a les coses que ens omplen.
Parlaves de la influència de diversos estils en aquest disc, però també hi trobem algun exemple del rap més clàssic a "Take 1".
Ja que feia un llarga durada, no podia no deixar-hi un recordatori d'on vinc. Salvant les distàncies, és com Rosalia ha fet amb el flamenc a Motomami (Sony Music, 2022). Jo he anat evolucionant, però m'agrada també conservar les arrels. No oblido que amb 16 anys vaig treure la primera maqueta com a raper; m'he anat obrint més quant a so, però mantinc també el gust per fer rimes i tirar barres.
Has destacat el fet de publicar un llarga durada. Ho valores més que un EP?
No m'agrada formar part d'aquesta dinàmica d'immediatesa i consum efímer, i he volgut alentir i apostar pel valor del disc llarg, i també pels artistes que cuidem les cançons i els continguts per sobre la imatge, i que tot estigui fet amb cura, des de la portada fins al marxandatge. De fet, el disc no el publiquem en físic com a tal, sinó que hem fet una samarreta amb un codi QR amb el disc al clatell. Buscava una alternativa al CD, perquè ja ni les discogràfiques es plantegen fer-ne, i com que sí que s'ha de fer merxan, vaig pensar de posar-hi dins el disc!
A "Germinar", cantes "Què és aquesta 'baina' de la música urbana?". A què et refereixes?
Poso en qüestió si és una etiqueta real o serveix per englobar moltes coses que potser no tenen relació. No seré jo qui posi etiquetes, perquè no en soc fan, però crec que molta d'aquesta música, el rap i el hip-hop, en origen és música negra. Alhora, entenc que que amb la globalització, a Europa arriben aquests moviments i es barregen amb el nostre pop i el nostre folk, i tot es dilueix.
Estàs en contra d'aquesta barreja?
No, no em considero un purista. Abans sí que havia estat militant del rap boom bap, amb una ment més tancada i menys musicalitat, però avui dia entenc que amb les influències del dancehall o l'afrotrap, hem barrejat tot plegat... Per això, l'etiqueta de "música urbana" em sembla imprecisa, i m'agradaria que estiguessin més reconeguts els diferents subgèneres: The Tyets no fa el mateix que Bad Gyal o que Flashy Ice Cream. De fet, si volem que aquesta nova escena de pop - reggaeton sigui seriosa, l'hem de tractar com a tal, a mesura que madura i evoluciona. Al principi té sentit crear etiquetes genèriques per visibilitzar que es poden fer tots aquests estils en català, però ara que ho tenim més normalitzat, hauríem de tractar l'escena amb els noms i cognoms que li pertoquen.
I amb quin nom i cognom definiries tu la teva música?
[RIU] Jo no sabria definir-me. Clarament, vinc del rap: soc un MC. També perquè el que potencio més és dinamitzar un espectacle i fer una cosa divertida i entretinguda. A nivell líric, a més, rapejo. Però alhora, ara m'he atrevit a cantar una mica més, i faig gèneres no tan puristes... I des d'aquí podria ser un intent de cantant. Potser es podria definir com a rap / hip-hop.
Kovitch Foto: Arxiu
Una de les cançons en què et mostres més crític és en el "Foc i fum" amb Las Bajas Pasiones, contra l'explotació laboral, però ho feu reivindicant alhora la festa.
Totalment. Buscàvem una mica aquest còctel que també fa Zoo, a qui admiro molt. Des d'aquí, es poden criticar situacions socials que a molts ens afecten, sobretot en moments de crisis, quan les coses es posen xungues, hi ha més polarització i apareixen perills com l'extrema dreta. En aquests moments, és fàcil que acabin paguen els de sempre, els que menys culpa tenen: la classe humil.
I com va sorgir la col·laboració amb Las Bajas Pasiones?
Els vaig descobrir en un concert i em van semblar superpotents. Vaig pensar que combinàvem molt bé, perquè tots dos tenim aquest gust de fer música ballable però sense oblidar la consciència i els valors. De fet, aquest és el missatge de la cançó: tot i que tot plegat ens fastigueja, no ens impediran tenir els nostres moments de festa, de sortir a ballar i enviar-ho tot a la merda. Són moments molt necessaris... No som els responsables de tot plegat, i sovint la gent amb dificultats ja és la més conscient, i ja fa prou per mantenir aquests valors... Per això ens hem de poder permetre també ser flexibles i gaudir.
També critiques les xarxes socials a "Unpopular opinion".
Sí, és una cosa que s'ha mantingut en les meves lletres en els darrers anys. És una crítica al mal ús de les pantalles, i a la deshumanització que suposa. Poso en qüestió el postureig de la vida falsa que s'ensenya per xarxes, com fan els influencers, en què tot sembla que sigui genial. A mi no em representa aquest individualisme i egocentrisme. Poso en qüestionament tot això i sense pèls a la llengua, però també amb un filtre d'humor.
Com a artista, et pots permetre no utilitzar les xarxes?
Les necessito, però amb moderació. Poden ser valuoses en cert sentit, per poder tenir un mitjà molt democràtic on connectar amb el públic. És un aparador bo. Però de l'àmbit personal, cada vegada intento dir-ne menys, i publicar menys coses íntimes. És difícil trobar l'equilibri, i pots caure en la temptació de creure el fals mural que t'has muntat on només exhibeixes lo positiu. Es troba a faltar reconèixer que tothom té fracassos i a tots ens van malament les coses a vegades. De fet, la nova xarxa BeReal parteix una mica d'aquesta idea: de tornar a ser real -cosa que Instagram ha perdut- i reivindicar l'autenticitat.
Una cosa curiosa del disc és que hi fas diverses referències a artistes molt diferents, des de Mof Def a Taylor Swift…
Sí, Mof Def, Kendrick Lamar, Lauryn Hill... Jo venia del boom bap més clàssic… fins que vaig conèixer l'escena yankee més soul. Aquests artistes m'emocionen, però també Taylor Swift pel fet d'haver tornat a publicar el seu disc Red perquè la discogràfica se n'havia quedat els drets: el 2022, ella va remixejar-ho i reapropiar-se'n. Em va semblar molt heroic. Per això l'esmento al disc, li vaig voler fer aquest homenatge. No soc fan de la seva música, però la respecto. S'agraeix que dins del món de les celebrities hi hagi també humanitat i picardia, i de conservar qui som i defensar els nostres drets... Que no tot sigui absolutament artificial i de plàstic.
Parlem de la presentació del disc! Serà a l'Apolo el 28 de juny!
Sí, és molt il·lusionant. És un lloc molt emblemàtic de la ciutat. Hi havíem tocat amb Homes Llúdriga, i em fa il·lusió poder tenir ara la sort de presentar els nous temes allà. Faré un showcase en la sessió de DJ Trapella, amb qui em porto molt bé. Hi presentaré una mostra de les cançons més significatives i més festives, perquè serà el 28 de juny a la nit, i la gent voldrà ballar i fer festa.
.gif)
.gif)
