Després de la pandèmia, el gran objectiu de la Fira Mediterrània de l'any passat va ser recuperar l'activitat al carrer. A la 26a edició, del 5 al 8 d'octubre, la gran aposta serà la recuperació de la programació internacional. Intel·ligència artificial i mirada queer són altres fils temàtics que travessen la programació.  

 

Quan falten tres mesos per la propera Fira Mediterrània de Manresa, ja s'ha donat a conèixer la programació completa i s'han posat a la venda les entrades per a tots els espectacles. Del total de 83 propostes artístiques que s'hi podran veure, 47 tenen la música com a element central.

Enguany destaca poderosament la recuperació, respecte als anys passats, de la programació internacional, amb propostes com la que inaugurarà la Fira –Maria Mazzotta i Refree oficiant una catarsi col·lectiva al voltant del món de la tarantel·la– o l'esperada presentació del tercer àlbum de l'estrella del folk asturià Rodrigo Cuevas: Manual de romería (Sony, 2023), cuinat al costat del porto-riqueny Eduardo Cabra.

En una perspectiva panmediterrània, s'estrenarà la coproducció Mediterranian Bagpipes Company, amb tres grans sacaires posant en comú les tradicions respectives: el català Francesc Sans, l'italià Christian di Fiore i la turca Filiz Ilkay. El calabrès Davide Ambrogio, el grup occità de percussions originals Les Mecanos, el duo croat de cançó Dunjaluk, el turc Ali Dogan, el contrabaixista grec de folk-jazz Petros Klampanis i l'algeriana Djazia Satour són altres noms destacats de la riba mediterrània que es podran escoltar a la Fira. 

Una altra part de la programació internacional vindrà del focus professional que enguany s'ha posat en l'àmbit de Galícia i Portugal, i que es plasmarà en concerts tan especials com el de la jove fadista Sara Correia, que tindrà un contrapunt artístic amb la mirada queer d'una altra proposta fadista: Fada Bicha. L'electrofolk d'Ana Lua Caiano, el grup de ball folk Cindazunda, l'explosiva artista de les comunitats angoleses a Lisboa Pongo, l'experimental Mario G. Cortizo, el duo de violí i acordió Caamaño & Ameixeiras, la fusió de Fillas de Cassandra, el trio Caldo i el grup Os do Fondo da Barra integren aques altre pol geogràfic, molt present a la Fira.

I dels Països Catalans, hi haurà una mica de tot: l'estrena absoluta del nou projecte de l'OMAC-Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya; estrenes de nous discos (del duo Criatures, de l'acordionista Marc del Pino en solitari, del cantaor de Gandia Carles Dénia, del trio La Gravetat de Coulomb); innovacions amb el so de la cobla (amb la valenciana JazzWoman i amb un espectacle de la Cobla Lluïsos de Taradell al voltant de les llegendes), nous projectes (com La Filadora, amb joves artistes que apliquen una mirada de gènere al repertori tradicional) i retorns emblemàtics (com el del grup garrotxí Sol i Serena); produccions especials adreçades al públic familiar (com El Pony Pisador transformats en El Pony Menut) i propostes de ball i festa (com els guanyadors del darrer Concurs Sons, Bum Ditty, i els grups Sedaç, La Cosina, El Diluvi, Orquestrina Trama...); rumba i flamenc (amb Muchacho & Los Sobrinos i La Prenda Roja), propostes que toquen el jazz (Alba Careta, Carola Ortiz, Apel·les Carod) i muntatges experimentals que busquen el risc (com Núria Andorrà combinant sensors de so amb cançons de pandero o Joana Dark estrenant un nou treball al voltant de les cançons tradicionals). 

Ara bé, si alguna cosa caracteritza la Fira és la hibridació de llenguatges. De manera que poden trobar-se grans propostes musicals en muntatges inscrits en els apartats d'altres  disciplines escèniques. Per exemple, a Olea, muntatge al voltant dels tres cultius ancestrals mediterranis –el cereal, la vinya i l'olivera–, dirigit per Tomás Ibáñez, que instal·larà una olivera a la plaça Major de Manresa mentre actrius i ballarines es mouen al ritme del foc i la pirotècnia i al so de la música original escrita per Efrén López.