El cantant granollerí Sr. Wilson és una de les veus més reconegudes del reggae i el dub a Catalunya. Després de publicar uns primers treballs molt arrelats a la música jamaicana, en els darrers anys ha obert el seu ventall estilístic cap a altres sons urbans. Ara, ha unit forces amb el productor Griffi, amb qui presenta el nou disc Rutas interestelares (Guspira Records, 2023). En parlem amb ell.



Com va sorgir la col·laboració per a fer un disc sencer amb en Griffi?
Amb el Griffi ens vam conèixer farà uns deu anys, i ens vam ajuntar a l’estudi per fer unes cançons que mai van sortir. Després ell em va tornar a trucar a pandèmia, ens vam tornar a trobar a l’estudi i es va tornar a crear una sinergia a nivell d'amistat, creativitat i connexió que ja vam tenir ara fa una dècada. 
 
Des de quan us coneixeu?
Ens vam conèixer el 2011 al Badia Street, un festival de hip hop que es feia a Badia del Vallès. Ell havia fet un bolo amb Chacho Brodas i jo entrava a fer una sessió amb Badalonians Sound. El Griffi em va sentir cantar i va demandar el meu contacte i la resta és història.
 
D'on ve el nom del disc, 'Rutas interestelares'?
Les rutes i viatges pels quals et porta el disc quan l’escoltes, que no deixen de ser les nostres vivències, són experiències terminals i interestel·lars. Sempre diem que tot plegat ha estat com un viatge interestel·lar predestinat a retrobar-nos i engendrar aquest àlbum. 
 
En aquest nou disc segueixes explorant el hip-hop i del rap però mantens presents les arrels reggae i els sons jamaicans. Has buscat un equilibri entre aquests estils?
Sí, això és el que en realitat sempre havia volgut fer, i ajuntar-me amb el Griffi ha estat precisament el que m’ha permès fer-ho. El Griffi sempre diu que el seu primer amor musical va ser el reggae, però que la seva forma d’expressar-se musicalment és el rap. En el meu cas va ser a la inversa, va ser el rap el que em va portar al reggae. Per tant, l’equilibri ha estat 100% natural i orgànic, no hem planejat absolutament res. El Griffi ha tret el meu costat raper i jo he tret el seu reggae i també a la inversa.
 

És una manera de no quedar-se immòbil en els sons jamaicans però sense renunciar a ells?
Totalment. El reggae sempre serà dins meu i això és innegable, però també el rap, tot i que no havia abordat tant els seus sons. Jo mai he volgut perdre l’essència, malgrat les meves exploracions dins d’altres gèneres. Estic molt feliç d’aquest àlbum perquè precisament em torno a trobar amb mi mateix, en gran part gràcies al Griffi, i amb la meva essència, però fent el que sempre havia volgut fer. 
 
A "How many micros" dius 'muy pocos micros, demasiados mc, mucho criterio es lo que falta aquí'. Consideres que falta criteri tant en els artistes com en la indústria actualment?
Doncs a vegades sí que crec que en falta. Jo ho resumiria en què cal prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat. O com diuen els meus companys del BDN Reggae Culture, ‘quality over hype’. Pot ser una conversa molt extensa, però bàsicament el què intento dir amb aquesta cançó és: no tothom pot ser artista, però això no vol dir que tothom no es pugui dedicar a buscar un forat dins la indústria musical.

És a dir, creus que la música no es pot regir per un èxit comercial?
La música no és important segons si cau a una llista de reproducció, sona a la ràdio o té milions d'escoltes a plataformes. No tot ha de ser un hit o ha de ser comercial. Ara tot ha d’encaixar dins la fórmula d’èxit. I em sembla que la música és molt més que tot això. La música t’enamora, et modifica l'estat d’ànim o inclús et salva la vida. La música és originalitat i personalitat. Jo ho faig com jo ho faig, i cadascú ho ha de fer com sàpiga. Tot i això, entenc el business, el que demanda i el cercle en què es mou el tipus de consum d’aquest país. Però no hi estic d’acord al 100%.
 
"Choppa" és pràcticament un 'egotrip'. Consideres que l''egotrip' és una mica contraposat a les lletres de crítica social i reflexió que has fet al llarg de la teva carrera?
[RIU] La meitat de les meves lletres de sondsystem, com "Champion Sound", "Bigman Ting", "Number One" i altres referències, estan ben carregades d’Ego! Jo sempre he tingut una consciència social i de classes, però també m’agrada ser divertit i provocador. És un equilibri que necessito perquè no soc ni un monge ni un enviat de Déu. Soc un xaval normal de Barcelona.
 

Quins concerts tens pròximament?
Tenim una primera etapa de l'Interestelar Tour tancada que comença amb Bilbao, València, Madrid, Granada, Sevilla i Barcelona, on tocarem el 2 de desembre a la Sala Laut. També estem tancant algunes dates més, de cara a 2024, per Espanya i també Llatinoamèrica.