Després d’haver militat com a bateria en un gran nombre de bandes empordaneses com La Perdiu Spencer, el bisbalenc Jordi Serradell va debutar en solitari a finals de 2019 amb Ésser viu (Au! Records), i ara continua aquest projecte d’indie-pop i ja té a punt presenta el segon àlbum, Eternitat (autoeditat, 2023). El disc veurà la llum el pròxim dilluns 6 de novembre, però, avui, estrenem en exclusiva un dels seus temes: "Som". Parlem amb Serradell d'aquest tema i de la resta del disc.


Avui estrenem “Som”. Com va sorgir la cançó?
La cançó parla de com tots formem part d'un tot. És a dir, que tot el que nosaltres fem repercuteix als altres. Si fóssim capaços de veure com els nostres actes tenen un impacte en els altres, el món seria molt diferent. En aquest tema, reitero com jo veig el món, i tot i que ho faig des del meu punt de vist, parlo en plural perquè entenc la realitat com una col·lectivitat.

Abans d’engegar la teva carrera en solitari, vas ser bateria del grup bisbalenc La Perdiu Spencer. Per què decideixes començar el 2019 el teu projecte en solitari?
El detonant va ser que vaig tenir bastants problemes de tendinitis als colzes i em dificultava força fer concerts. Era una època en què tenia bastants concerts i va ser un problema que vaig arrossegar durant força temps i que em va frustrar perquè havia estat molts anys picant pedra i aprenent a tocar l'instrument. Al final, vaig plegar de tocar la bateria i també una mica de la música. Un dia, vaig agafar una guitarra que tenia per casa i, malgrat que no sabia tocar gaire la guitarra, vaig començar a fer cançons però sense cap intenció de fer un disc. Una d'aquelles cançons les va sentir l'Aleix Bou i en Jaume Pla (Mazoni) i em van dir que plantegés de gravar-ho. I així vam gravar el primer disc Ésser viu (Au! Records, 2019). Tot i això, ara torno a tocar la bateria i, de fet, en soc professor.



Consideres que 'Eternitat' és un treball existencialista?
És un disc tant existencial com espiritual. L’existencialisme em porta a preguntar-me coses i l’espiritualitat em condueix a alliberar-me dels dubtes i l’obsessió. Darrerament intento tenir més en compte el vessant espiritual i parar d’estar-me preguntant coses de manera constant, per poder confiar i gaudir de la vida. El títol del disc ve arran d’una mort molt propera i agressiva en què vaig haver de deixar de fer-me tantes preguntes.


Com va ser aquesta mort?
Va ser un suïcidi que m’ha fet trontollar moltes coses i m’ha fet veure en primera persona el tabú social que representa. Tot i que tothom en parla i surt a la tele, només se’n mostra una petita part. Cal que es diagnostiqui una depressió, i no que només et donin la baixa. És necessari posar-se a les mans de professionals. Vivim en una societat malalta i hem de posar-hi eines per revertir-ho.

Per què dius que som una societat malalta?
Estem desconnectats de la naturalesa. Vivim tancats en cases, fem jornades laborals de vuit hores, la globalització, el capitalisme... En definitiva, tot el que hem de fer per viure ens allunya de la natura i ens emmalalteix. Fins que no hi hagi un decreixement i la societat no torni a un estat més primari amb menys consumisme, crec que seguirem igual.

El disc està produït per Aleix Bou (qui ja va produir ‘Èsser viu’), Jordi Casadesús i Dani Ferrer. Com ha estat aquest treball?
En un primer moment, el disc havia d'estar gravat per l'Aleix i en Jordi. El primer disc el vam gravar a l'estudi de l'Aleix que és petit i no teníem tantes coses, i aquest cop hem anat a l'estudi d'en Jordi a Centelles que és més gran. Quan vam anar a gravar les veus, vaig quedar molt insatisfet amb com sonava. Ja em va passar en el primer disc, però en Panxii Badii, que era el mesclador del disc, va optar per doblar les pistes de les veus i es van esborrar les imperfeccions de les veus. I tot i que aquest cop m'ho va proposar, vaig rebutjar-ho perquè volia regravar-ho bé i no amagar la meva veu.


I aquí és on entra Dani Ferrer, no?
Sí. Primer, en Jordi em va deixar un micro i em va dir que provés de gravar-ho casa i, poc després, vam fer el mateix a casa de l'Aleix. Però el resultat va ser el mateix, un desastre. Vaig tenir dos moments concrets en què em vaig plantejar no treure el disc per les veus, i al final, quan ja havia provat mil i una opcions, en Panxii em va recomanar en Dani Ferrer. I tot i que no el coneixia, des d'un primer moment vaig tenir clar que em podria ajudar moltíssim perquè té una gran sensibilitat. Jo soc una persona molt emocional i per a mi és molt important tenir una persona curosa com ell quan faig una cosa tan vulnerable i personal com un disc.

On seran els concerts de presentació del disc?
Per ara, tinc dos concerts confirmats. Un serà el dia 9 de desembre al Festival Amb Empremta d’Autor (Som del Montseny) i l'altre serà el 20 de gener de 2024 a la Sala Mirona dins del Festival Neu.