El cantautor valencià Isidro Rubio ‘SanIsidro’ presenta el segon àlbum, Sambori (La Castanya, 2023), després de l’EP A lo pesau, a lo bajo y a lo llano, editat pel segell nord-americà Slovenly Records. Un recull en català i castellà amb una atmosfera fosca i una producció lo-fi amarada de psicodèlia.



SanIsidro va arrencar mentre vivies a Berlín. Com va començar?
Sempre he tingut amics a Berlín, i anava a visitar-los almenys un cop l’any. El 2012 estava saturat a València, i quan vaig anar a Berlín m’hi vaig quedar a viure tres anys. Em vaig trencar un turmell i un veí em va deixar una cinta de vuit pistes...

Abans ja havies tocat en diverses bandes de rock’n’roll i psicodèlia.
S: Sí, he tocat la bateria i la guitarra i vaig arribar a anar de gira amb alguna d’aquelles bandes. Però al final no tenien continuïtat, i em vaig adonar que seguir tocant amb un grup no portava enlloc. Quan vaig començar a fer música en solitari em va agradar perquè no m’havia de justificar davant de ningú.

Què simbolitza el ‘Sambori’ en el disc?
S: Tinc la sensació d’esperar a veure què passa amb el nou disc, com quan jugues al sambori. De fet, la meva vida ha estat un anar veient, perquè no tinc feina fixa ni ofici i treballo de qualsevol cosa.


El disc sona força fosc. Com has treballat la producció?
S: Vaig gravar en un estudi aquí i després vaig mesclar a Berlín amb el meu amic Nene Baratto. Sens dubte, ha quedat un disc molt més obscur que l’anterior.