Som animals de costums. Els algoritmes que ens diuen què cal escoltar des de les plataformes digitals espien entre les nostres preferències musicals per suggerir-nos  cançons d’estils afins. Nosaltres mateixos naveguem pel dial de la ràdio fins aturar-nos a paisatges comuns o a cançons que formen part de la nostra memòria.

Anar a un concert sense conèixer-ne el cartell, i ni tan sols l’estil musical de la proposta podria considerar-se, com a mínim, un esport de risc. I com a tal, cal buscar-li al·licients. Entre ells, ubicar els recitals en espais singulars, apostar per la proximitat, i fer una programació musical de mèrit. I aquesta és precisament la feina que fan els companys de La Tornada en el cicle 'Concerts a cegues' que té lloc a Girona, amb un total de nou concerts amb totes les entrades exhaurides.

Fer la crònica d’un concert del que se’n desconeix l’artista planteja el risc d’anar-hi sense l’habitual feina prèvia d’informació. I és que fins i tot els mitjans anem amb la bena als ulls a cobrir aquesta programació. Fins ara, el cicle ha programat Mar Pujol a la Casa Masó, la cantautora ebrenca Montse Castellà al Micvé del Museu d'Història dels Jueus, i Àlex Pérez a l'Antic Hospital de Santa Caterina. 
 
La primera cita del dissabte 18 de novembre era al Refugi antiaeri de Girona; una instal·lació construïda l'any 1938 sota del Jardí de la Infància, habilitada per a donar protecció a 600 persones davant el perill dels bombardejos de la Guerra Civil. Una construcció mantinguda i rehabilitada per a conservar la memòria històrica, i que va ser el marc idoni per al cantant valencià Xavi Sarrià.

Ja fa gairebé 10 anys del darrer concert d'Obrint Pas; i des d'aleshores, qui va ser-ne el seu líder ha desenvolupat una carrera musical propera a la cançó d'autor, i dedicada a reivindicar la llengua i les arrels, i a recordar una memòria històrica sovint menyspreada, i mantinguda en bona part gràcies a la gent de base.   

El concert es va celebrar de manera molt austera; sense microfonia i amb només dos focus il·luminant l'escenari. Sarrià va aparèixer sol, amb l'únic acompanyament d'una guitarra espanyola, per cantar "Renaixem", una cançó del seu primer disc en solitari Amb l'esperança entre les dents (Propaganda pel Fet!, 2017), i que va donar pas a la recent "Balensiya", dedicada a les arrels andalusines i morisques que han estat negades a la cultura valenciana, ara amb l'acompanyament del guitarrista Jota Terranegra. 

Sarrià va cantar del seu darrer treball Causa (Propaganda pel Fet!, 2022): "La cantaora", "Un foc que creix", i una cançó dedicada als seus orígens, quan la música 'em va fer sortir dels mons imaginaris' i mostrar els sentiments que portava dins': "Música, ràbia i amor". Un tema que va fer ressonar els aplaudiments per les voltes del refugi. 

Arran de l'1 d'Octubre, Sarrià va escriure "Alliberar-nos", de la que va cantar 'la nostra victòria és un somriure als llavis'; i un díptic dedicat a la memòria de la Guerra Civil i a la gent que va formar part de les guerrilles per lluitar per la llibertat: "Ànimes navegables" i el tema d'Obrint Pas "I si demà no tornara".

De la desapareguda banda valenciana, Sarrià també va cantar l'emotiva "No tingues por", dedicada a l'assassinat de Guillem Agulló a Montanejos de la mà de l'extrema dreta l'any 1993, abans de tancar el concert amb l'emotiva "No s'apaguen les estreles", evidenciant que 'per molts refugis i menyspreus, i després de 300 anys de prohibicions, no han pogut apagar les estreles'. "Som", una de les cançons més populars d'Obrint Pas, va servir com a únic bis del concert.

Una cita amb la memòria del País Valencià, potenciada per la senzillesa de la proposta i el plaer de la distància curta, i que va servir per a posar en valor el pes de les paraules. 
  Acabat el concert, la següent cita van ser els Banys Àrabs, un edifici romànic però d'inspiració nord-africana, testimonis del creixement de la ciutat des del s. XIII. Apartat de la Girona ocupada per les bicicletes d'alta gamma i els bikinis de nou ric, l'escenari es plantejava com l'idoni per a una proposta de proximitat, com va acabar essent la del duet manresà Jo Jet i Maria Ribot.

Un concert que, igual que el de Xavi Sarrià, es va plantejar sense amplificacions, i lluny de l'actual proposta de JJMR, amarada d'electrònica, gràcies a la producció del Sr. Chen a Febrer // Agost (Segell Microscopi, 2022). 

L'actuació va començar amb el medley format per “Nous camins” i “Sol de matí. BCN. Tu i jo”, dues cançons de Viatges i flors (autoeditat, 2014), el primer disc de la formació, i que ja va cimentar les bases del concert: cançons marcades per la constant crida al desig i l'amor, la personal veu de Maria Ribot i l'acurat acompanyament de la guitarra de Jo Jet.
  JJMR estan celebrant actualment el 10è aniversari del seu projecte artístic amb la gira Mira lluny, amb concerts arreu del país que ha inclòs el seu pas –no anunciat, esclar– per Girona. Jo Jet Serra va explicar la vinculació del projecte amb Girona; en aquells anys hi estava treballant com a guia turístic, i molt sovint havia de fer visites als Banys Àrabs. Un episodi inesperat, que Jo Jet va ampliar quan va explicar que "No suportem l'hivern" havia estat escrita després d'una nit a les Barraques de Girona que, a més, va coincidir amb el canvi horari.  

L'expressivitat de Maria Ribot es va deixar mostrar a cançons com "Peus de fang", "Va calant" o "La dolça por", interpretada a cappella per la cantant. Un concert ple de delicadesa, sensibilitat i metàfores de la natura, que va culminar amb la preciosa "Sant Llorenç", del disc homònim publicat el 2020. Els bisos van ser "Mira lluny", la darrera cançó que han publicat, com a homenatge als 10 anys de carrera , i "Abans no esclati el ginestar". 

Cançons amb olor de cafè havent dinat, que van posar punt i final a una nova jornada del cicle 'Concerts a cegues', una magnífica proposta per descobrir a ulls clucs l'amplitud i qualitat del nostre panorama musical.