Ha debutat aquest any amb l'EP conjunt Dopamina (RGB Suports, 2023), al costat de Quimo i Hattyy, però ara el raper de Fornells de la Selva Fortuu publica el seu primer llarga durada en solitari, 42 (RGB Suports, 2023), en què explora les relacions romàntiques, d'amistat i de família. 



'42' és el teu primer disc llarg, però aquest any ja vas treure un altre treball al costat de Quimo i Hattyy. Per què vas decidir debutar amb un EP conjunt, i no en solitari?
El primer tema que vaig penjar a plataformes ja va ser amb ells, en un treball d'en Quimo. Un dia ens vam tornar a ajuntar els tres i vam pensar que feia molt que no fèiem res junts, i vam quedar per gravar. Aleshores va sortir un tema, i un altre... i al final vam decidir fer-ne més i treure un EP junts. Estic bastant content amb el resultat.

I com has arribat, aleshores, a treure aquest primer llarga durada en solitari?
Són cançons que fa temps que treballo -algunes són de fa un any aproximadament-. M'agradaven molt, i les volia treure i que no morissin. Crec que són temes que m'identifiquen, i estic molt content de com ha quedat i de les persones que hi han format part.

Com n'has treballat la producció i les bases?
La base de "Joc de nens" la va fer Martí de Castro 'DK', però les altres les he buscat per internet, he comprat les que m'han agradat i després m'ho he fet tot jo des del meu ordinador: ho he produït, mesclat i masteritzat jo.


En aquest disc et mantens bastant fidel al trap, malgrat que és un estil que ara sembla que torna a quedar relegat a un segon plat, i ja no forma part del 'mainstream'.
Sí, sempre he sigut fan del trap i mai el vull deixar de banda. Alhora, també m'agrada molt explorar altres gèneres, i si un dia em ve de gust fer reggaeton, ho faig. Però crec que per molt temps que passi, sempre seré fan del trap i mai deixaré de fer-ne, encara que continuï fent estils variats.

A l'inici de la primera cançó del disc, "Family" hi dius "Vull vestir d'Amiri". És una aclucada d'ullet a la cançó dels pioners del trap P.A.W.N. Gang ("VASTiT D'AMiRi")?
No directament. No vaig fer el tema pensant en la seva cançó, però segurament si no l'haguessin feta, jo no hauria escrit aquesta barra. Al final, P.A.W.N. Gang són uns referents. Van ser (juntament amb altres) qui van impulsar la música urbana en català. A mi m'han ajudat a tirar música en català, i crec que com jo, molts altres artistes han sortit gràcies a ells. Potser no fan precisament la mateixa música, però ells han animat a molta gent a fer música en català expressant-te com vulguis.

Malgrat que tu en mantens l'essència trap, no reprodueixes el tipus de missatges controvertits que P.A.W.N. Gang acostuma a fer en les seves lletres. Creus que és important també que es pugui seguir fent trap en català, però amb unes lletres més 'políticament correctes'?
Es poden fer lletres del que sigui. Al final, has d'expressar el que sents i com ets tu, la teva emoció.. I si algun dia vols transmetre un missatge com el de P.A.W.N. Gang, doncs ho fas. I no tens per què parlar sempre d'un mateix tema; de fet, a mi m'agrada que es variï de temes en un disc.


A '42', un dels temes estrella és la família: la de sang, i l'escollida. 
Sí. Quan vaig començar a fer música tenia por del que dirien, de si a la gent li agradaria o no... Però des que vaig començar, els que han estat sempre animant-me, ajudant-me i venint a veure'm als concerts han estat la meva família i amics. I ara, ja que feia el meu primer àlbum, els volia fer una mica d'homenatge fent gran part de les cançons sobre ells. Crec que és el mínim que es mereixien. 

No només parles d'ells, sinó que a més, alguns també han participat en el disc. Hi tens 5 col·laboracions, a més de DK: Hattyy, Monges, Moll i Barek, i el teu germà Lluc (Arti). 
Amb Barek vaig treure ja el meu tercer senzill. És un amic del poble, que no publica la seva pròpia música, però a qui sempre li ha agradat fer-ne i rapejar. I ara, amb aquesta, ja té publicades dues cançons. El meu germà sí que havia fet algunes cançons i fa anys que rapeja, però ara fa un parell d'anys que no publica res. Un dia, vam decidir fer una cançó junts, i em fa molta il·lusió que torni a penjar música i ho faci amb mi. També hi ha Monges, un grup d'aquí del meu poble, i Hattyy, que sí que penja música. I, per últim, hi ha Moll, un amic que conec de fa molts anys, quan era part del grup gironí Le Terrier Crew amb Pol Bordas i Geri. Feia temps que no penjava res, i és un plaer que estigui a l'àlbum.

Aleshores, el disc ha servit una mica d'excusa perquè molts d'ells tornessin a agafar el micro?
Sí, en gran part sí. M'agrada que hi surtin artistes nous o que no pengen cançons sols, però que ho fan molt bé. Em mola que formin part del meu àlbum, perquè potser només sortiran en aquest disc i en cap més... És una mica exclusiu, únic.

A "Les 3:00" també hi apareix la família. Hi parles d'una promesa que vas fer a la teva mare de fer-la feliç.
No és una promesa concreta, sinó una promesa d'arribar a triomfar fent el que m'agrada, però sempre tenint cura de la meva família. Li prometo que no els fallaré mai.


I al disc també hi apareix sovint l'altra cara de la moneda: la traïció.
Al poble, som una colla que anem junts des de primària. Són molts anys, i hi ha passat molta gent. Amb el temps, t'adones que hi ha persones que potser no et valen la pena, i que fan coses que tu no hauries fet. Estic criticant aquestes accions, però també agraint sempre la gent que sí que hi ha estat i que no t'ha fallat. Sempre vull transmetre que hi ha de tot, i que encara que hi hagi parts dolentes, sempre hi ha el costat bo de la història; no t'has de deixar eclipsar per la traïció, cal valorar també la gent que sí que hi ha estat.

A '42' també parles d'amor. Podríem dir que el disc explora les diferents relacions i com ens afecten?
Sí, exactament. La cançó "Dir-nos adeu" parla d'un comiat amb la meva parella, que fa un any va marxar d'Erasmus. Ens costava molt dir-nos adeu i vaig fer aquesta cançó. Li va agradar tant que vaig decidir que formés part de l'àlbum. Els altres temes han sorgit de posar-nos d'acord amb les col·laboracions amb escriure una història d'amor...

Parlem de 'Com si no demà'. Advoques, com ho fa la cançó, per una vida regida pel 'carpe diem'?
Aquesta cançó la vam fer amb Monges, que sí que s'emmirallen bastant amb la P.A.W.N. Gang, i vam fer el tema una mica com a homenatge. Al final, la frase de "Com si no demà" és de la P.A.W.N. Gang. Però sí que crèiem en viure la vida gaudint del dia d'avui, perquè potser demà no hi som, i ara has de fer el que et faci feliç, sense pensar què passarà en un futur. 


Com lliga aquesta idea amb la frase d'"Oblida'm" "Per mi el pas del temps és 'algo' bonic"?
El missatge que vam voler donar amb el meu germà és que ara mateix som unes persones totalment diferents de les que érem de petits. S'ha de valorar que el temps passi, i a vegada pot anar a millor. Crec que cada dia que passa hem d'intentar ser millors que ahir.