QUE EL DESAMOR NO ECLIPSI L'AMOR

La creació d’una cançó d’amor és un procés artístic meravellós. Quan estem enamorades el nostre cos segrega unes quantitats de dopamina que ens fan volar pels aires, ens veiem més guapes, tot ho relativitzem una mica més i tenim moltíssima capacitat per connectar amb petites coses que ens donen plaer, i sobretot amb els petits detalls.

Quan escric una cançó d’amor ho faig perquè tinc una immensa necessitat de comunicar a algú important per a mi que el que estem vivint cal que sigui captat com qui fotografia un paisatge. Neix de voler regalar en forma de música una vivència que prèviament m’ha passat pel cos, pel cap, pels ulls, pel tacte, per l’olfacte... Una cançó d’amor és la materialització poètica d’un moment vital encisador i plaent.

Què passa quan fem un disc que conté cançons d’amor? Passa que, amigues meves, l’amor no és per sempre però les cançons sí.


Les temporalitats de la creació d’un disc són llargues. Normalment, entre el moment en què he escrit una cançó i el moment en què es produeix el llançament a les plataformes digitals poden haver passat mesos, fins i tot anys. Tinc moltes paperetes perquè en el moment en què el disc surt a la llum la meva situació romàntica i afectiva hagi fet un gir de 180 graus. Pot ser que el disc que publiqui reflecteixi perfectament el meu moment vital de fa onze mesos en què estava de parella amb algú, però que ara mateix, justament quan toca compartir les cançons, estigui processant el dol d’aquesta relació.

Llançar un disc com el que estic descrivint pot ser un viatge en el temps, pot remoure i pot tocar punts dolorosos. Es torna dur exposar-te a dalt d’un escenari per cantar sobre una relació que s’ha transformat. He de poder estar preparada, cuidar-me i procurar separar, temporalment, la cançó de la vivència.

És important que en aquell instant recordi que la cançó que vaig escriure a una persona i en un moment concret va ser un regal preciós, va significar molt, va deixar una empremta, i quina sort que n’hi hagi tantes, de cançons així!

Podem pensar en la importància que existeixin balades romàntiques que de sobte emmirallin el nostre pelotazo, i pensar que darrere d’aquestes cançons també hi ha ruptures, esquinços de cor i drames. Jo he fet un disc així. He viscut un enamorament i un dol en tot el procés de creació i publicació del disc, però tinc clar que continuaré escrivint des d’un pit obert intensament lesbià.

Que el desamor no eclipsi l’amor i que puguin conviure és al final un gran èxit emocional i artístic.