Ja fa uns mesos que ha arribat el temps d'anar amb pantalons curts tot el dia i el que és millor, durant la nit. És un temps preciós que, tot i no disposar de vacances els tres mesos d'estiu, te'ls prens amb una tranquil·litat i una actitud que sembla que estiguis una mica prejubilat. Amb aquest temps també han arribat els festivals de música, i molts ja ens hem trobat amb una feina ben difícil: triar a quins vols anar.

Hi ha festivals petits, festivals enormes, festivals on vas perquè et queden a prop de casa, i festivals en què no coneixes cap grup de música, però els teus amics i amigues hi van i no seràs l’avorrit que es queda un dia d’estiu mirant el sostre de casa. Si tinguessis molt de temps i diners podries saltar d’un festival a l’altre sense passar per casa, però no ho recomano, el descans forma part de la diversió.
 
Ja puc afirmar, sense por d’equivocar-me, que als festivals la gent es transforma. He vist persones amb càrrecs importants o gent a qui no li agrada el Carnaval que quan hi posa un peu sembla una altra persona. Vesteixen amb roba alegre, per ser generós i no dir ‘hortera’, es posen aquells adhesius brillants que simulen diamants a prop dels ulls i ulleres de sol atrevides que en cap altre context s’atrevirien a portar. Però els festivals ja són això, sortir de la zona de confort, un concepte horrible que mentre l’estic escrivint em pica tot el cos, però jo crec que ja m’esteu entenent.

Als festivals hi ha dos grans problemes que ja assumeixes abans de sortir de casa o fins i tot mesos abans quan estàs comprant les entrades. Són entrebancs que tot i ser bastant grossos no fan que la gent deixi d’assistir a aquests esdeveniments. Estic parlant de les cues que es formen per demanar beguda i el temps d’espera i la higiene dels lavabos. Hi he estat pensant i diria que no hi ha millor manera de fer-ho que la que ja s’aplica. Ja entenc que si vas molt content a fer pipí costi més encertar dins el vàter, però a mi des d’aquí m’agradaria demanar un esforç perquè aquests lavabos no semblin el pitjor lloc del planeta Terra.

Els festivals on hi ha més d’un escenari i hi toca més d’un grup de música a la vegada poden provocar alguna discussió entre els amics o la parella i sempre és aconsellable cedir i prioritzar la festa, el bon rotllo i l’amistat. Quan surto de festa no vull discutir, ni decidir i ni passar-ho malament. Salteu, canteu, vibreu, coneixeu gent nova però sobretot mengeu. No us gasteu tots els diners en beguda i penseu a cuidar una part important del gaudi. No cal posar-se ‘estupendo’ i anar de gurmet, la qualitat no és important, però la ingesta d’aliments sòlids és imprescindible.

Aneu a tots els festivals que pugueu, doneu suport a la cultura musical del país i abracem-nos plegats per tenir la gran sort de poder gaudir de cartells tan variats i tan ben fets. Cada any n’hi ha més i arribarà un dia que hi haurà més festivals de música que locals de brunch. Jo aquell dia seré l’home més feliç del món.