Vivim en plena era digital. Les noves tecnologies han transformat completament les nostres vides i conseqüentment, la manera que tenim de crear i consumir la música. Poder escoltar les nostres cançons preferides anant pel carrer, a casa o una nit a la discoteca és per a la gent de la meva generació el més normal del món. Però hem de tenir en compte que no ha estat sempre així. Fa només 40 anys que va sortir a la venda el primer walkman i va ser una revolució. Em va sorprendre saber que abans per escoltar música s’havia d’anar a un teatre o a un bar, sempre en directe. Amb 22 anys que tinc, no podia entendre com la gent havia viscut així durant tants anys. 

Jo he crescut amb un ipod a la mà i un ordinador ple de cançons a Youtube. Més endavant va arribar Spotify, on podia escoltar totes les cançons que m’agradaven en qualsevol moment del dia. Això també ha condicionat molt la manera de consumir música, hi tinc una relació més íntima, i m’atreviria a dir que les noves tecnologies han permès una escolta més aïllada. I també permeten compartir infinitat de cançons en espais plens de gent com les discoteques. Una mateixa nit pots escoltar Bad Bunny, Rosalia i Bad Gyal sense la necessitat que ells siguin allà presencialment. Sembla una bestiesa però això abans era impensable. 


Com a compositora també estic endinsada en una nova manera de fer música. Ja no necessito que vinguin músics a gravar a l’estudi, puc reproduir el so d’un piano o d’un baix amb tota una llibreria de sintetitzadors. És clar que el so serà diferent, però això no vol dir que sigui millor o pitjor. M’agrada molt l’estètica musical que ens permet reproduir les daws i tots els pluggins i llibreries que hi ha per crear cançons. Sempre dic que el meu instrument és l’ordinador, és el que millor sé tocar i el que va engegar la meva carrera. Durant el confinament vaig tenir molt de temps lliure i em vaig posar a mirar tutorials de Youtube per aprendre a produir. Al final has de saber una mica de tot, de baixos, de percussió, de teclats… Però en l’aspecte tècnic tinc molta més facilitat per ‘executar’. Puc tocar una línia de baix i després ajustar les notes com vull, la intensitat, la durada, el tempo… 

Com a compositora em sembla una eina increïble i m’obre un grandíssim ventall de possibilitats a l’hora de crear. En el camp vocal també és molt interessant el processament de veu que es pot fer. Molta gent encara critica l’ús de l’autotune i en realitat és una eina superinteressant, i no només estèticament sinó per sonar bé. I m’agrada pensar que ‘dona veu’ a molts artistes. Al final, l’oïda humana vol sentir-ho tot afinat i hi ha molta gent que de natural no té una bona veu o no ha pogut fer classes de cant. Però si tenen alguna cosa a dir, per què no ho poden fer a través de la música? Un artista no és el que té més bona tècnica, sinó el que és més capaç de transmetre la seva ànima i el seu imaginari a través de l’art.

Per tot això penso que la tecnologia digital ha estat un abans i un després per a la música i que seguirà transformant-la i obrint-la a nous camins. El desenvolupament és exponencial, i la nostra manera de consumir música i crear-la està en constant canvi i evolució.