Beatriu Herrero és Tiu, una cantant mallorquina a qui la música li ha arribat, entre altres, per via sanguínia, ja que és filla d’una de les pioneres de la cançó a l’illa: Miquela Lladó. Després de més d’una dècada de silenci, Tiu ens presenta el seu quart disc, Assaig obert (RGB Suports), un recull de dotze cançons que fan aflorar la tendresa sense caure en la cursileria. Dotze peces que ens mostren una cantant inquieta amb un llenguatge propi per expressar sentiments que tots tenim. Estrenem la cançó “Ametllers”.


Parla’ns d’“Ametllers”.
És una postal de Mallorca, un paisatge sonor. A Mallorca hi ha la llegenda que els ametllers es van sembrar a l’illa per simular la neu a l’hivern. Per jo, simbolitza tot un cicle. La flor, que cau tendra se converteix en ametlles i que amb les ametlles se poden fer coses tan bones com gelat, gató, torró, garapinyades… I cada cosa és d'una estació i un moment del calendari. És un viure i un compartir. “Ametllers” és una declaració d'intencions de quan realment demanes a qualcú si vol el compromís de compartir vida, de compartir ses ametlles. I sí, jo estic a punt per enlairar-me, i si vols venir amb mi, t'has de decidir.

Ara feia més de deu anys que no treies cap disc. Per què?
Sí, vaig estar fent criança i treballant amb altres projectes. Però ara tinc un nin de 13 anys que ja em permet tornar a disposar del meu temps. A més, tinc una inquietud. A la vida hi ha cicles i ara tenia la necessitat, les ganes i la il·lusió de treure-ho. Tenia ganes de mostrar-ho i compartir-ho.

Són cançons que tenies en un calaix o les has fet darrerament?
És curiós perquè hi ha cançons que tenen molts anys, d’abans del primer disc, i n'hi ha de molt recents. Eren cançons que no gosava mostrar-les. Les he anat ensenyant en assajos amb públic i de moment les he ordenat cronològicament, amb petits comentaris introductoris. No sé si als concerts mantindré aquest ordre. “Ametllers”, per exemple, és una cançó bastant actual.


Temàticament, són cançons d'amor, però sempre molt lluny del tòpic de la típica cançó d'amor, oi?
Sempre parlem d’amor, des de les ganes d’estimar i que t’estimin des de la sinceritat, la veritat i la profunditat. No són cançons d'amor de consum sinó d'amors sincers. Abans sempre feia referències gastronòmiques, i ara potser no m’hi amago tant. Són cançons d’amor, cançons per fer l’amor... Però fer l’amor no és només el moment del sexe, és l'abans i el després, és la convivència. 

Al disc hi ha diversos homenatges.
El principal és a la meva mare. La portada del disc és una referència al seu primer disc, una fotografia similar, que hi fa pensar. La meua mare m’envia notes de veu i de tant en tant hi canta alguna cosa. N’he aprofitat una que em cantava un fragment d’Stevie Wonder i he afegit la meva veu, també. I, en una altra cançó, cito els Rolling Stones…