A mi em costa ser-ne conscient perquè no paro. No publico gaire, però sempre estic fent cançons, maquetant-les, fent col·laboracions... És veritat que ara feia temps que no treia nous temes, però no tinc aquesta impressió. Costa molt acabar les cançons i penjar-les... Se'm fa una muntanya. 

Per què costa?
Perquè tothom va molt atabalat i tenim molts inputs. Ara tots els passos són més feixucs que abans. És una cosa també de l'edat, de les hores que pots invertir, i dels canvis de formats als quals no estem avesats els que som més grans. Ara vaig més lent, tot i que faig fer les cançons més ràpidament, i se m'acumula el material per l'habitació.

Això vol dir que ara has tret quatre cançons, però en podien haver estat més?
No, perquè amb el que trigo a acabar-les… Tinc coses al calaix, a l'ordinador, i les vaig traient a mesura que les acabo. Excepte la batxata, que té ben bé 4 o 5 anys. La volia treure en el disc anterior i no l’hi vaig posar perquè em semblava massa ensucrada. No ho veia clar. 


Acabar-les vol dir acabar-les d'enregistrar bé; però de cançons fetes amb lletra, música, i més o menys arranjades, sí que en deus tenir més.
Sí, perquè això no canvia mai massa des de la primera idea. Però s’han de produir bé, i he d’estar content amb l'estructura i amb el color que li vull donar, i això sí que és una cosa molt més lenta, en el meu cas.

I per què has volgut fer un EP, en aquesta ocasió?
Fa molt temps, ja a l'època amb La Troba, que penso que el format de l'EP —de tres, quatre o cinc cançons— és molt més adequat al ritme que tinc fent cançons i que m'hi puc explicar més. Els discos se m'han convertit en una cosa molt gran, sempre me'n quedaven quatre en un de sol. En canvi, amb l'EP puc treballar les cançons una a una.

El títol de l'àlbum és curiós, amb els noms de les quatre cançons lligats en una sola frase.
Vaig pensar que tenia gràcia, perquè com que les havia treballat juntes... Tot i que eren molt diferents entre elles, tenien el nexe de l’espai-temps. I si les canvies d'ordre, agafen un sentit o un altre, que és una mica el que em passa quan les escolto.

Però l’ordre del títol no és ben bé l'ordre del disc.
No, el podríem canviar i no passaria res, però aniríem a un altre lloc, que també és bonic. També és una manera de mostrar que tenen vida pròpia, però que van plegades, i que interactuen entre elles.
  Aquestes cançons les has estrenat en directe?
Sí, ja fa uns mesos que les estem tocant, amb més o menys fortuna. I ara les haurem d'assajar millor, perquè quan la gent les coneix, es torna més crítica. Alguna vegada ens hem estimbat en defensar-les. Quan proves cançons que no tens rodades, et planteges moltes coses, però. Jo penso que és bonic provar-les sempre en directe abans de publicar-les, fins i tot quan les estàs gravant. Així t'adones de coses.

Als concerts en proveu d'altres que no s'hagin publicat?
Sí, quan estava donant-li voltes a veure si en posava unes a unes altres, n'havíem tocat quatre o cinc més.

I per què et vas decidir per aquestes quatre?
Suposo que són diversos factors que et fan adonar que tenen un sentit una darrere l'altra. Jo treballo per fases. Les maqueto i les vaig millorant i acostant-me cap a on vull que acabin. I en aquest procés gravo altres instruments, produeixo i una cosa em porta a l'altra. Vaig seleccionant per l'estil de música, per com es canten… i així hem arribat a aquestes quatre. I ara ja fa dies que tinc ganes de fer un altre EP, que ja no puc més d'aquestes cançons! Anar presentant-les de tres en tres o quatre en quatre també et permet no cremar-te fent moltes cançons i concentrar-te més en cadascuna. Però he trigat més del que pensava: creia que aniria més de pressa i, sincerament, m’hauria agradat treure’l fa un any.

Què va passar?
No vaig trobar la manera com fer-ho. Abans, quan ens tancàvem a fer un disc era molt diferent. Anàvem al Marroc i, amb un mes i mig, teníem un disc gravat de 24 cançons. Ara la constància costa molt perquè toquem moltes tecles. Tothom viu molt a la seva, amb moltes coses, i tot i que estem molt connectats, alhora estem molt dispersos. Tot s’ha de treballar amb molt temps, i tot triga més. 

Joan Garriga Foto: Jordi Musquera

Aquesta setmana, la pàgina de Facebook de La Troba Kung-Fú ha canviat de nom i ara és la de Joan Garriga.
Sí, és la pàgina que tenia de La Troba. És on penjo totes les activitats que faig. Volia unificar-ho tot una mica, perquè tinc una mica de caos a les xarxes socials, i per això n'he canviat el nom. Però no és una estratègia mercantil, sinó que respon a unes necessitats.